divendres, 29 de febrer del 2008

PUJA LA TEMPERATURA DE CAMPANYA

Ara ja ho sabem, ha quedat claríssim. Rajoy estava avui a Elx. Reprodueixo notícia del Pais digital:

El candidato del PP a la Presidencia, Mariano Rajoy, ha abierto de nuevo la caja de Pandora del trasvase del Ebro desde la Feria de Muestras de Alicante (Elche). El líder de la oposición se ha comprometido a que si gana las elecciones llevará el agua que sobre hacia Castellón, Murcia, Valencia, Alicante y Almería siempre que se hayan cumplido los compromisos del agua y el caudal ecológico. Yo no quiero una España de color amarillo, el color de Zapatero –ha manifestado el líder del PP. Quiero una España verde, ese es mi compromiso". Rajoy saca por primera vez el tema del trasvase del Ebro en lo que va de campaña electoral después de que el programa electoral fuera cerrado sin mencionarlo debido a la división de los líderes regionales.

Bé, amb les cartes damunt la taula puja la temperatura de la campanya, fruit també de la reaparició avui mateix d’Aznar en escena (el PP deu voler augmentar la dosis de demagògia, barbaritats, enganys i mentires).

Fent repàs dels darrers dies, dimarts, a Tortosa, vam celebrar l’acte central de la campanya del PSC a les Terres de l’Ebre, amb la presència de la candidata Carme Chacón. Enfront la política del PP, Chacón ens va fer vibrar a tots. Personalment, em va sorpendre l’afluència de gent, unes 800 persones. El discurs de la candidata, com sempre, clar i concís. "Ho podem dir amb la cara ben alta. Fa quatre anys vam prometre que si Zapatero era president derogaríem el transvasament de l'Ebre. Ara venim aquí amb el transvasament derogat i com l'única garantia que continuarà enterrat", va dir. Chacón va acusar Rajoy de ser "incapaç d'entendre els projectes de la gent que neixen de l'amor per la seva terra, com passa a l'Ebre".

Ahir vam tenir la visita al territori de la Consellera de Salut, Marina Geli, que ens va acompanyar en actes a Tivenys i Roquetes, on va fer, com sempre, intervencions brillants, amb sentiment. Aquest dijous la cita la teniem a la Sénia, amb la intervenció de la nostra candidata, Lluïsa Lizàrraga, i la també Diputada al Congrès i sindicalista, Isabel López. En aquest cas, l’acte ha girat entorn a les polítiques socials iniciades aquesta legislatura. S’ha parlat sobretot de la Llei de Dependència i la Llei dels Autònoms. Realment, només per aquests grans avenços, la legislatura ja ha valgut la pena. Però, si a més, aquí li sumem, la resta de drets reconeguts, realment, la nota que es mereix el govern de Zapatero, ja puja fins al notable.

Campanya electoral a banda, m’agradaria també deixar constància de la impotència que he sentit aquests dies cada vegada que escoltava la ràdio o llegia el diari i m’assabentava d’una nova mort per violència de gènere. Espantòs. Com a societat, no ens ho podem permetre. Cal fer totes les modificacions legals necessàries per intentar lluitar contra aquesta lacra, també de la Llei Orgànica Integral contra la Violència de Gènere. Va ser un primer pas, però ara cal donar-ne més per evitar més dones mortes. Només les lleis, però, no ho solucionaran. Aquesta és una lluita de totes i tots. I, sobretot cal pedagogia i educació, sensibilització i denúncia.

dilluns, 25 de febrer del 2008

TRASVASSAMENT SI NO, NO SI ??

Fins a sis vegades li acaba de preguntar Zapatero a Rajoy si està a favor o no del trasvassament de l'Ebre. No li ha contestat. Al final ha semblat dir que no. Uns segons més tard, Zapatero diu "me alegro que esté usted en contra del trasvase del Ebro". Rajoy contesta "me ha entendido usted mal".

EN PLENA CAMPANYA

Estem ja de ple dins la campanya electoral, i mentre espero que comenci el primer dels debats entre Zapatero y Rajoy, faig dos apunts d’aquests darrers dies.

