dijous, 14 de febrer de 2008

SENSE CLASSE

El final de la història d'ahir és el següent. Sortida de l'escola, a les 17'00, de la tarda. Dins la bosseta dels xiquets, una nota que deia: "El/la mestre/a del seu fill/a, fent ús del dret de vaga, i com a mostra de desacord amb la proposta del Departament sobre la nova llei d'Educació a Catalunya, demà dijous 14 de febrer, no farà classe". M'estalvio de preguntar si els pares/mares no tenim també el dret a saber-ho amb una mica més de temps per tal de poder-nos organitzar. No ho dic per mi, ja m'ho esperava. Ho dic per moltes persones que ahir a les cinc de la tarda no sabien ni que existia la possibilitat que els mestres fessin vaga, que no sabien res, aquells que no tenen uns iaios/es a qui poder recòrrer, per posar només dos exemples. Bé, tornant al fons de la qüestió, aquest és el manifest que els socialistes hem fet públic avui sota el títol "PER L'ESCOLA CATALANA QUE VOLEM":

"Un país val allò que val la seva educació; perquè l’educació és, amb diferència, la millor inversió pel benestar col•lectiu.

Un bon servei públic d’educació, de qualitat generalitzada, d’accés equitatiu i universal és la garantia per a què puguem gaudir d’una societat amb igualtat d’oportunitats, amb ciutadans i ciutadanes responsables i una cultura potent i creativa. Una societat on tots puguem gestionar els nostres projectes vitals amb llibertat efectiva.

Després de 30 anys de democràcia hem fet un esforç col•lectiu que ha portat a la millora, en quantitat però també en qualitat, del nivell educatiu de la nostra societat; ara, entrat el S.XXI, tenim davant nostre el repte de fer una reforma d’aquest sistema perquè les solucions que abans eren vistes com a bones canvien necessariament en una societat en evolució accelerada com la nostra.

Un repte de millora que tenim ara i avui, després d’haver fet una anàlisi d’allò que ens passa i per aprofitar positivament la commoció causada pels darrers estudis autòctons i internacionals.

Volem un sistema públic d’educació que ens doni seguretats davant les incerteses que ens provoquen les transformacions de la societat: els canvis econòmics, la diversitat i la competència.

És per aquest motiu que, des del govern de Catalunya, hem presentat un debat a la societat que es concreta en el document de bases per la Llei d’Educació de Catalunya. Un document per debatre com podem incorporar al nostre servei públic cinc eixos que entenem claus: més pluralitat, més autonomia, més proximitat, més professionalització i més transparència.

Un debat que pretén desinhibir la reflexió com a manera de superar l’actual crisi de confiança que de cap manera pot ser assumida com una fatalitat insuperable. Un debat que ha de ser l’inici d’un acord ampli i de consens entre totes les forces polítiques i socials de Catalunya. Aquesta és la nostra pretensió. La pretensió del Partit dels Socialistes de Catalunya.

Volem treballar des de les complicitats que estem segurs de compartir amb molta gent. Des del diàleg, la sinceritat, la revisió, la crítica que ens fa avançar. Tot canvi comporta resistència. Però molts compartim la certesa que necessitem canvis i voluntats per solucionar els problemes i avançar cap a un sistema millor. Volem treballar des de la confiança perquè creiem que és la única manera de treballar per l’èxit del nostre sistema educatiu. La defensa d’un status quo que s’ha mostrat insatisfactori no és la manera d’avançar cap a la societat que volem i que ens mereixem.

L’escola no pot quedar-se sola. La comunitat educativa, els professionals, les famílies, els municipis,... la societat en el seu conjunt, ha d’acompanyar i ha de fer seu l’objectiu de l’educació i la cultura, com a garantia de benestar i cohesió, com a fortalesa i riquesa col•lectiva. L’èxit serà possible si el compromís és compartit per tothom.

Els socialistes de Catalunya ens sentim hereus de la millor tradició pedagògica catalana que ha posat el nostre país al capdavant en un tema tan cabdal com és l’educació. I és justament aquesta herència que ens obliga a apostar amb decisió per una reforma, per un canvi en profunditat que permeti que l’educació al nostre país sigui motiu d’orgull i no de preocupació. És l’obligació que sentim cap als nostres fills i filles, cap als ciutadans i ciutadanes de demà; que sentim, en definitiva, cap al futur de Catalunya".

6 comentaris:

Anònim ha dit...

la conclusió del dia d'avui es clara:

"guanyen els funcionaris, perd la societat "

El funcionariat es al sXXI el que era l'aristocracia a l'edat mitjana, caldra veure si aquesta vegada hi haura Renaixement o ens quedarem a l'Epoca Medieval per sempre.

Anònim ha dit...

Més aviat diria guanyem els que trepitgem les aules , perden els que políticament manen des dels despatxos.

Anònim ha dit...

Clar que manen politicament, es per aixo que els han votat per a defensar els drets de la majoria i donar serveis de qualitat als que paguem impostos.

Cada 4 anys la gent els torna a votar o no, als que " trepitjeu les aules " alli esteu, ningu us vota ni us examina...

La pregunta es ben senzilla, que no ha camviat mai?

Anònim ha dit...

