dijous, 29 de juliol del 2010

FOMENT DE L'OCUPACIÓ


Els Plans Extraordinaris d’Ocupació Local (PEOL) del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya han permés a Ulldecona la contractació de 10 persones en atur durant sis mesos. Aquests Plans, que combinen activitats de formació i de treball per a persones en atur, estan dotats amb un import de més 70.000 euros, atorgats a travès del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).

Els Plans estan vinculats als sectors bé tradicionals o bé emergents que generaran ocupació com, per exemple, les tecnologies de la informació i la comunicació, les energies renovables, l’eficiència i l’estalvi energètic, i la rehabilitació d’habitatges, edificis o equipaments de titularitat o d’ús públic. Amb l’atorgament d’aquests Plans, el Departament de Treball reforça les mesures adreçades a millorar la situació de les persones en atur invertint en la seva preparació, combinant la formació i el treball en aquells sectors, tradicionals o emergents, que creen ocupació. En el cas d'Ulldecona els projectes treballaran la millorar i rehabilitació de l'espai públic i les tecnologies de la informació, concretament, la digitalització de documentació.

Les entitats locals, en el cas d'Ulldecona, l'Ajuntament, han contractat les persones en situació d’atur inscrites com a demandants d'ocupació des de fa més de mig any a les oficines de treball, que no cobrin la prestació o subsidi d'atur o els manqui un mes per exhaurir-la, en el moment de la presentació de l'oferta d'ocupació. Per la seva banda, les persones contractades, tenen l’obligació de formar-se, fora de la seva jornada laboral, amb formació transversal o professionalitzadora. Aquesta formació té una durada mínima de 60 hores i un màxim de 125 hores d’acord amb les característiques del pla formatiu, vinculat a les contractacions, presentat per la corresponent entitat local.

L’objectiu del Departament de Treball és augmentar la preparació de les persones en atur per millorar la seva ocupabilitat amb una clara aposta per la formació en totes les iniciatives noves incloses en les polítiques actives dissenyades, com el projecte SUMA o els Plans d’Ocupació, així com en les polítiques passives com la Renda Formació de Treballadors Autònoms i la Renda Mínima d’Inserció.

Entre tots els Plans d’Ocupació de Catalunya, ordinaris i extraordinaris, es facilitarà la contractació de 25.000 persones en situació d’atur. En el cas d'Ulldecona, el Departament de Treball ha invertit durant el 2009 i el que portem de 2010, més de 430.000 euros. En concret, es va possibilitar la contractació de 17 persones en plans, entre Ajuntament, Fundació Ulldecona i Institut Municipal d'Esports l'any passat i la contractació de 8 alumnes-treballadors i dos professors en l'Escola Taller La Ferradura. Així mateix el Departament de Treball financia el 80% del sou de dos persones com a agents d'ocupació i desenvolupament local, un dels quals gràcies a la Llei de Barris, i, finalment, s'ha rebut una subvenció de 15.000 euros l'assessorament a la creació d'empreses.

El canvi de les polítiques adreçades a les persones en atur engegat pel Departament de Treball suposa un clar increment de la formació, l’assessorament, l’orientació i l’experiència professionalitzadora de les persones en atur en sectors que puguin crear ocupació. Aquest canvi s’està aconseguint amb el consens i la col·laboració dels agents econòmics i socials i les empreses, com es demostra amb l’Acord dels 30 compromisos per l’Ocupació/Projecte Impuls, signat el 21 de desembre de 2009. Alhora, el Departament de Treball posa especial èmfasi en l’esforç de col·laboració, cooperació i consens que les entitats locals estan fent en aquests moments per aplicar les mesures engegades pel Govern al territori.

dimarts, 27 de juliol del 2010

DIA HISTÒRIC A LES TERRES DE L'EBRE


Lamentablement el de la Llei de Vegueries ha estat un debat tens al Parlament. Avui és un gran dia per a les Terres de l'Ebre i, per tant, per a Catalunya. Alguns partits però, primant interessos partidistes, han posat tots els pals possibles a les rodes per parar la tramitació d'aquesta nova llei d'organització territorial. I, finalment, s'han atrevit a votar en contra del nostre reconeixement. De nou, CiU i PP, s'han unit per frenar les legítimes aspiracions de les Terres de l'Ebre.