Divendres passat, els socialistes del Montsià, vam tenir l’oportunitat d’assistir al sopar organitzat a Amposta amb Miquel Iceta, portaveu del PSC al Parlament de Catalunya i viceprimer secretari del partit. Iceta va fer un discurs carregat d’il.lusió i força, animant als militats i simpatitzants socialistes a sortir al carrer a fer campanya, a sentir-se orgullosos de la política feta pel govern espanyol en la darrera legislatura. És importantíssim que ens mobilitzem perquè l’abstenció sempre beneficia a la dreta. I, a nivell de casa nostra, és encara més importants. Catalunya farà decantar la balança. Iceta va comentar inclús que els catalans hem de votar “en defensa pròpia”, un govern amic a Madrid és l’única garantia del desplegament de l’Estatut i d’un bon acord de finançament que faci recuperar els anys perduts al nostre país.

Dissabte, la cita era a Tarragona. Miting amb Pep Fèlix Ballesteros, Francesc Vallès, Jose Montilla, Felipe González i Carme Chacón. Com sempre, els militants i simpatitzants d’Ulldecona no hi vam faltar. Vam fer el viatge en autobús i això ens va permetre a la tornada intercanviar opinions sobre l’acte. Senzillament espectacular. Impresionant. Personalment, feia molt temps que no respirava un ambient tant vibrant en un acte electoral. Els més joves, que no havien escoltat mai en directe a Felipe van quedar captivats i, els més grans, van carregar-se d’energia. La candidata del PSC, Carme Chacón, va cloure l'acte amb noves dosis d'optimisme, però tocant de peus a terra i advertint dels efectes per a Catalunya si guanya el PP. Com sobren les paraules, adjunto unes imatges.

diumenge, 17 de febrer del 2008

CAP DE SETMANA


Aquest cap de setmana els socialistes de les Terres de l’Ebre hem celebrat a la Casa de Fusta, al Delta, a Amposta, la nostra Escola d’hivern. Es tractava de reflexionar al voltant de temes d’actualitat com les eleccions generals però també al voltant de temes ideològics com els valors de l’esquerra, per posar exemples. Va ser una jornada profitosa perquè crec que sempre va bé parar per unes hores l’intensa activitat diària i intercanviar opinions sobre temes tant importants. D’Ulldecona hi vam anar una bona representació, setze persones, quasi totes, a la fotografia anterior.

Després dels parlaments d’obertura, la primera xerrada va anar a càrrec de Xavier Marín, director de l’Escola de Formació Xavier Soto. Personalment, se’m va fer curta. M’hagués agradat que haguessim tingut més temps tant per a la xerrada en sí com per al debat posterior. Després, les diputades al Congrès, Meritxell Batet i Lluïsa Lizàrrada, junt amb el senador Joan Sabaté, van reflexionar al voltant de les prespectives electorals del 9 de Març. Sobre el després de les eleccions en va parlar Joan Mari Rañé, diputat al Parlament de Catalunya i ex conseller de Treball i Indústria de la Generalitat, en la darrera de les xerrades, moderada per Wifredo Miró, secretari general d’UGT a les Terres de l’Ebre.

D’aquí a les eleccions queden vint dies. De moment, per als socialistes “no pinta malament” però és bàsic que la gent ens mobilitzem i vagi a votar. L’esquerra sempre perd si puja l’abstenció. Som, per naturalesa, més crítics. Hem de ser conscients però, del que ens hi juguem. Només hi ha dos opcions. És Zapatero president o és Rajoy president. Evidentment, com diu la campanya del PSC, no és el mateix. Pesem en positiu i intentem recordar tot allò que el PP va aportar a Catalunya durant vuit anys de govern. Intentem recordar també tot allò que els socialistes hem aportat amb els darrers quatre anys de govern a Madrid. Recordem els avenços socials dels vuit anys de govern dels populars i recordem els avenços socials del govern socialista d’aquests darrers quatre anys. Fem memòria de la posició de cadascú en tots els temes importants (guerra Irak, PHN, llei dependència, Estatut, Llei Autònoms, Llei Igualtat ...). Només ens cal comparar i triar. Només hi ha dos opcions. Esquerra o dreta. Avancem o retrocedim. Futur o passat. Zapatero o Rajoy.

