dijous, 24 de juliol del 2014

Moció sobre infància en situació de vulnerabilitat al Parlament

Aquest matí he defensat al Parlament de Catalunya una moció sobre la infància en situació de vulnerabilitat amb diverses qüestions rellevants damunt la taula i que us passo a detallar  corrent el risc, ho sé, de fer un escrit massa llarg, però els  temes tractats són importants :-)

 
Hem aprovat, en primer lloc, instar al Govern de la Generalitat a ampliar els programes extraordinaris per garantir l’alimentació d’infants i adolescents en situació de vulnerabilitat en els períodes no lectius i establir un seguiment específic als infants que reben beques durant el curs escolar. Lamentablement els grups que donen suport al govern, CiU i ERC, han impedit amb els seus vots en contra que prosperès un altre punt en relació a la mateixa qüestió com és garantir les beques menjador com a dret subjectiu per tal que aquells infants de les famílies que no puguin fer front al pagament del menjador escolar tinguin la beca garantida cobrint el 100% del seu cost. Diuen que han canviat el model d’accés a les beques, és veritat; que han augmentat partida, si; però no n’hi ha prou. La realitat és que les beques només cobreixen la meitat de la demanda segons les dades de les entitats municipalistes, que continua el retard en els pagaments per part de la Generalitat (de 3 a 6 mesos en el millor dels casos), i que les diferències en els criteris d’adjudicació segons visquis en una comarca o en una altra persisteixen. També els mateixos dos grups han rebutjat la recuperació progressiva de les prestacions per fills a càrrec, parts múltiples, adopcions i acolliments per garantir al 2015 que totes aquelles famílies amb ingressos inferiors a 35.000 euros puguin rebre-la. 

Un altre dels punts aprovats, estableix que s'ha de potenciar la coordinació dels equips d'orientació psicopedagògica (EAP's - Ensenyament), els centres de desenvolupament i atenció precoç a la infància i l'adolescència (CDIAP's - Benestar) i els centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ - Salut) i que tots els infants que en siguin derivats han de comptar amb el corresponent dictamen en un període màxim de sis mesos. No pot ser que, com passa actualment, es tardi més d'un curs en atendre'ls perquè això repercuteix negativament en el seu desenvolupament, en alguns casos de manera irreversible. 

En l'àmbit de l'educació també hem aconseguit garantir el suport de vetlladors i els professionals especialitzats de suport als centres públics per al proper curs adreçats als alumnes amb necessitats educatives especials i que es destinin els recursos adients per a les aules d'acollida i les unitats de suport a l'educacuó especial, necessaris per a garantir l'escola inclusiva. Per tancar aquest capítol destaco l'aprovació d'un altre punt que insta el govern a promoure les mesures de foment, amb criteris socials i econòmics, per garantir l'accés al lleure de tots els infants, ja que, com alerta el Síndic de Greuges en un dels seus darrers informes s'estan produint situacions de desigualtat en funció de la renda de les famílies i ha quedat palés que les polítiques de promoció del lleure són de les més afectades per les retallades.   

Respecte a l'habitatge, hem instat al govern a adoptar les mesures necessàries per evitar els desnonaments a famílies amb infants i ens hem compromés a destinar a polítiques d'infància una inversió del 2'2% del PIB, que és la mitjana europea. 

Un altres dels punts proposats i que també ha estat rebutjat pels grups del govern és la redacció d'una lleu de mesures integrals per combatre la violència contra la infància i l'adolescència. Un vot contrari del tot incomprensible i injustificable en tant que no demanàvem ni recursos econòmics suplementaris i calendaris impossibles. Continuarem insistint perquè realment és necessària. No parlem d'accions concretes ni de programes específics, no parlem tampoc només de maltractament infantil, parlem de violència contra la infància, massa vegades oculta i silenciada. 


Estarem amatents al compliments dels acords i insistirem amb la resta de temes. És urgent que el govern canviï els titulars i les fotos per un compromís reals i passe de la retòrica a l'acció. Tenim a Catalunya un 30% d'infants en risc d'exclusió, 34.000 famílies sense cap ingrès, problemes de malnutrició, desigualtats en l'accés a l'educació i a la salut a causa de les salvatges retallades que patim als serveis públics. No podem esperar més, perquè a molts d'aquests infants, com he repetit en més d'una ocasió, se'ls acaba el temps.

dimarts, 15 de juliol del 2014

El ple d'Ulldecona reclama un finançament just per a les Escoles de Música


El ple celebrat per l'Ajuntament d'Ulldecona ahir a la nit va servir per aprovar per uninimitat una moció presentada pel nostre grup que reclama un finançament adequat per a les escoles de música a càrrec del govern català, donat que aquest ja ha anunciat la seua intenció de suprimir-ne el suport econòmic. Així, la moció també manifesta també el suport a les Escoles de Música de les Terres de l’Ebre, de Catalunya, i molt especialment a la d’Ulldecona, per la gran tasca educativa que fan i l’important valor social i cultural que aporten als nostres pobles, un fet que, vull recordar, va ser especialment visible el passat diumenge en el gran concert que la Banda de Música d’Ulldecona i la coral infantil de l’escola municipal de música van oferir a l’Auditori de Barcelona dins el XIII Festival de Bandes de Música de Catalunya, junt amb l'Agrupació Musical de Mollet i la Rapitenca.

