El Parlament crea la comissió d'infància

Avui el Parlament ha aprovat per unanimitat de tots els grups la creació d’una comissió específica per a la infància. La comissió té per objectiu impulsar la realització d’estudis sobre la situació de la infància a Catalunya, formular mesures per a la sensibilització social dels drets de l’infant, orientar de manera eficaç la participació dels infants en la vida quotidiana i vetllar pel desplegament reglamentari de la normativa d’infància. És important també que, a banda dels diputats/des, la comissió està oberta a la participació de tècnics, especialistes i membres d’entitats. La comissió durarà tota la legislatura i ha de vetllar perquè la perspectiva de la infància es tingui en compte en qualsevol actuació del Parlament de Catalunya, afavorint l'aplicació efectiva de la Convenció sobre els Drets de l'Infant, amb la proposta de mesures de sensibilització, estudis i control del compliment de la normativa sobre infància.


Aquest nou instrument ens permetrà tractar de manera més específica tot allò relacionat amb la infància, amb especial dedicació a la promoció i defensa dels drets dels infants, i comporta donar una major rellevància a les polítiques d’infància, que són prioritàries per al nostre grup parlamentari.

En un moment d'especial dificultat per a milers de famílies i, per tant, amb repercusions directes sobre els drets i el benestar dels infants, és més necessari que mai que siguem capaços entre tots de posar en primer pla de l'actualitat les polítiques d'infància.


Clicant aquí trobareu la nota de premsa del grup parlamentari socialista on ens felicitem per la creació de la comissió d'infància.

Austeritat o asfíxia ?

Ha fet ara un any de la constitució del govern català de CiU. Un govern que es presentava com el “govern dels millors”, prometent reduir l'atur a la meitat i recuperar la confiança en l'economia. El problema era l'herència rebuda, ens deien. La crònica dels darrers 12 mesos demostra que el problema és que tenim un govern ineficaç i sense rumb.

Abans de finalitzar l'any passat s'aprovaven els pressupostos del 2012, que ara es debatran al Parlament. Només amb una primera mirada advertim ja les minses inversions a les Terres de l'Ebre: hem passat de xifres vora els 200 milions d'euros dels darrers anys dels governs d'esquerres als 75 milions. Aquests no són els pressupostos que el territori necessita, no responen a les necessitats reals dels veïns i veïnes de les notres terrres ni tampoc a les necessitats dels sectors socioeconòmics.

L'any passat, des de la federació ebrenca del PSC, feiem el símil futbolístic i denunciàvem que “el govern dels millors” pretenia baixar de nou les TE a 2a divisió. Un any després, no sabem ni si podrem jugar en categoria regional.

A nivell general i a nivel territorial les retallades indiscriminades efectuades en àmbits com el sistema de salut públic, el sistema educatiu, la xarxa de benestar social o en programes de cohesió social, han fet minvar sensiblement la nostra qualitat de vida. Un any després de la pressa de possessió del govern de CiU, tenim un país menys cohesionat socialment i també un país menys equilibrat territorialment. Fer més amb menys dèia Mas i hem acabat pagant més per menys.

Més enllà de l'absència dels grans projectes reivindicats des del territori, l'obra pública necessària per a la reactivació econòmica de les TE i la creació d'ocupació, tampoc consten enlloc. I aquest dèficit si que ens portarà a la ruïna com a territori i com a país. Podem entendre que algunes obres en infraestructures s'hagin de replantejar o ajornar, evidentment calen en aquests temps difícils algunes polítiques d'austeritat, però la dreta confón austeritat amb asfíxia.

Hi ha àmbits on les polítiques que es desenvolupen atempten directament contra la igualtat d'oportunitats. Mobilitat, educació, benestar, salut, en que cada dia rebem un degoteix de males notícies. No és que ja no es parli del nou hospital de les Terres de l'Ebre, és que quasi bé s'està desmantellant el que tenim !

Les retallades indiscriminades en TOTS aquests àmbits responen únicament a criteris ideològics i afecten molt directament sobre la nostra qualitat de vida. Més en un territori molt dispers en la població molt repartida, fet que agreuja encara més l'impacte humà, social, i també econòmic d'aquestes mesures.

Uns pressupostos, els del 2012, que obliden tant la reactivació de l'economia com la creació d'ocupació. Tenim a Terres de l'Ebre un dels PIB's per càpita més baixos del país, uns índexs d'atur extremadament alt (ens aproximem als 15.000 aturats)... i aquests números no hi donen resposta.

On són les polítiques de suport a la indústria agroalimentària? On són les polítiques de suport i impuls del sector turístic? Quina és la política industrial que volen per a les Terres de l'Ebre? On són les polítiques actives d'ocupació i el suport a les persones aturades per buscar feina? Preguntes que, malauradament, continuaran aquest any sense resposta.

El vot contrari de CiU a la gratuïtat del transport escolar perjudica el dret a l'educació al Montsià

La comissió d’Ensenyament del Parlament de Catalunya ha rebutjat avui, amb el vot en contra de CiU i l'abstenció del PP, dues propostes de resolució en relació a la problemàtica del transport escolar i presentades en defensa de la gratuïtat del servei pel PSC i ERC.