També aquest cap de setmana s’ha celebrat a l’Hospitalet l’acte de precampanya del PSC més multitudinari, amb unes 10.000 persones. Van intervenir Celestino Corbacho
-alcalde de l’Hospitalet i president de la Diputació de Barcelona-, Felipe Gonzàlez
-ex president del govern espanyol-, Jose Montilla -President de la Generalitat de Catalunya i primer secretari del PSC-, Carme Chacón -candidata del PSC i ministra de Vivenda-, i Jose Luis Rodriguez Zapatero -President del Govern, secretari general del PSOE i candidat a la reelecció.

dijous, 14 de febrer del 2008

SENSE CLASSE

El final de la història d'ahir és el següent. Sortida de l'escola, a les 17'00, de la tarda. Dins la bosseta dels xiquets, una nota que deia: "El/la mestre/a del seu fill/a, fent ús del dret de vaga, i com a mostra de desacord amb la proposta del Departament sobre la nova llei d'Educació a Catalunya, demà dijous 14 de febrer, no farà classe". M'estalvio de preguntar si els pares/mares no tenim també el dret a saber-ho amb una mica més de temps per tal de poder-nos organitzar. No ho dic per mi, ja m'ho esperava. Ho dic per moltes persones que ahir a les cinc de la tarda no sabien ni que existia la possibilitat que els mestres fessin vaga, que no sabien res, aquells que no tenen uns iaios/es a qui poder recòrrer, per posar només dos exemples. Bé, tornant al fons de la qüestió, aquest és el manifest que els socialistes hem fet públic avui sota el títol "PER L'ESCOLA CATALANA QUE VOLEM":

"Un país val allò que val la seva educació; perquè l’educació és, amb diferència, la millor inversió pel benestar col•lectiu.

Un bon servei públic d’educació, de qualitat generalitzada, d’accés equitatiu i universal és la garantia per a què puguem gaudir d’una societat amb igualtat d’oportunitats, amb ciutadans i ciutadanes responsables i una cultura potent i creativa. Una societat on tots puguem gestionar els nostres projectes vitals amb llibertat efectiva.

Després de 30 anys de democràcia hem fet un esforç col•lectiu que ha portat a la millora, en quantitat però també en qualitat, del nivell educatiu de la nostra societat; ara, entrat el S.XXI, tenim davant nostre el repte de fer una reforma d’aquest sistema perquè les solucions que abans eren vistes com a bones canvien necessariament en una societat en evolució accelerada com la nostra.

Un repte de millora que tenim ara i avui, després d’haver fet una anàlisi d’allò que ens passa i per aprofitar positivament la commoció causada pels darrers estudis autòctons i internacionals.

Volem un sistema públic d’educació que ens doni seguretats davant les incerteses que ens provoquen les transformacions de la societat: els canvis econòmics, la diversitat i la competència.

És per aquest motiu que, des del govern de Catalunya, hem presentat un debat a la societat que es concreta en el document de bases per la Llei d’Educació de Catalunya. Un document per debatre com podem incorporar al nostre servei públic cinc eixos que entenem claus: més pluralitat, més autonomia, més proximitat, més professionalització i més transparència.

Un debat que pretén desinhibir la reflexió com a manera de superar l’actual crisi de confiança que de cap manera pot ser assumida com una fatalitat insuperable. Un debat que ha de ser l’inici d’un acord ampli i de consens entre totes les forces polítiques i socials de Catalunya. Aquesta és la nostra pretensió. La pretensió del Partit dels Socialistes de Catalunya.

Volem treballar des de les complicitats que estem segurs de compartir amb molta gent. Des del diàleg, la sinceritat, la revisió, la crítica que ens fa avançar. Tot canvi comporta resistència. Però molts compartim la certesa que necessitem canvis i voluntats per solucionar els problemes i avançar cap a un sistema millor. Volem treballar des de la confiança perquè creiem que és la única manera de treballar per l’èxit del nostre sistema educatiu. La defensa d’un status quo que s’ha mostrat insatisfactori no és la manera d’avançar cap a la societat que volem i que ens mereixem.

