Els
darrers dos anys el nostre país ha deixat de ser una terra
d’oportunitats. Milers de joves es veuen obligats a emigrar per
poder viure dignament (l’índex d’atur juvenil és insostenible
com també ho és el del col.lectiu de majors de 45 anys), altres
veuen com no poden accedir a la universitat per les desproporcionades
taxes imposades i la reducció de beques, la pobresa ja ratlla el 30%
de la població, 1 de cada 4 xiquets/es no fan ni una menjada en
condicions al dia i el govern contesta amb una dràstica reducció de
les beques menjador. A les Terres de l'Ebre les dades de pobresa són
demoledores, segons recull El
País en un article publicat recentment.
Davant
de tot això, tenim diverses opcions. La primera és fer veure que no
existeixen aquestes dades o resignar-nos pensant que no hi ha res a
fer, que res es pot canviar. La segona és indignar-te, fer sentir la
teua veu i denunciar el que està passant. I, la tercera,
conseqüència de la segona, és passar a l’acció. Lluitar per
canviar el que tens més a la vora. Compromís amb la societat i amb
el que t’envolta. Jo ho faig, des del PSC, però també des de
diverses entitats socials, ONG’s ... Hi ha altres maneres, totes
legítimes, l’important, en aquest moments tant greus, d'emergència
social, és lluitar i barrar el pas a la dreta més conservadora que
mai ha governat este país.
Com a
socialista em sento en l’obligació moral de rebel.lar-me contra un
sistema que abandona els més dèbils a la seua sort, contra un model
de país on els rics tenen dret a la salut i els pobres no, contra un
model de país on només els fills dels poderosos poden accedir a
estudis superiors, contra un model de país on els treballadors no
són més que esclaus, contra el pensamet únic que vol imposar Mas i
els seus afins aquí i Rajoy i els seus allà, contra la manipulació
dels mitjans de comunicació, contra un model de país on tot sigue
blanc o negre i no hi hagi matisos ... Em sento en l'obligació moral
de rebel.lar-me contra les injustícies que s'estan cometent i que
condemnem a la més absoluta misèria a milers de ciutadans del
nostre país.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada