dissabte, 1 de març del 2008

NO ÉS EL MATEIX

Sóc de les persones que penso que els mitings electorals entesos com a tal acabaran desapareixent, que quedaran els grans actes com a espectacle i para de comptar.

No té massa sentit anar a convèncer a aquell que ja està convençut o anar a informar a aquell que ja està informat. Per això, avui a Alcanar, on he intervingut amb el company Joan Ferran, portaveu adjunt del Grup Parlamentari Socialista i primer secretari de l’Agrupació de Barcelona del PSC, he començat demanat als assistents (ja convençuts) que ens ajudin en aquesta recta final de campanya.

Els socialistes necessitem que tots els que ja esteu convençuts, ens ajudeu a convèncer les persones que conegueu (amics, parents, companys ...) per que vagin a votar. Només així podrem guanyar les eleccions. Ho deia ja l’altre dia, l’abstenció només beneficia a la dreta i fa poca estona he llegit que fins i tot ho manifesta públicament el director de campanya del PP.

Volem guanyar les eleccions perquè encara ens queda molt a fer, tenim la feina a mitjes. Hem posat els fonaments d’una nova societat i ara hem de construir la casa. Som conscients també del què ens hi juguem, com a país, com a territori, com a persones.

Totes les eleccions són igual d’importants però aquestes poden significar continuar avançant o retrocedir a temps passats, a temps que ja creiem oblidats, a temps en blanc i negre. De veritat, és així. No és de cap manera el mateix que guanyi el PP a que guanyem els socialistes. Encara que alguns partits intenten fer-ho creure. No és el mateix que guanyi Zapatero a que guanyi Rajoy. No és el mateix que governi Maria Teresa Fernandez de la Vega, Solbes, Rubalcaba i Carme Chacón, a que governi Zaplana, Acebes, Aguirre i Aznar. A que no?

L’obra de govern l’hem explicat per activa i per passiva aquests dies a molts pobles de les nostres comarques. Sense anar més lluny, ahir en un acte a la Sénia, la diputada al Congrès i membre de la UGT, Isabel López, explicava amb detall la Llei de Dependència i també la llei dels treballadors autònoms. Mentre ella anava desgranant l’avenç en drets socials que això ha significat en milers i milers de persones i l’orgull que ens fa sentir com a socialistes haver-ho pogut tirar endavant, jo pensava “realment, només per aquestes dos lleis la legislatura ja ha valgut la pena”

Si aquí li sumem altres lleis com la que possibilita a les persones que s’estimen casar-se sense tenir en compte el sexe de cadascún, la llei contra la violència de gènere, la llei del sòl que posarà fi en un temps a les barbaritats urbanístiques que s’han fet a molts territoris no molt lluny de casa nostra ... la legislatura es mereix un notable alt.

Però si encara hi ha algú que amb tot això no ho té clar, si amb l’acció de govern hi ha algú que encara no està convençut, pot fer un exercici de memòria. Pensem en positiu i intentem recordar tot allò que el PP va aportar a Catalunya durant vuit anys de govern. Jo, sincerament, no recordo res.

Fem també memòria de la posició de cadascú en molts temes importants (alguns ja els he dit abans, però també la guerra Irak, PHN i el trasvassament de l’Ebre, l’Estatut, la Llei Igualtat ...). Només ens cal comparar i triar. Només hi ha dos opcions. Zapatero o Rajoy.

Partits com ICV o ERC que tant ens ataquen als socialistes i desqualifiquen el President Zapatero han de reconèixer que, si volen tenir alguna oportunitat de desenvolupar alguna part dels seus programes electorals, ha de guanyar Zapatero. Si no ho fa, ja es poden oblidar de tot. Per tant, els demanaria que fossin una mica més seriosos. Companys, el partit a batre electoralment parlant és el PP i no el PSC. A aquestes alçades del joc, ho hauriem de tindre clar.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Sou el mateix tots, partits neolliberals i a més feixistes en acceptar la dictatorial democracia parlamentaria

Anònim ha dit...

Vot més útil o distorsió democràtica?...segons la circunscripció:

http://www.utilometro.com/

Anònim ha dit...

Pel que fa al segon debat... no podíem esperar una atra cosa: l'Espanya d'ahir, desplaçada i antiquada, demagògica i rastrera; en front de l'Espanya d'avui, progressita i adequada a la societat d'avui dia, atenent a les varietats de tot lo país i posant solucions i propostes damunt la taula.
Si ja teníem clar lo nostre vot, després del que vam poder vore ahir encara n'estem més segurs: Zapatero quatre anys més!

Ànims,

Anna

Anònim ha dit...

mismos perros con distintos collares