L’escola no pot quedar-se sola. La comunitat educativa, els professionals, les famílies, els municipis,... la societat en el seu conjunt, ha d’acompanyar i ha de fer seu l’objectiu de l’educació i la cultura, com a garantia de benestar i cohesió, com a fortalesa i riquesa col•lectiva. L’èxit serà possible si el compromís és compartit per tothom.

Els socialistes de Catalunya ens sentim hereus de la millor tradició pedagògica catalana que ha posat el nostre país al capdavant en un tema tan cabdal com és l’educació. I és justament aquesta herència que ens obliga a apostar amb decisió per una reforma, per un canvi en profunditat que permeti que l’educació al nostre país sigui motiu d’orgull i no de preocupació. És l’obligació que sentim cap als nostres fills i filles, cap als ciutadans i ciutadanes de demà; que sentim, en definitiva, cap al futur de Catalunya".

dimecres, 13 de febrer del 2008

TAN FÀCIL COM LLEGIR-SE ELS PAPERS ...

Demà hi ha vaga de mestres i professors convocada pels sindicats en contra les BASES de la futura Llei d'Educació (teòricament). He posat BASES en majúscula per a que siguem conscients de què estem parlant, d'una document de BASES que ha passar per un procés de debat, diàleg, aportacions, propostes ... fins a convertir-se en projecte de llei. Desprès, el document que de tot aquest procés en sortirà, serà l'articulat de la llei, que entrarà al Parlament i passarà per un altre procés de negociació, aportacions ... Per tant, ara es moment de debatre i d'aportar en la negociació i no de manifestar-se. El greu però, es que hi ha que fa les dos coses, negociar per darrera i manifestar-se davant amb fotografia inclosa. Però bé, què hi farem, som a tres setmanes d'unes eleccions generals i ja se sap ! .

Deia que la vaga és demà. Sóc mare de dos xiquets que van a l'escola pública i encara avui no sé si demà tindran classe o no. Si la tenen, no res. Si no la tenen, què espera el centre a comunicar-ho als pares i mares? En tot cas, ja us contaré el final.

Reprodueixo a continuació una entrevista feta fa uns dies pel Diari El Punt al conseller Maragall perquè crec que és molt clarificadora sobre el contingut de les BASES de la futura llei i desmenteix algun dels arguments donats per justificar la vaga de demà. La llàstima es que moltes vegades hi ha persones que es deixen portar per allò que els diuen des de no se sap on i no es dignen ni a mirar-se els papers.

Ernest Maragall: «Pensar que volem privatitzar les escoles i instituts és una autèntica barbaritat»

El conseller assegura que quan es conegui l'articulat de la llei s'esvairan totes les pors que han provocat la vaga de mestres que dijous que ve pot afectar més de 700.000 alumnes, i assenyala que el suport de CiU a la reforma és «imprescindible»

MARCEL BARRERA

Una de les pors més expressades pels convocants de la vaga de mestres és que tot i que mantindran la titularitat pública, uns quants centres educatius podran tenir una gestió indirecta. Això ha provocat que s'acusi el departament de voler privatitzar l'educació. És cert?

«És molt curiós perquè ni el concepte ni la intenció estan presents en el document de bases i aquesta motivació tampoc hi és en el text formal de convocatòria de la vaga. En canvi, ha servit com una bandera d'agitació de temors. Ho hem de dir molt rotundament. Reclamo la possibilitat de tenir un debat serè per verificar que no hi ha cap intenció de privatitzar res. La interpretació que podem privatitzar alguna de les escoles i instituts és una autèntica barbaritat. No ha estat mai al cap ni al pensament de ningú i encara menys en el contingut de les bases. Tot just estem atorgant-nos la llibertat de reflexionar sobre si experiències que ja existeixen avui al nostre país té sentit que les legalitzem com a elements excepcionals de contrast i d'enriquiment del sistema públic. Com per exemple les de Sant Sadurní d'Anoia o les històriques escoles de l'Ajuntament de Barcelona, que són diferents i no estan compostes per funcionaris docents del sistema general i en canvi són indiscutiblement públiques. Seria en règim excepcional i com un element eventual i per fer front a una determinada voluntat municipal. Però res més que això. Cap escola pública, ni actual ni futura, és susceptible de ser privatitzada. Ni una escola, ni un institut ni un docent. Tot serà de titularitat pública i es mantindrà la plena responsabilitat d'una administració pública. Les 2.880 escoles i instituts que existeixen avui seguiran sent el que són, i totes les que anirem creant també.»

