dijous, 12 d’abril de 2007

NO SÉ SI MAI TORNARÀS A SER XIQUET ...

Avui fa un mes que vas sortir de l’infern on has viscut els darrers tres anys sense que ningú ho hagi pogut evitar. Avui fa un mes que vas començar una nova vida, deixant enrera situacions tant dramàtiques que són impossibles d’imaginar.

No serà fàcil, perquè tot el patiment i sofriment passat és impossible d’oblidar, perquè la incertesa de saber on i en qui acabaràs vivint és difícil d’afrontar en només vuit anys. Segur però, que seràs més feliç que fins ara. No sé si mai apendràs a estimar, perquè els que més volies t'han traït i t'han fet tant mal!. No sé si apendràs a somriure, a jugar com la resta, no sé si mai tornaràs a ser xiquet ... Sé, però, que ets molt valent i que aquesta valentia t'ajudarà a tirar endavant.

Et desitjo, de tot cor, que siguis feliç. T'ho mereixes.

1 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola, a mi, almenys m'has deixat intrigat...