La Llei de Vegueries, que hem aprovat al Parlament no fa ni una hora, permetrà el reconeixement institucional del nostre territori després de molts anys d'espera. La Llei de Vegueries és una garantia d’equilibri territorial, una llei que simplifica la maquinària institucional, donant més proximitat al ciutadà i una igualtat d’accés als serveis públics. És una llei valenta impulsada pel govern del President Montilla.

Perseguim dos objectius bàsics: apropar els serveis públics als ciutadans i millorar la cooperació local. Es tracta d’una llei que simplifica l’estructura administrativa i l’apropa als ciutadans. Això vol dir, al mateix temps, proximitat en la presa de decisions. És una llei que fa més racional l’organització territorial de la Generalitat, perquè cada territori té unes peculiaritats que han de ser tractades específicament i el nostre n’és un exemple. Avui és un gran dia i els socialistes ens felicitem d'aquest pas en ferm cap a la vegueria. Representants del partit al territori ens han acompanyat avui durant el debat de la Llei al Parlament (fotografia).

Ara toca la Vegueria. Aquest camí no té marxa enrera. Hem iniciat un viatge sense retorn. La Generalitat ha de negociar ara amb Madrid per donar el pas definitiu que ens permetran assolir el nostre repte col.lectiu a nivell territorial.

27 de juliol. Dia històric per a l'Ebre.

dijous, 15 de juliol del 2010

NI SENTÈNCIA NI INDEPENDÈNCIA


S'ha escrit molt respecte la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. No tot és cert. S'ha opinat sobre el què diu i sobre el que no diu, s'ha interpretat la interpretació. Trobo a faltar, igual que en altres temes importants, un anàlisi rigoròs per part de molts mitjans. Trobo a faltar una reflexió serena més enllà dels titulars fàcils. Però bé, això seria objecte d'un altre llarg debat.

Sobre l'encaix de Catalunya i Espanya: cadascú que pensi com vulgui, cadascú que senti el que vulgui, amb respecte pels altres, sense excloure ningú, tampoc volent ser uniformes. Cadascú que tregui al balcó la bandera que prefereixi. Els socialistes som els que més hem treballat i lluitat per aquest Estatut des del primer dia, els que l'hem votat, al Parlament, al Congrès, al Senat, i en referèndum. Ara és lògic que siguem els més enfadats. Al mateix temps però, som els que més ens esforçarem en la negociació per recuperar-lo íntegrament. Hi ha qui creu que l'Estatut està mort i enterrat, per tant, no farà res per resucitar-lo. Nosaltres sí, tot el que calgui.

Volem tot l'Estatut. Ni sentència ni independència. Ara més que mai l'estat federal és la solució a l'encaix de les diferents nacions que convivim a Espanya. Hi ha qui ha fet servir titulars fàcils i erronis. Que ningú s'enganyi, ni despistats ni intencionats. Catalunya no ha dictat cap sentència. Milers dels que ens mostrem contràris a la sentència no som independentistes. Igual que Espanya (ni el govern espanyol) no ha dictat cap sentència, ho ha fet un Tribunal Constitucional, caduc i arcaic. Ni aquí tots som independentistes ni a Espanya tots van contra els catalans.

Les sentències s'acaten, però no tenen perquè compartir-se. I això no trenca res. Les sentències poden fer-te enfadar, emprenyar i cabrejar directament. És el cas. Un tribunal no pot jutjar la voluntat que el poble ha expressat a les urnes. No podem permetre que un partit com el PP guanyi als tribunals allò que no ha pogut guanyar a les urnes i no podem deixar l'Estatut en mans d'aquells que l'únic que volen és enfonsar-lo per treure'n un profit partidiste.

