UN ACORD JUST I NECESSARI

Després de més d’un any de dures negociacions entre el govern català i el govern espanyol, ja tenim acord sobre finançament. Estem davant un acord just i necessari per a Catalunya, un acord aconseguit gràcies a la voluntat política dels dos governs i gràcies a la tenacitat, el treball, l’esforç i l’eficàcia d’ambdues parts. Un acord que posa fi a una situació d’injustícia provocada pel pacte CIU-PP del 2001, del pacte Mas-Aznar. Per primera vegada Catalunya rebrà recursos per sobre de la resta, fet durament criticat des de Madrid i altres capitals de l’estat. Només cal fer un repàs als titulars dels principals mitjans de comunicació espanyols o escoltar les declaracions dels dirigents del PP. El que no diuen, però, és que, com hem fet sempre, els catalans continuarem pagant també per sobre de la mitja. Ara pagarem i rebrem més. Abans pagàvem més i rebíem menys que la mitjana.

L’acord de finançament assolit és un gran acord que possibilitarà que Catalunya continue sent un dels motors principals del desenvolupament i del progrés a Espanya, és un gran acord, a banda, que ens apropa un pas més cap a un estat realment federal. Cal felicitar a tots els que ho han fet possible. I cal lamentar que la principal força de l’oposició a Catalunya no s’hi sume només per raons partidistes, que antepose els seus interessos de partit al país. Aspiraven a fer caure el govern de Catalunya i el govern d’Espanya i no ho han aconseguit, per això ara es mostren tant beligerants contra l’acord. Em quedo amb el final de la intervenció del President Montilla quan va anunciar l’acord: “El treball rigorós, la tenacitat,la fermesa, la unitat política i la prudència combinada amb l’ambició legítima, converteix els reptes, en objectius; i transforma els objectius, en fets. Tindrem un nou finançament. Un bon Acord. Podem estar satisfets..., sí; però dediquem immediatament ja tots els nostres esforços a fer servir aquests recursos per garantir la cohesió social, per a lluitar contra la greu crisi que ens preocupa i per afrontar els reptes de la Catalunya del segle XXI”.