Esforç, treball, ambició, competitivitat, optimisme i confiança

Article publicat al setmanari La Veu de l'Ebre (divendres, 17 octubre 08)

Aquests dies hem començat un nou curs polític, just quan ens trobem en un moment difícil a Catalunya per diversos motius. El primer, per la crisi econòmica global que estem patint i que fa que, entre altres, dia a dia, moltes persones es queden sense feina, també a les Terres de l’Ebre. Crec però, que no hem de fer alarmisme.

Davant aquesta incertesa sobre el que està passant i sobre el que passarà, que ens obliga a tenir una actitud de realisme i prudència al mateix temps, un bon exercici seria preguntar-nos si en traurem quelcom de positiu, si aquesta crisi pot esdevenir d’alguna manera també una oportunitat. Perquè com marca la vella teoria dels cicles econòmics, sabem que de la crisi en sortirem. La feina a fer és intentar que en sortim més forts.

El segon motiu, al que feia referència al principi, és la complicada negociació sobre el nou sistema de finançament. En aquest cas, però, tot i que no hi ha motius per a l’eufòria, sí els hi ha per a una moderada satisfacció, sense dibuixar en cap moment un escenari de color rosa. La fermesa de la negociació, liderada pel President Montilla, segur que acabarà en un bon acord. És de justícia que es produeixi un canvi en el sistema de finançament per tal de donar compliment a l’Estatut, garantint que els mecanismes d’anivellament no es giren en contra de les comunitats més solidàries i incorporant mecanismes d’actualització i revisió que ara no tenim. Cal valorar com a molt positiva la unitat dels partits catalans en aquest tema i seria injustificable i imperdonable que es trenqués.

Perquè començo d’aquesta manera? Per què, sense cap mena de dubte, tant una qüestió com l’altra, condicionaran els propers mesos també a casa nostra. Tot i les dificultats, però, mai com ara s’havia produït una inversió tant forta de la Generalitat a les quatre comarques de l’Ebre (CAP’s, escoles, instituts, carreteres ...). Mai com ara la Generalitat ha apostat tant clarament per les Terres de l’Ebre. Mai com ara la Generalitat s’havia cregut que som un territori emergent i que ens cal suport per acabar de despegar. A poc a poc, amb el pas ferm, anem avançant, a tots i cadascún dels 52 municipis de l’Ebre, com mai s’havia fet.

Aquest 2008 s’està executant un pressupost que deixarà una inversió de bastant més de 200 milions d’euros a les Terres de l’Ebre, un 25% del que es va invertir l’any passat. Moltes de les obres previstes estan en marxa i altres començaran en breu. Regadius, camins, centres d’assistència primària i consultoris locals, col.legis i instituts, comissaries de mossos d’esquadra, carreteres, polígons industrials ... canviaran la imatge de les nostres comarques en un futur proper i, el que és més important, canviaran la vida diària dels ebrencs i ebrenques. Així es demostra des del govern de la Generalitat l’aposta real pel reequilibri territorial tant a nivell Catalunya-Terres de l’Ebre com a nivell intern de les pròpies TTE.

La inversió que s’està produint, té com a prioritat les polítiques socials, però també infraestructures bàsiques, l’educació i la salut, sense desatendre altres aspectes claus com la seguretat, l’agricultura. Podriem parlar, entre altres, del condicionament del tram final de la carretera que uneix Aragó amb Batea, del pont entre Deltebre i Sant Jaume d’Enveja, de les previsions per part de l’Incasol al polígon industrial del Mollo a Móra la Nova, al Catalunya Sud Tortosa-Aldea, als Campets d’Alcanar, al de Tosses d’Amposta, i als polígons de Gandesa, la Fatarella, Bot i Batea.

Nous equipaments educatius i remodelacions amb actuacions a Amposta, Batea, Benifallet, la Fatarella, Deltebre, Tortosa, Mas de Barberans, la Ràpita, Roquetes, el Perelló i Gandesa. Les importants millores a l’hospital Verge de la Cinta, el cens efitèutic de l’edifici de l’hospital de Móra d’Ebre, les actuacions o nous CAP’s a Alcanar, Ulldecona, Gandesa, l’Aldea, Deltebre, l’Ametlla de Mar, Alfara, Benifallet, Bot, Campredó (Tortosa), el Pinell de Brai, la Palma d’Ebre, Paüls, Riba-roja, els Muntells (Sant Jaume), Tivissa, l’Ampolla i Miravet.

També és important la construcció de la residència per la gent gran a Flix o l’ampliació de la residència per a la gent gran de Gandesa, els més de 13 milions d’euros que s’estan invertint en el Canal Xerta-Sénia, a banda de projectes de millora de camins rurals. Èmfasi a banda també mereix la inversió per a la construcció de les comissaries dels Mossos d’Esquadra a Tortosa, Amposta i Gandesa. En aquest sentit, el desplegament dels Mossos a l’Ebre, a partir de l’1 de novembre, també serà una qüestió clau del nou curs polític.

Paral.lelament al procés de construcció dels equipaments necessaris, de la xarxa bàsica de comunicacions (carreteres, trens ...), inversions ben detallades també per part del Delegat del Govern, Lluís Salvadó, hem de fer un procés intern per creure’ns natros mateixos, com a conjunt, que poden fer el tomb. Comptem amb els valors de l’esforç i el treball. Ens cal més ambició i competitivitat, i una bona dosi d’optimisme i confiança. Amb aquests ingredients, podrem aconseguir tot allò que ens proposem com a territori. No hem d’oblidar el passat, però hem de mirar el futur amb il.lusió. Projectes llargament reivindicats pel territori, s’estan duent a terme al Montsià, al Baix Ebre, a la Terra Alta i a la Ribera d’Ebre. Les coses, per tant, ja fa uns anys que han començat a canviar. Podem transformar el territori si ens ho creiem.

Coincidint amb l’inici del nou curs polític, comença també el procés de debat per a la revisió del Pla Territorial de les Terres de l’Ebre. Els plans territorials són els instruments que determinen la planificació integral d’un territori. El que tenim avui vigent ha quedat desfasat, perquè hem crescut més a nivell de població i, pràcticament, hem exhaurit el sòl previst. L’objectiu primordial que persegueix el nou Pla és enfortir el pes del territori ebrenc en el conjunt de Catalunya i incrementar la qualitat de vida dels habitants. Estem planificant allò que volem ser d’aquí uns anys. I, això, ho hem de fer amb la participació de les institucions, dels sectors econòmics i socials, i dels diferents partits polítics del territori.

Tenim al davant, com heu pogut comprovar, reptes molt importants a nivell territorial. No seran mesos fàcils els que vénen, però tenim uns fonaments sòlids i, tant el nostre país com el nostre territori, tenen unes perspectives magnífiques si fem, entre tots, les coses ben fetes.