Però no pot ser que hagi induït a una gran confusió el document de bases? Concretament diu que la «gestió indirecta es fa per explorar fórmules que s'ha demostrat que són viables en altres països». No parla de fórmules com vostè assenyala que ja funcionen a Catalunya. Potser per això els sindicats han dit que es vol imitar el model d'Anglaterra...

«És evident que hi ha un abús d'interpretació. El document parla d'explorar, que en si mateix indica l'excepcionalitat de l'experiència.»

No es vol imitar el model de Margaret Tatcher, doncs?

«En absolut! Déu nos en guard! Ni el model Tatcher ni el model que ja funciona per altres etapes de Catalunya. Algú ha dit que es vol fer a primària el que ja s'ha fet en llars d'infants. Rotundament no!»

No és molt ambigu el document, cosa que pot haver induït a males interpretacions?

«En un document de bases que és conceptual ha de ser així. S'ha produït un abús conscient d'una interpretació perversa que mai ha estat present en les intencions de ningú. Hem de tranquil·litzar tothom en aquest terreny. A més tindrem ocasió de fer-ho en les setmanes i mesos que vindran. Ningú pretén que aquest document de bases s'aprovi ni íntegrament ni parcialment, ni que es rebutgi. Està acabant de fer la seva funció. Un cop informat el Consell Escolar i incorporat, juntament amb la resta d'aportacions, en el procés de redacció del primer articulat, haurà acabat la seva missió. Haurà arribat a destinació. Morirà de mort natural. No caldrà ni rebutjar-lo ni retirar-lo. D'aquí a poques setmanes estarem en condicions de, sobre la base d'un text articulat, esvair qualsevol possibilitat d'interpretació i d'ambigüitat. Algú ha volgut interpretar que estàvem imposant una determinada línia i s'ha volgut donar la impressió que estava tancat. Siguem seriosos. Una llei demana molta feina amb tothom. Quan el text articulat que es farà a partir de les aportacions es pugui convertir en un projecte de llei, entrarem en una tercera fase que encara admetrà més continguts de diàleg, ajustament, precisió també en contacte amb la comunitat educativa. Per davant tenim temps d'assegurar, precisar, afegir, retirar i canviar el que calgui. L'objectiu del consens no només és possible sinó que a més avui està enfortit. Tenim la convocatòria de vaga exigint la retirada del document de bases però al mateix temps tenim aquests mateixos sindicats treballant honestament i sincerament a la taula del Consell Escolar i a més tenim aportacions formals i treballades, per exemple de CCOO. És un document, a més, que estic convençut que donarà lloc a un diàleg interessant que conduirà a acords.»

També s'ha criticat el document de bases no pel que diu sinó pel que no diu. L'etapa 0-3 anys, la gratuïtat i sobretot un aspecte que és l'eix del Pacte Nacional: el de fer un únic sistema públic educatiu...

«Tota la llei es basa en aquest concepte. Podem buscar tres peus al gat, però aquesta llei és absolutament coherent i conseqüent amb les previsions del Pacte Nacional. En alguns aspectes va més enllà. Afegeix, innova i crea instruments... però no renega de cap de les previsions; al contrari. Molt particularment confirma la de disposar d'un servei públic educatiu únic i integral que sigui expressió de la integració de les diferents parts i de l'aplicació dels principis de coresponsabilitat, no fruit d'un acord entre parts sinó legalitzades. El document, com el pacte, diu que el sector concertat de forma lliure però coresponsable s'integra al sector públic i s'avança cap a la gratuïtat efectiva. Sobre els 0-3 anys, és veritat que diu menys del que podria dir en part perquè ja tenim una llei. Ara, estic raonablement d'acord que la llei ha d'incloure l'essencial del concepte i garantir la qualitat de l'etapa. Tampoc parla prou de la formació professional ni l'educació en el lleure.»

