dilluns, 15 d’octubre del 2012

Vergonyòs augment de la pobresa infantil

  -->
Hi ha notícies que només apareixen en breus als mitjans de comunicació. I de les que no se’n fan programes especials ni debats extraordinaris. Hi ha notícies sobre les que els comentaristes de capçalera de les ràdios o les televisions no se’n fan ressò. I si no surten als mitjans, no existeixen per a la gran majoria de la societat.

Personalment, hi ha notícies que em treuen la son i normalment són aquestes, les que no surten enlloc. Diversos estudis i informes (UNICEF, Creu Roja, Síndic de Greuges, Federació d’Entitats d’Atenció i Educació a la Infància ) posen de manifest l’alarmant augment de les xifres de pobresa a Catalunya i, sobretot, l’impacte que aquest fet està tenint en la infància a casa nostra, amb els índexs de desnutrició infantil sense parar de créixer. Un de cada quatre infants no pot fer ni una sola menjada al dia i, amb la retallada de les beques menjador la xifra amenaça amb disparar-se. Famílies que fa dos anys portaven els seus fills i filles a Eurodisney avui, després de quedar-se sense feina i sense cap tipus de prestació, no els poden donar de menjar. Estem en una crisi econòmica sense precedents, però no tot és culpa de la crisi, és conseqüencia també de les polítiques de dreta que venim patint els darrers dos anys a Catalunya, amb l’aliança CIU-PP, que ens ha abocat a una crisi social de conseqüències incalculables.

A Catalunya es destina l'1% del PIB a polítiques de protecció a la infància i la família, per sota de l'Estat (1,2%) i del conjunt de la Unió Europea (2%). A la UE amb aquesta inversió s'aconsegueix reduir el 37% de la taxa de pobresa, a Catalunya aquesta davallada és només del 27%. Què vol dir això? Que no s'inverteix amb la prioritat de fer de l'infant el centre de la política pública.

Exemples en són l’eliminació de les prestacions per fills/es a càrrec; la reducció de les beques menjador; l'increment de les quotes d'escoles bressol, de música i de transport escolar; la supressió de subvencions per fomentar activitats extraescolars i de lleure; la reforma de la PIRMI, que ha afectat a 10.000 infants, i el desmantellament del sistema públic de salut. La reducció pressupostària no hauria d’afectar a la garantia de la igualtat d’oportunitats en la infància.

És vergonyós i indecent permetre que això estigui passant al nostre país i que els culpables, la dreta, els poderosos, siguin presentats com a herois. És indecent i vergonyòs que aquestes dades tan demoledores no centrin el debat ni polític ni públic.

El primer repte de la propera legislatura hauria de ser que cap xiquet o xiqueta passés gana. Jo no em resigno, continuaré lluitant per la justícia social, per la igualtat d’oportunitats i pels més febles, pels drets de la infàcia.

*Article publicat a La Veu de l'Ebre (11 octubre 2012)


dijous, 11 d’octubre del 2012

És l'hora de lluitar


Els darrers dos anys el nostre país ha deixat de ser una terra d’oportunitats. Milers de joves es veuen obligats a emigrar per poder viure dignament (l’índex d’atur juvenil és insostenible com també ho és el del col.lectiu de majors de 45 anys), altres veuen com no poden accedir a la universitat per les desproporcionades taxes imposades i la reducció de beques, la pobresa ja ratlla el 30% de la població, 1 de cada 4 xiquets/es no fan ni una menjada en condicions al dia i el govern contesta amb una dràstica reducció de les beques menjador. A les Terres de l'Ebre les dades de pobresa són demoledores, segons recull El País en un article publicat recentment.
Davant de tot això, tenim diverses opcions. La primera és fer veure que no existeixen aquestes dades o resignar-nos pensant que no hi ha res a fer, que res es pot canviar. La segona és indignar-te, fer sentir la teua veu i denunciar el que està passant. I, la tercera, conseqüència de la segona, és passar a l’acció. Lluitar per canviar el que tens més a la vora. Compromís amb la societat i amb el que t’envolta. Jo ho faig, des del PSC, però també des de diverses entitats socials, ONG’s ... Hi ha altres maneres, totes legítimes, l’important, en aquest moments tant greus, d'emergència social, és lluitar i barrar el pas a la dreta més conservadora que mai ha governat este país.
Com a socialista em sento en l’obligació moral de rebel.lar-me contra un sistema que abandona els més dèbils a la seua sort, contra un model de país on els rics tenen dret a la salut i els pobres no, contra un model de país on només els fills dels poderosos poden accedir a estudis superiors, contra un model de país on els treballadors no són més que esclaus, contra el pensamet únic que vol imposar Mas i els seus afins aquí i Rajoy i els seus allà, contra la manipulació dels mitjans de comunicació, contra un model de país on tot sigue blanc o negre i no hi hagi matisos ... Em sento en l'obligació moral de rebel.lar-me contra les injustícies que s'estan cometent i que condemnem a la més absoluta misèria a milers de ciutadans del nostre país.

dimecres, 3 d’octubre del 2012

Ni projecte ni ambició per Ulldecona


Els darrers plens celebrats a l'Ajuntament d'Ulldecona, tots de caràcter extraordinari perquè els ordinaris ja ni els convoquen, han posat en evidència de nou la falta de projecte del govern municipal. "No hi ha diners" diuen (segons per a què, és clar). La situació de les finances municipals, a Ulldecona i a la resta de municipis del país, és complicada, fruit de la crisi econòmica, de la dràstica baixada d'ingressos i d'un mal finançament dels ajuntaments que arrastrem des de sempre i que no ha estat solucionat per ningú. Acceptant això, i que no es poden fer segurament grans inversions, governar és, ara més que mai, prioritzar, i la dreta a Ulldecona, prioritza la seva cadira i la dels seus amics, per davant dels interessos generals del poble.

Exemples mil; la retallada de les subvencions a la Fundació Ulldecona (referent arreu del territori per la seva feina en atenció a la gent gran i a la infància) o a la Banda de Música. La pujada dels sous dels regidors del govern, la falta d'inversió i manteniment en l'estat general del poble (està brut i abandonat com mai), l'absència d'accions de dinamització econòmica o reforç a sectors claus per al nostre desenvolupmanent, el suport incondicional a certes empreses privades, la privatització de serveis, la renúncia a lluitar per projectes claus com la Llei de Barris (millora del nucli antic), la submissió a les desicions del govern de la Generalitat (transport escolar) o al govern espanyol sense ni protestar .... Governen contra la voluntat del poble, que a les urnes ens va donar la victòria als socialistes, i ignorant les necessitats del poble. Trist.

No hi ha projecte ni ambició. Més enllà de destruir tot allò construït en l'esforç de centenars de persones durant molts i molts anys, no hi ha res. Tant a curt com a llarg termini, l'horitzó que ens dibuixen convergents i populars per al nostre poble és ben negre. Els ho permetrem o sortirem del pou de la resignació per lluitar amb força per aquella Ulldecona orgullosa de sí mateixa? Jo ho tinc clar; continuaré lluitant dia a dia, pas a pas, amb fermesa, sense callar, i amb un objectiu clar; millorar la vida de tots els meus veïns i veïnes.

Resum del darrer ple:

PP-UGI-CIU deixen sense subvenció la Fundació Ulldecona i la Banda de Música

Reconeixement públic per èxits acadèmics

El govern municipal d'Ulldecona (PP-UGI-CiU) rebutja una moció socialista per ampliar les prestacions del pla Prepara

Els socialistes d'Ulldecona denuncien l'estat d'abandonament en què es troba el poble