divendres, 21 de gener de 2011

DEL SENAT AL PARLAMENT


Aquesta setmana s’han produït diversos fets d’especial rellevància, el primer, un nou pas endavant cap a la normalització i reconeixement de la nostra llengua. Per primer cop en trenta anys s’ha pogut parlar en català al ple del Senat, així com també en la resta de llengües oficials de l’estat. El senador socialista de l’Entesa, Ramon Aleu, ha estat el primer senador en fer ús del canvi de reglament de la Cambra Alta, que així ho permet. Especifico, el primer senador, perquè el President Montilla ja ho va fer en la seva intervenció en defensa de l’Estatut. Un cop més, els socialistes liderant l’entesa Catalunya-Espanya, tot i les dificultats. Es tracta d’un reconeixement de l’estat, tal com és, a la que és la cambra representativa de tots els territoris. La casualitat (o no) ha volgut que aquest fet coincideixi amb un fals debat sobre la viabilitat de l’estat autonòmic i la clara tendència neocentralista i uniformitzadora que pretenen imposar des de sectors que viuen encara al segle passat.

El dret dels senadors i les senadores a expressar-se en la seva pròpia llengua és un reconeixement també als milers de ciutadans i ciutadanes que ells representen. Davant de la importància del fet i l’avenç que significa, el més ranci PP torna a l’atac i el seu líder carrega de nou contra el català, tot assegurant que això “no és propi d’un país normal”. El que no és propi d’un país normal és tenir partits que no reconeixen ni accepten la diversitat, que no respecten normes de convivència democràtica com és el dret a l’ús de la nostra llengua i que busquen constantment els enfrontaments entre territoris i, per tant, entre ciutadans d’aquí, d’allà i de més enllà. Realment preocupant.

També hem tingut ple al Parlament de Catalunya per presentar l’estructura del govern de CiU, que ja hem anat coneixent a base de decrets i per la premsa els darrers dies. La cançó que sona no m’agrada. Sóc més d’un altre estil jo. Intenten afinar, però ni la música ni la lletra són bones. Escric el relat de la legislatura, confusió partit-govern-país i enemic exterior, Madrid. I, és clar, l’endeutament com a excusa per no fer res, per paralitzar projectes en marxa com el nou Hospital de les Terres de l’Ebre, un equipament absolutament necessari per al nostre territori, o tants altres que aniran sortint els propers dies. Això acaba de començar, esperem que la paràlisi que ha demostrat el govern durant aquest primer mes no duri tota la legislatura (diuen que l’esperança és l’últim que s’ha de perdre).