El text aprovat fa referència a l’anunci del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya valorant deixar de finançar les escoles de música i traslladar aquesta competència a les diputacions i als ajuntaments, ens aquests darrers que ja aporten la seva part corresponent per al funcionament de les mateixes. Aquesta decisió, en cas de materialitzar-se, faria que la Generalitat deixés de destinar-hi uns vuit milions a l'any, que és el que va aportar el curs 2011-12, el darrer que ha costejat el Govern català.

Des del Departament s’insisteix que pagar aquests estudis no és prioritari, com tampoc ho són les escoles bressol, un fet que hem denunciat i criticat reiteradament. Així, l'aportació a escoles de música per part del govern català ha passat de 600 euros per alumne al 2010 a 0 el curs passat, un enorme despropròsit. El replegament de la Generalitat en el sosteniment de les escoles música està ofegant als ajuntaments que són titulars d’escoles municipals, però també a altres centres que són de titularitat privada, abocant al tancament a molts d'ells.

Els ajuntaments i les societats musicals amb escoles de música adscrites, estan aturant aquesta manca de recursos amb dues mesures bàsiques: pujada de taxes i reducció de sous, accions especialment lesives el curs passat. Segons una enquesta de l’Associació Catalana d’Escoles de Música, el 70% d'escoles va haver d'augmentar quotes i l'import mitjà va pujar un 15%. Això va provocar la pèrdua d'un 4% d'alumnes de mitjana. Les plantilles s'han vist també afectades amb l'acomiadament d'un centenar de professors, el 3,4% de prop 3.000. Un autèntic cercle viciòs que ens farà devaluar un dels actius educatius i culturals més importants del nostre territori. 

Ara esperem que el govern municipal faci les gestions oportunes per defensar-ho. Lamentablement portem tres anys de bones paraules però un balanç prou nefast en quan a resultats de les seves gestions: Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç a la Infància, Oficina d'Agricultura, beques tranport i menjador escolar, Centre Obert, depuradores i tantes altres qüestions en que s'ha abaixat el cap davant les injustes decisions de la Generalitat, sigui tancament definitiu d'aquests serveis o dràstiques retallades que afecten al nostre poble.

Ulldecona reclama als governs català i espanyol augmentar les ajudes del PDR

Les retallades del govern català i el govern espanyol van centrar ahir a la nit la sessió de control del ple municipal d’Ulldecona, convocat de nou, com és costum aquest mandat, de manera extraordinària. Una de les mocions aprovades, presentades pel grup municipal socialista i defensada pel regidor Victor Vidal, fa referència al Pla de desenvolupament Rural (PDR) i a la baixada considerable de recursos que hi destinent tant el govern espanyol com el govern català. En concret el text, que va ser aprovat amb la única abstenció dels dos regidors del PP, al govern amb CIU, demana a les administracions agràries que revise les apportacions econòmiques al pressupost del PDR, igualant-se a les del Pla 2007-2013.

Els sindicats agraris ja han alertat que la retallada del nou Pla de Desenvolupament Rural suposa unsa disminució de gaire bé el 25 % dels ajuts per al període 2014-2020 i la consideren “inacceptable” perquè afecta línies estratègiques claus pel al sector agrícola com els ajuts per a la millora de la viabilitat de les explotacions o per al foment de la incorporació de joves al camp.

La proposta del PDR del Departament no té en compte ni les prioritats agràries de desenvolupament rural que preveu la Unió Europea (UE) ni els reptes amb que s’ha d’enfrontar la pagesia d’aquí al 2020. A banda, no s’entén que amb la millora de les perspectives econòmiques que preveuen les pròpies administracions, no es faci un esforç per igualar el pressupost del PDR 2014-2020, al del 2007-2013 i que era de 1.058,2 milions d’euros. 

Per al sector de l’oli d’oliva, l’impacte del model d’aplicació de la reforma de la PAC del ministeri d’Agricultura pot suposar una pèrdua anual de fins a 8 milions d’euros anuals només a les comarques del Baix Ebre i Montsià, al que s’hi sumarà la davallada de les primes de les mesures agroambientals proposades pel Departament d’Agricultura de 111,91 euros per hectàrea en producció integrada i 46 euros per hectàrea en producció agrària ecològica.

A més, el PDR 2007-2013 ja es va revisar atenent a la manca de pressupost de l’Estat i la Generalitat per la situació econòmica, deixant-lo en 942,2 milions d’euros.  Aquesta pèrdua de 250 MEUR que es perden en 7 anys suposen un fort impacte en les polítiques prioritàries de la modernització de les explotacions, la incorporació de la gent jove i ajuts específics de les zones de muntanya i desfavorides.