SENSE CLASSE

El final de la història d'ahir és el següent. Sortida de l'escola, a les 17'00, de la tarda. Dins la bosseta dels xiquets, una nota que deia: "El/la mestre/a del seu fill/a, fent ús del dret de vaga, i com a mostra de desacord amb la proposta del Departament sobre la nova llei d'Educació a Catalunya, demà dijous 14 de febrer, no farà classe". M'estalvio de preguntar si els pares/mares no tenim també el dret a saber-ho amb una mica més de temps per tal de poder-nos organitzar. No ho dic per mi, ja m'ho esperava. Ho dic per moltes persones que ahir a les cinc de la tarda no sabien ni que existia la possibilitat que els mestres fessin vaga, que no sabien res, aquells que no tenen uns iaios/es a qui poder recòrrer, per posar només dos exemples. Bé, tornant al fons de la qüestió, aquest és el manifest que els socialistes hem fet públic avui sota el títol "PER L'ESCOLA CATALANA QUE VOLEM":

"Un país val allò que val la seva educació; perquè l’educació és, amb diferència, la millor inversió pel benestar col•lectiu.

Un bon servei públic d’educació, de qualitat generalitzada, d’accés equitatiu i universal és la garantia per a què puguem gaudir d’una societat amb igualtat d’oportunitats, amb ciutadans i ciutadanes responsables i una cultura potent i creativa. Una societat on tots puguem gestionar els nostres projectes vitals amb llibertat efectiva.

Després de 30 anys de democràcia hem fet un esforç col•lectiu que ha portat a la millora, en quantitat però també en qualitat, del nivell educatiu de la nostra societat; ara, entrat el S.XXI, tenim davant nostre el repte de fer una reforma d’aquest sistema perquè les solucions que abans eren vistes com a bones canvien necessariament en una societat en evolució accelerada com la nostra.

Un repte de millora que tenim ara i avui, després d’haver fet una anàlisi d’allò que ens passa i per aprofitar positivament la commoció causada pels darrers estudis autòctons i internacionals.

Volem un sistema públic d’educació que ens doni seguretats davant les incerteses que ens provoquen les transformacions de la societat: els canvis econòmics, la diversitat i la competència.

És per aquest motiu que, des del govern de Catalunya, hem presentat un debat a la societat que es concreta en el document de bases per la Llei d’Educació de Catalunya. Un document per debatre com podem incorporar al nostre servei públic cinc eixos que entenem claus: més pluralitat, més autonomia, més proximitat, més professionalització i més transparència.

Un debat que pretén desinhibir la reflexió com a manera de superar l’actual crisi de confiança que de cap manera pot ser assumida com una fatalitat insuperable. Un debat que ha de ser l’inici d’un acord ampli i de consens entre totes les forces polítiques i socials de Catalunya. Aquesta és la nostra pretensió. La pretensió del Partit dels Socialistes de Catalunya.

Volem treballar des de les complicitats que estem segurs de compartir amb molta gent. Des del diàleg, la sinceritat, la revisió, la crítica que ens fa avançar. Tot canvi comporta resistència. Però molts compartim la certesa que necessitem canvis i voluntats per solucionar els problemes i avançar cap a un sistema millor. Volem treballar des de la confiança perquè creiem que és la única manera de treballar per l’èxit del nostre sistema educatiu. La defensa d’un status quo que s’ha mostrat insatisfactori no és la manera d’avançar cap a la societat que volem i que ens mereixem.

L’escola no pot quedar-se sola. La comunitat educativa, els professionals, les famílies, els municipis,... la societat en el seu conjunt, ha d’acompanyar i ha de fer seu l’objectiu de l’educació i la cultura, com a garantia de benestar i cohesió, com a fortalesa i riquesa col•lectiva. L’èxit serà possible si el compromís és compartit per tothom.

Els socialistes de Catalunya ens sentim hereus de la millor tradició pedagògica catalana que ha posat el nostre país al capdavant en un tema tan cabdal com és l’educació. I és justament aquesta herència que ens obliga a apostar amb decisió per una reforma, per un canvi en profunditat que permeti que l’educació al nostre país sigui motiu d’orgull i no de preocupació. És l’obligació que sentim cap als nostres fills i filles, cap als ciutadans i ciutadanes de demà; que sentim, en definitiva, cap al futur de Catalunya".