dilluns, 15 d’octubre de 2012

Vergonyòs augment de la pobresa infantil

  -->
Hi ha notícies que només apareixen en breus als mitjans de comunicació. I de les que no se’n fan programes especials ni debats extraordinaris. Hi ha notícies sobre les que els comentaristes de capçalera de les ràdios o les televisions no se’n fan ressò. I si no surten als mitjans, no existeixen per a la gran majoria de la societat.

Personalment, hi ha notícies que em treuen la son i normalment són aquestes, les que no surten enlloc. Diversos estudis i informes (UNICEF, Creu Roja, Síndic de Greuges, Federació d’Entitats d’Atenció i Educació a la Infància ) posen de manifest l’alarmant augment de les xifres de pobresa a Catalunya i, sobretot, l’impacte que aquest fet està tenint en la infància a casa nostra, amb els índexs de desnutrició infantil sense parar de créixer. Un de cada quatre infants no pot fer ni una sola menjada al dia i, amb la retallada de les beques menjador la xifra amenaça amb disparar-se. Famílies que fa dos anys portaven els seus fills i filles a Eurodisney avui, després de quedar-se sense feina i sense cap tipus de prestació, no els poden donar de menjar. Estem en una crisi econòmica sense precedents, però no tot és culpa de la crisi, és conseqüencia també de les polítiques de dreta que venim patint els darrers dos anys a Catalunya, amb l’aliança CIU-PP, que ens ha abocat a una crisi social de conseqüències incalculables.

A Catalunya es destina l'1% del PIB a polítiques de protecció a la infància i la família, per sota de l'Estat (1,2%) i del conjunt de la Unió Europea (2%). A la UE amb aquesta inversió s'aconsegueix reduir el 37% de la taxa de pobresa, a Catalunya aquesta davallada és només del 27%. Què vol dir això? Que no s'inverteix amb la prioritat de fer de l'infant el centre de la política pública.

Exemples en són l’eliminació de les prestacions per fills/es a càrrec; la reducció de les beques menjador; l'increment de les quotes d'escoles bressol, de música i de transport escolar; la supressió de subvencions per fomentar activitats extraescolars i de lleure; la reforma de la PIRMI, que ha afectat a 10.000 infants, i el desmantellament del sistema públic de salut. La reducció pressupostària no hauria d’afectar a la garantia de la igualtat d’oportunitats en la infància.

És vergonyós i indecent permetre que això estigui passant al nostre país i que els culpables, la dreta, els poderosos, siguin presentats com a herois. És indecent i vergonyòs que aquestes dades tan demoledores no centrin el debat ni polític ni públic.

El primer repte de la propera legislatura hauria de ser que cap xiquet o xiqueta passés gana. Jo no em resigno, continuaré lluitant per la justícia social, per la igualtat d’oportunitats i pels més febles, pels drets de la infàcia.

*Article publicat a La Veu de l'Ebre (11 octubre 2012)