En quina fase es troben les negociacions en l'àmbit polític?

«Hi ha un treball més avançat, evidentment, amb els socis de govern. Crec que pel que hem anat escoltant estem en condicions d'obtenir un consens ple en el marc del govern, com ha de ser, i a continuació obtenir un suport adequat i suficient del major nombre possible dels partits i particularment del primer grup al Parlament [CiU] que per representació política i social ens sembla que és imprescindible que estigui incorporat en aquest consens. Estic convençut que ha de ser així i estic raonablement esperançat que ho aconseguirem.»

Hi haurà acord amb el Partit Popular?

«Ja ho voldria, però dia que passa dia que afegeix elements que indiquen que es vol excloure d'aquesta possibilitat. Va formulant propostes que frontalment van en contra del nostre concepte. No és que hi hagi distàncies a recórrer, hi ha precipicis i abismes construïts per ells mateixos. Veig complicat un acostament real, però ho intentaré perquè no els puc donar per exclosos.»

Pel que fa a la vaga, troba que té suport? Un article de l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall deia que semblava que només tenia el suport dels directors?

«Ni molt menys. Cada dia verifico que tenim el suport de la societat, de la comunitat educativa i del conjunt dels docents; directors i no directors. Jo sé què pensen els mestres i sé que hi ha efectivament temors basats en la disfunció interessada de les reals intencions i propostes que fem. Hi ha també segurament raons de malestar acumulat de molt de temps per molt diverses raons. El projecte de llei parteix de la convicció que l'actiu més important són els seus docents, i que qualsevol intenció de reforma del sistema ha de partir de la confiança d'aquests professionals i que sense això no anirem enlloc. Algú ha interpretat que estem en un procés de culpabilitzar els docents del que passa a la nostra educació. Diguem-ho clar. Si algú ha d'assumir responsabilitats és l'administració educativa i els governs successius. Jo les assumeixo. Som nosaltres els que hem produït l'estat de coses en què estem ara. Per acció i per omissió del que no hem fet encara. L'exigència és que en nom de la nostra responsabilitat actuem ja i que no deixem passar més temps abans d'iniciar el camí que ha de fer que deixi de donar-se que el 40% dels nostres nois i noies no puguin seguir estudiant quan acaben l'ESO. Aquesta és una situació d'injustícia social que és inacceptable per aquest país.»

Però li critiquen que vulgui passar el mort als centres?

«No és passar el problema sinó fer possible que el resolguin i posar-los les millors condicions. No es tracta de culpabilitzar els mestres sinó de facilitar-los la vida. Passar d'un sistema que és burocràtic, centralitzat, controlador i que s'equivoca molt, a un sistema que els centres, en ús de las seva autonomia, exerceixen la seva professionalitat i capacitat pedagògica a través de direccions potents.»

Serà difícil fer tot aquest procés amb el sindicat Ustec en contra?

«No podem deixar d'avançar i deixar-nos condicionar per determinades posicions que com que són molt importants i representatives són les d'una sola organització. La llei no és ni d'aquest departament ni del govern, sinó del conjunt de la representació del país. El que una força sindical aporti benvingut serà, però el que no pot fer ni farà serà deturar el procés. Ningú té dret a exercir cap mena de veto ni a aturar un procés de reforma i millora que el país sap que és imprescindible i urgent.»

dilluns, 11 de febrer del 2008

"DEFENDER LA ALEGRIA"

VISITA DE CARME CHACÓN


La candidata del PSC a les properes eleccions generals del 9 de Març, Carme Chacón, va visitar les nostres terres aquest cap de setmana. Va estar a Sant Jaume d'Enveja acompanyada pels nostres candidats per la demarcació i altres càrrecs, militants i simpatitzants socialistes. Com sempre, Chacón no podia ser més clara. Tal com han reproduït diversos mitjans de comunicació, la candidata va afirmar, amb tota rotunditat, "no hi haurà transvasament de l´Ebre". Amb l´orgull i la responsabilitat dels que han complert la seva paraula, els socialistes som l´única garantia de l´enterrament definitiu del transvasament de l´Ebre”, ha afegit Chacón, per qui “tothom ha pres consciència menys els que volen continuar mentint”.