La proposta socialista, defensada per la diputada ebrenca Núria Ventura, instava al govern a “garantir l’accés en condicions d’igualtat al transport i menjador escolars, de manera gratuïta, tant a aquell alumnat que necessiti transport per al seu trasllat a un municipi diferent al seu, com a aquell que necessiti desplaçar-se des de nuclis urbans allunyats dins el mateix municipi”. Aquest darrer cas es dóna amb especial rellevància al Montsià, on el canvi de criteri del departament d’Ensenyament fa que els alumnes de Les Cases, que es traslladen a l’Institut “Sól de Riu” d’Alcanar; els del Poble Nou, que van a Amposta, i els dels Valentins, Barri Castell, Sant Joan del Pas, Les Ventalles i la Miliana, que cursen els seus estudis a l’escola “Ramón y Cajal” d’Ulldecona o a l’Institut “Manuel Sales i Ferré” d’Ulldecona hagin de pagar 1’5 euros al dia pels trajectes, segons l’ordenança aprovada recentment pel Consell Comarcal del Montsià, governat per CiU i PP.

Tant la normativa marc estatal com la catalana estableixen des de fa més de 20 anys el principi de gratuïtat absoluta en els serveis de transport i menjador escolar a l'alumnat obligatori a aquells que s'han de desplaçar d'un municipi a un altre de diferent. Tot i que no es garanteix la gratuïtat d'aquest serveis a aquell alumnat que s'ha de desplaçar des de localitats d'un mateix municipi per a gaudir del dret a l'educació obligatòria, Ventura ha recordat que “la voluntat política ha permès aplicar fins el curs passat la gratuïtat també a aquests darrers casos tenint en compte la seva singularitat i excepcionalitat i per tal de no discriminar alumnes” .

Ventura ha lamentat el posicionament de CiU al Parlament, que de la mateixa manera que va fer al Consell Comarcal del Montsià, dóna suport al pagament d’aquest servei contra els interessos de les famílies afectades i els interessos generals del territori. Segons la diputada “fins ara aquest servei es prestava gratuïtament i es desenvolupava amb consens polític, amb l’objectiu de garantir l’equitat d’accés a l’educació de tot l’alumnat, independentment del seu lloc de residència”. I en aquest sentit ha lamentat que “a partir d'ara potser ja no podrem dir que l’educació és gratuïta per a tothom als nostres pobles, un fet molt greu que atempta, a més, contra la igualtat d’oportunitats".

Nota de premsa PSC Terres de l'Ebre / Socialistes Ulldecona

Adéu al Moviment Mundial per la Infància

Aquesta tarda ha comparegut davant la comissió de benestar i família del Parlament representants del Moviment Mundial a favor de la Infància (GMC), integrat per les entitats Save de Children, UNICEF, World Vision, ENDA Tiers Monde, Plan International i REDLAMYC, i amb seu a Barcelona. Aquest any vinent però, es veuran obligats a marxar fora les nostres fronteres fruit d’una decisió unilateral del govern de CiU, que el passat setembre els va anunciar la no renovació del conveni de col.laboració. Es tracta, indiscutiblement, d’una notícia dolenta, d’un enorme pas enrere en la visualització de Catalunya com a país referent en la lluita contra les desigualtats i a favor dels drets de la infància.

Cal agraïr a organitzacions com aquestes la feina que fan dia a dia amb l’objectiu de construir un món millor i adequat per a la infància. Més, en una època de profunda crisi global, econòmica i social, que fa que molts dels avanços en drets aconseguits els darrers anys estiguin en un clar retrocés i, fins i tot, en perill. En un moment d’extrema dificultat per a milers d’infants, no només a causa de la precària situació en la que estan obligades a viure moltes famílies sinó també com a conseqüència de les polítiques de dretes aplicades els darrers mesos arreu d'Europa i, en especial, a casa nostra, amb retallades en prestacions socials que afecten drets bàsics de la infància. I no és una opinió personal, és un fet denunciat fins i tot el Síndic de Greuges en el seu darrer informe.

A Catalunya la dràstica reducció de les partides pressupostàries destinades a transport escolar o a beques menjador, la retallada dels ajuts per a activitats no lectives, l’eliminació de la prestació universal per infants a càrrec o també la saturació de la xarxa pública de centres de salut mental infantil i juvenil, per posar exemples de decisions presses els darrers mesos per la Generalitat, no ajuden precisament a millorar la ja de per si difícil situació. Totes aquestes mesures tenen conseqüències i són greus. Qui diu que la política no serveix per res?

Les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) ens mostren que la població infantil experimenta un risc de pobresa del 23,4%, sis punts per sobre del risc de pobresa mitjà dels adults, que és del 17,5%. Per tant, les polítiques en favor de la infància han de ser prioritàries. El propi coordinador executiu de GMS alertava en la seva compareixença del perill de tornar a l’assistencialisme i personalment comparteixo cent per cent aquesta la preocupació.

La feina d’organitzacions com la seva és més necessària que mai. Que els drets dels infants siguin a l’agenda política del nostre país i del món sencer és gràcies precisament a la tasca de milers i milers de persones a nivell individual i a també d’entitats com les que integren el moviment. Defensar els drets dels infants, unir i coordinar accions de les diferents entitats que hi treballen, executar projectes en l’àmbit de la salut, de l’educació, la seguretat o el benestar; tot és molt complexe i difícil, però res requereix tant esforç com conscienciar governs si aquests no tenen voluntat política.

Us deixo el link de la web del Parlament si us interessa seguir la meva intervenció.