divendres, 8 de febrer de 2013

Reset al nostre sistema operatiu

Aquests darrers dies han estat demolidors per al nostre sistema democràtic. No tinc paraules per descriure la ràbia, impotència, indignació i fàstic, que sento quan escolto una a una les notícies de corrupció que dessagnen la nostra societat. Potser el millor que ho definiria és el silenci. Estat de xoc podríem dir. Gürtel, Bàrcenas, Pallerols, Noos, Palau de la Música, Mercuri, ITV, cal seguir?

Presumptes casos de corrupció esquitxen a les màximes institucions i les màximes autoritats del país després d’un degoteig constant al llarg dels darrers anys. President del govern, Generalitat, finançament irregular de partits que ara ens governen a Barcelona i Madrid, ajuntaments, empresaris de tota condició ... Quan les persones que dirigeixen un país no tenen escrúpols per aprofitar-se i lucrar-se dels càrrecs que ocupen, agreujat actualment pel fet d’estar immersos en una crisi econòmica de conseqüències catastròfiques per a milers de famílies, no hi ha marxa enrere. Quan l’ombra de la sospita ja tapa la llum dels qui serveixen dignament els nostres veïns i veïnes, cal un nou període constituent per regenerar la nostra democràcia, cal un reset al sistema operatiu que ens ha permès avançar els darrers 30 anys. Llei de transparència, llei electoral catalana, finançament de partits, combat sense contemplacions contra la corrupció, modernització sistema judicial, supressió d’administracions sobreres, reforç del paper dels ajuntaments, clarificació de les seves competències i finançament just dels ens locals ... Construir de nou des de baix, des dels municipis.
 
Nova manera de fer i d’entendre la política. Nou compromís amb la gestió pública i més participació per part dels ciutadans i ciutadanes. Si no ho fem, si no ens seiem ja a definir-ho tot, si el sistema es manté en defensa de l’status quo, es tanca en si mateix o si es proposen només operacions de maquillatge, el perill del populisme i el fanatisme ens pressionarà per un altre costat i aleshores no tindrem escapatòria, ja no hi haurà res a fer.
 
Els i les progressistes, els i les que ens sentim d’esquerres, aquelles anomenades antigament classes treballadores, hem de saber estar a l’alçada per liderar aquest nou procés constituent, tenint clar que aquest no és només un procés de partits polítics, sinó un pacte de ciutadania guiat per la pròpia ciutadania. Perquè som els qui més ens hi juguem. Serveixin aquestes quatre ratlles per renovar el meu compromís en la defensa d’aquests principis.

Article publicat avui al Més Ebre