Va explicar també que els socialistes “estem compromesos amb les infrastructures de l´aigua del segle XXI” . “Els catalans i catalanes som la garantia de jubilar aquesta dreta centralista i rància, que en lloc de mirar al futur, pensa en transvasaments del passat que estan molt bé enterrats”, va dir la candidata. Segons Chacón, el transvasament “hauria estat un error majúscul” i “hem fet les inversions perquè les infrastructures de l´aigua arribin el més aviat possible”. “Els catalans i catalanes sabem que tenim la clau del proper govern d´Espanya, i mai no hem faltat a una cita amb el nostre destí”, va concloure.

dijous, 7 de febrer del 2008

MÉS CLAR QUE L'AIGUA

L’aigua i la seva gestió ha estat un dels temes importants del Ple d’aquesta setmana al Parlament de Catalunya, junt amb les infraestructures (TGV) i la llengua. Un cop més, s’ha posat de manifest la defensa dels transvassaments que fan tant PP com CiU. Un cop més, els socialistes hem reiterat la nostra aposta per la Nova Cultura de l’Aigua, el no al transvassament i el no a la interconnexió de xarxes. Tenim un greu problema d’aigua al nostre país per la sequera que patim però els transvassaments no són la solució i els socialistes treballem des del govern per tal de trobar les més adeqüades. El debat s’ha produït per una moció del PP sobre la gestió de l’aigua en la que es demanava la interconnexió de xarxes. La moció ha estat votada en contra pels tres grups que donem suport al govern.

Sabem que el PP i CiU sempre han anat junts en la defensa dels trasvassaments i ho tornarien a fer, tornarien a tirar endavant el trasvassament si tinguessin l’oportunitat. Tantes batalles passades, tants mesos i tants anys parlant del mateix, ja no hi ha dubte qui continua anclat al passat defensant polítiques de gestió de l’aigua caduques i qui aposta pel respecte al medi ambient, per una gestió més sostenible, per la reutilització, per les dessaladores, per l’estalvi d’aigua, per polítiques, en definitiva, d’acord amb els paràmetres de la Nova Cultura de l’Aigua.

El diputat del nostre grup, Socialistes-CpC, que és alhora secretari de Medi Ambient de l’executiva nacional del PSC, Jordi Terrades, ha assegurat en el debat que el PP es proposa “recuperar el transvassament de l’Ebre” si guanya el proper 9 de març “no per solucionar els problemes de l’aigua a Catalunya, sinó per beneficiar a aquells que amb les seves polítiques insostenibles han ocupat tot el que han pogut les costes del litoral de la Mediterrània”.

Al ple hi haviem arribat amb una llarga llista de declaracions i contradeclaracions al respecte dels darrers dies: Duran Lleida, Rajoy, els dirigents del PP d’Aragó i de Múrcia .... i també el nostre company de partit i delegat de la Generalitat al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté. Ell mateix ha enviat una nota a diversos mitjans de comunicació reafirmant la seva postura antitrasvassament que reprodueixo textualment: "Em sap greu que el vostre mitjà publiqui un titular absolutamnet fals que no té res a veure amb la meva trajectòria ni amb el meu pensament. Vaig assistir a gairebé totes les manifestacions anti-transvassament de l'Ebre, inclosa la que es va celebrar a Brusel.les i pretendre penjar-me la llufa que ara defenso el transvassament, a banda d'un intent que ningú que em conegui es creurà, és una lamentable contribució a la mentida. Sóc el primer en reconèixer els meus errors i/ o les meves contradiccions però en aquest cas us he de dir que continuo pensant el mateix que he pensat sempre".

Per tant, mai millor dit, més clar que l’aigua. Aquesta és la nostra posició, la posició dels socialistes, i ho hem demostrat amb fets, derrogant el trasvasament de l’Ebre en el moment que vam accedir al govern de l’estat. Quantes vegades ho haurem de repetir ?