El problema és que aquestes bases les han fet els "bons" així que si ens queixem o no hi estem d'acord hem de callar la boca, visca la democràcia!

acuvent ha dit...

Senyora Ventura! He llegit amb interés els seus dos articles que parlen de la vaga de mestres. Ja sé que vosté pensa que els mestres no hem llegit les bases, i que les BASES no són la llei.

Evidentment, tothom sap que unes bases són com els fonaments d'una casa, són els pilars sobre la que es construirà la futura Llei d'Educació, per això estem preocupats, perquè una vegada més no se'ns ha tingut en compte als ensenyants per fer aquesta llei, i no solucionarà els problemes reals de l'educació d'aquest país.

Sobre que l'escola no va enviar la nota fins dimecres, l'explicació és ben clara. Com que amb l'imposició que va fer el tripartit sobre la sisena hora només ens deixa el dimarts per reunir-nos no va ser fins aquest dia quan es van pendre les mesures que calien com enviar la nota. Ah! el seu govern va enviar a les 20:35h un decret als centres dictant els serveis mínims que molts docents es van assabentar a la televisió. Creu que aquesta és la manera d'actuar correcta? Creu que es poden anunciar les mesures a ls mitjans de comunicació sense que les direccions dels centres sàpiquen què han de fer?

Lo de les Bases, és molt fàcil. Ningú diu que es privatitzaran les escoles, ja ho sabem Aquí està la trampa que fan servir vostés per deslegitimar la vaga. El que volen privatitzar és la gestió dels centres. Així que no serà la comunitat educativa qui elegirà lliure i democràticament els directors, sinò que hi haurà l'opció que els ajuntaments se'n facen càrrec de la gestió.
i amb això és on estem en desacord. Perquè vostés els polítics volen controlar totes les esferes de la vida pública(clavar mos)i col·locar un dels seus a les escoles. I les escoles no volem ser caus polítics. Perquè vosté estaría encantada seguarament que hi hagués un director de la seua corda, elegit pel seu equip de govern, però i si canvia i mana algun altre partit? Vindría vosté a fer oposició a les aules?

L'escola no s'ha de barrejar amb la política, no hi està d'acord?

D'altra banda no sé perquè repeteix un manifest dels socialistes(grans defensors de l'escola catalana) això és més propi d'altres partits més conservadors que repeteixen les mentires per fer veritats. Vostés al seu ideari, potencien el lliure pensament, no el pensament únic.

Tambe vull aclarir que des de fa molts anys el dret a vaga està reconegut al nostre país i els mestres en podem fer.

Per últim, voldria dir que els mestres no som de cap aristocràcia, simplement som treballadors que defensem l'escola pública i l'igualtat.

Atentament un mestre.

acuvent ha dit...

Senyora Ventura! He llegit amb interés els seus dos articles que parlen de la vaga de mestres. Ja sé que vosté pensa que els mestres no hem llegit les bases, i que les BASES no són la llei.

Evidentment, tothom sap que unes bases són com els fonaments d'una casa, són els pilars sobre la que es construirà la futura Llei d'Educació, per això estem preocupats, perquè una vegada més no se'ns ha tingut en compte als ensenyants per fer aquesta llei, i no solucionarà els problemes reals de l'educació d'aquest país.

Sobre que l'escola no va enviar la nota fins dimecres, l'explicació és ben clara. Com que amb l'imposició que va fer el tripartit sobre la sisena hora només ens deixa el dimarts per reunir-nos no va ser fins aquest dia quan es van pendre les mesures que calien com enviar la nota. Ah! el seu govern va enviar a les 20:35h un decret als centres dictant els serveis mínims que molts docents es van assabentar a la televisió. Creu que aquesta és la manera d'actuar correcta? Creu que es poden anunciar les mesures a ls mitjans de comunicació sense que les direccions dels centres sàpiquen què han de fer?

Lo de les Bases, és molt fàcil. Ningú diu que es privatitzaran les escoles, ja ho sabem Aquí està la trampa que fan servir vostés per deslegitimar la vaga. El que volen privatitzar és la gestió dels centres. Així que no serà la comunitat educativa qui elegirà lliure i democràticament els directors, sinò que hi haurà l'opció que els ajuntaments se'n facen càrrec de la gestió.
i amb això és on estem en desacord. Perquè vostés els polítics volen controlar totes les esferes de la vida pública(clavar mos)i col·locar un dels seus a les escoles. I les escoles no volem ser caus polítics. Perquè vosté estaría encantada seguarament que hi hagués un director de la seua corda, elegit pel seu equip de govern, però i si canvia i mana algun altre partit? Vindría vosté a fer oposició a les aules?

L'escola no s'ha de barrejar amb la política, no hi està d'acord?

D'altra banda no sé perquè repeteix un manifest dels socialistes(grans defensors de l'escola catalana) això és més propi d'altres partits més conservadors que repeteixen les mentires per fer veritats. Vostés al seu ideari, potencien el lliure pensament, no el pensament únic.

Tambe vull aclarir que des de fa molts anys el dret a vaga està reconegut al nostre país i els mestres en podem fer.

Per últim, voldria dir que els mestres no som de cap aristocràcia, simplement som treballadors que defensem l'escola pública i l'igualtat.

Atentament un mestre.