L'EUROPA SOCIAL

A punt d'acabar un cap de setmana molt intens, escric quatre ratlles sobre les properes eleccions europees. Núria Parlón, candidata del PSC al Parlament Europeu, i Josep Borrell, ex President del propi Parlament Europeu, van ser dissabte al vespre els protagonistes de l'acte organitzat pel PSC d'Ulldecona a la Casa de Cultura, amb l'assistència de vora 150 persones. Va ser un acte d'alt nivell per les explicacions que els dos van fer, per les propostes que van presentar, perquè van respondre el perquè volem els socialistes més Europa i, sobretot, per què serveix Europa. Dubtes que els ciutadans plantejen dia a dia i que no troben resposta la majoria de vegades ni en moltes de les intervencions que sentim ni en els mitjans de comunicació.

Avui, a Europa, hi ha dos models que estan en joc: el clàssic, conservador i arcaic model de la dreta europea, aquell que ja tots coneixem de més mercat, menys estat, i el model progressista que representem millor que ningú els Socialistes europees, aquell que venim sommiant des des fa tants anys de l’Europa Social. En estes eleccions no està en joc el govern d’Espanya, ni el govern de Catalunya, està en joc la composició del Parlament Europeu i les majories que s’hi podran formar després per legislar sobre mil coses que encara que ens semblen llunyanes, ens afecten directament en el nostre dia a dia.

Ens trobem en un moment trascendental per moltes raons. I ens hem de mobilitzar. El món viu un canvi de cicle i un canvi de model econòmic. Ens trobem enmig d’una crisi mai vista causada pel capitalisme més salvatge i per la desregulació del mercat, una crisi que alguns volen acabar amb més desregulació i més mercat. És a dir, amb més del mateix. Els socialistes creiem que el model que ens ha portat fins aquí no és vàlid. I en això Europa té molt a dir.

Les receptes de la dreta i les receptes de l’esquerra, això és el que està en joc. La medicina que pendrem després del 7 de juny. Entre el 60 i el 80% del que decideixen tots els Parlaments d’Europa, siguin estatals o regionals, ve predeterminat per la UE.

Europa decideix sobre la mobilitat dels treballadors europeus, dels estudiants, sobre l’homologació de títols universitaris, gestiona de manera coordinada les amenaces contra la salut i aquests darrers mesos n’hem tingut un exemple amb la nova grip, marca els paràmetres de protecció de la natura, decideix sobre etiquetatge de productes agroalimentaris, sobre el desenvolupament d’energies renovables, sobre seguretat ....

O sigui que una part molt important de les normes que regeixen la nostra vida, la de 400 milions d'europeus, serà decidit pels europarlamentaris que surtin de les eleccions del 7 de juny. Si hi ha una majoria progressista i europeísta, les seves decisions afavoriran el model social europeu que promou alhora el dinamisme econòmic i la protecció social, combinats amb l’aposta per la sostenibilitat mediambiental.

Que ningú es pense que quedant-se a casa el 7 de Juny solucionarà res. Que ningú es pensi que quedant-se a casa el 7 de Juny castigarà uns o altres. La única realitat es que si un es queda a casa, altres decideixen per ell o ella. El nou lema de campanya del PSC és "No votar té conseqüències". Aprofito estes quatre ratlles per fer una crida ben forta a la participació el proper diumenge. Només així podrem avançar cap a una Europa més social.

(Per cert, prometo regular bé el telèfon per que les fotos surtiguen millor)