No vulguessem simplificar les coses mirant només allò superficial o escoltant només aquells que criden més. La realitat no és en blanc i negre, és en colors ... Per sort.

dissabte, 10 de juliol del 2010

VOLEM TOT L'ESTATUT


Que ningú s'enganyi, ni despistats ni intencionats, d'aquí o d'allà, això no és una lluita contra ningú, això és un crit en defensa de l'Estatut, del text que vam votar milers de catalans i catalanes després que el Parlament de Catalunya, el Congrès dels Diputats i el Senat, li donessin el seu suport per àmplia majoria. Poc temps després d'aquell esforç col.lectiu per millorar i ampliar el nostre autogovern, el PP va presentar un recurs davant el TC sobre el que ara, quatre anys després, deu jutjes, alguns d'ells amb el mandat caducat, s'han atrevit a pronunciar.

Avui a Barcelona direm ben fort que volem tot l'Estatut, al costat del President Montilla, amb els representants de les màximes institucions del país, dels sindicats, dels partits polítics, de les entitats i de la societat civil. Darrera la senyera mostrarem la màxima unitat i fermesa en defensa d'un text que ens acosta una mica més a un estat federal contra els que molts encara es resisteixen. Espanya és plural com Catalunya és plural i el federalisme és la solució als nostres problemes d'encaix. Però avui els catalans i catalanes, partidaris d'un o altre camí per afrontar el futur, avançarem junts.

Us recomano en aquest sentit una entrada al blog del DonAire,"El meu lema", que comença així: "Federalistes mosquejats, independentistes antiestatut, autonomistes amb crisi de fe, magrebins integrats, apòstols de la lletra petita, portaveus del desencís, gallegs a la recerca d'un altra Espanya, turistes que passaven per allà, populars indignats, ecologistes, filòlegs, taxidermistes, professors de dança africana, dissenyadors de webs... La meitat del país més u seran a Barcelona el 10 de juliol per a fer públic el seu enuig. Cada mosqueig és personal i intransferible. Cada raó és una raó més. Benvinguda sigui"

divendres, 2 de juliol del 2010

CONTINUEM MILLORANT


El Conseller de PTOP, Joaquim Nadal, ha visitat aquest matí les obres de la carretera T-331, Ulldecona-Vinallop, ja pràcticament finalitzades. Després que l'any 2007 comencessim a estudiar seriosament de la necessitat de millorar i ampliar la carretera, avui és una realitat, gràcies a la sensibilitat i l'esforç de la Generalitat. Avui tenim una carretera digna que comunica el Baix Ebre i el Montsià i l'uneix amb millors condicions amb el nord de la Comunitat Valenciana.

Les obres han consistit a millorar el traçat eliminant revolts perillosos i canvis de rasant, fer més ampla la calçada, passant de 6 metres a 9, i construir la variant de les Ventalles, a Ulldecona, i Santa Bàrbara. La inversió, que ha estat de 21,6 milions d'euros, va començar l'estiu del 2008 i ha permès introduir millores llargament reivindicades per veïns i ajuntaments de la zona en una carretera per on diàriament circulen uns 5.700 vehicles, al tram entre Vinallop i Santa Bàrbara, i uns 3.500 des d'aquesta última població fins a Ulldecona, passant per Godall, la Galera i Freginals. Un 10% de tot aquest trànsit correspon a vehicles pesants i un % molt elevat també a tractors i vehicles agrícoles que dificulten la fluidesa del trànsit, per això els camins de servei que s'han construït.


No es tracta de fer carreteres per fer carreteres. La necessitat hi era i prova de com millora aquesta infraestructura la nostra vida diària, per exemple, la trobem en l'escurçament del temps del trajecte entre Ulldecona i Tortosa. Les persones que vagin a treballar o a estudiar diàriament, guanyaran temps. Sobretot però, vull destacar l'escurçament del temps que els veïns i veïnes d'Ulldecona tardarem en arribar a l'Hospital. En una situació d'urgència, aquest temps pot salvar vides. Un altre aspecte destacable és la seguretat. Més de 50 accidents en deu anys, amb deu víctimes mortals. Ara tenim una carretera més segura, amb vies de servei, amb menys creuaments, que sense dubte evitaran accidents. D'aquí la necessitat de tenir arreu unes infraestructures dignes, d'aquí la necessitat d'equilibrar el territori. Anem pas a pas i el govern de la Generalitat, amb una forta inversió i un gran esforç, està està aconseguint transformar el país per millorar-ne les condicions de vida dels seus ciutadans. D'aquí el perquè és important fer una carretera.