divendres, 8 de febrer del 2013

Reset al nostre sistema operatiu

Aquests darrers dies han estat demolidors per al nostre sistema democràtic. No tinc paraules per descriure la ràbia, impotència, indignació i fàstic, que sento quan escolto una a una les notícies de corrupció que dessagnen la nostra societat. Potser el millor que ho definiria és el silenci. Estat de xoc podríem dir. Gürtel, Bàrcenas, Pallerols, Noos, Palau de la Música, Mercuri, ITV, cal seguir?

Presumptes casos de corrupció esquitxen a les màximes institucions i les màximes autoritats del país després d’un degoteig constant al llarg dels darrers anys. President del govern, Generalitat, finançament irregular de partits que ara ens governen a Barcelona i Madrid, ajuntaments, empresaris de tota condició ... Quan les persones que dirigeixen un país no tenen escrúpols per aprofitar-se i lucrar-se dels càrrecs que ocupen, agreujat actualment pel fet d’estar immersos en una crisi econòmica de conseqüències catastròfiques per a milers de famílies, no hi ha marxa enrere. Quan l’ombra de la sospita ja tapa la llum dels qui serveixen dignament els nostres veïns i veïnes, cal un nou període constituent per regenerar la nostra democràcia, cal un reset al sistema operatiu que ens ha permès avançar els darrers 30 anys. Llei de transparència, llei electoral catalana, finançament de partits, combat sense contemplacions contra la corrupció, modernització sistema judicial, supressió d’administracions sobreres, reforç del paper dels ajuntaments, clarificació de les seves competències i finançament just dels ens locals ... Construir de nou des de baix, des dels municipis.
 
Nova manera de fer i d’entendre la política. Nou compromís amb la gestió pública i més participació per part dels ciutadans i ciutadanes. Si no ho fem, si no ens seiem ja a definir-ho tot, si el sistema es manté en defensa de l’status quo, es tanca en si mateix o si es proposen només operacions de maquillatge, el perill del populisme i el fanatisme ens pressionarà per un altre costat i aleshores no tindrem escapatòria, ja no hi haurà res a fer.
 
Els i les progressistes, els i les que ens sentim d’esquerres, aquelles anomenades antigament classes treballadores, hem de saber estar a l’alçada per liderar aquest nou procés constituent, tenint clar que aquest no és només un procés de partits polítics, sinó un pacte de ciutadania guiat per la pròpia ciutadania. Perquè som els qui més ens hi juguem. Serveixin aquestes quatre ratlles per renovar el meu compromís en la defensa d’aquests principis.

Article publicat avui al Més Ebre

dimecres, 6 de febrer del 2013

Desmantellament sense vergonya de l'educació pública

Els darrers anys han estat especialment nefastos per al sistema públic d'educació a Catalunya. El que anomenem comunitat educativa, ha hagut de sortir unes quantes vegades al carrer en defensa del més preuat del nostre patrimoni col.lectiu: l'educació. Avui de nou, enmig d'aquesta setmana de lluita dels estudiants de secundària, tot el meu suport a totes aquestes mobilitzacions en defensa de l'educació pública i també en contra de la LOMCE (Llei Wert). Es tracta d'una llei amb clara voluntat retrògrada, recentralitzadora, anacrònica i segregadora, que posa de manifest la instrumentalització de l’educació amb finalitats ideològiques i polítiques del govern del PP, que ens vol tornar als anys 70, amb paràmetres elitistes i unificadors.


Segur que a hores d'ara ja coneixeu el seu contingut, però com és tan escandalòs, convé recordar-ho. La LOMCE ataca de nou la nostra llengua amb la intenció d’eliminar la immersió lingüística, reduint el català a matèria d’especialitat i introduint la obligatorietat de fer el 50% de les classes en castellà. Preveu també la recentralització del sistema educatiu: el Govern central passa a tenir més pes en el disseny dels currículums amb una clara voluntat de controlar els continguts impartits a totes les aules de l’Estat. La llei, a més, fomenta la segregació dels alumnes, discriminant als que tenen menys recursos i derivant-los cap a una FP totalment denigrada que els convertirà en mà d’obra barata sense possibilitats d’adquirir una formació de qualitat.
Altres mesures que el govern del PP vol imposar són la supressió de les proves d’accés a la universitat: cada universitat podrà decidir amb quins criteris tria els seus estudiants (com entrevistes personals, experiència laboral, formació extraescolar), amb els perjudicis que això comportarà, altre cop, cap als estudiants amb un nivell socioeconòmic més baix o la supressió també del Consell Escolar com a òrgan decisiu, que només quedaria com a òrgan merament consultiu, sense cap poder de decisió sobre el centre.
La LOMCE arriba a més en un moment molt delicat per al sistema públic d’educació a Catalunya, després de dos anys de retallades per part del govern de CIU, amb la consellera Rigau al capdavant, tal i com també avui hem denunciat des del PSC Ulldecona. Mesures com el manteniment del concert a les escoles que segreguen per raó de sexe mentre es redueix l’aportació de recursos econòmics i humans a l’escola pública, l’augment de les ràtios d’alumnes i professors per classe amb la conseqüent massificació de les aules, l’augment dels tems d’espera per a la substitució dels docents (més de 15 dies), la supressió directe de diversos ajuts socials a les famílies (beques menjador, transport escolar, acollida matinal ..), la implantació d’una taxa de 360 euros a la FP grau superior o l’augment en més d’un 66% de les taxes universitàries; han convertit els darrers dos anys en els més nefastos per al sistema educatiu català.