Aquesta tarda ha comparegut davant la comissió de benestar i família del Parlament representants del Moviment Mundial a favor de la Infància (GMC), integrat per les entitats Save de Children, UNICEF, World Vision, ENDA Tiers Monde, Plan International i REDLAMYC, i amb seu a Barcelona. Aquest any vinent però, es veuran obligats a marxar fora les nostres fronteres fruit d’una decisió unilateral del govern de CiU, que el passat setembre els va anunciar la no renovació del conveni de col.laboració. Es tracta, indiscutiblement, d’una notícia dolenta, d’un enorme pas enrere en la visualització de Catalunya com a país referent en la lluita contra les desigualtats i a favor dels drets de la infància.
Cal agraïr a organitzacions com aquestes la feina que fan dia a dia amb l’objectiu de construir un món millor i adequat per a la infància. Més, en una època de profunda crisi global, econòmica i social, que fa que molts dels avanços en drets aconseguits els darrers anys estiguin en un clar retrocés i, fins i tot, en perill. En un moment d’extrema dificultat per a milers d’infants, no només a causa de la precària situació en la que estan obligades a viure moltes famílies sinó també com a conseqüència de les polítiques de dretes aplicades els darrers mesos arreu d'Europa i, en especial, a casa nostra, amb retallades en prestacions socials que afecten drets bàsics de la infància. I no és una opinió personal, és un fet denunciat fins i tot el Síndic de Greuges en el seu darrer informe.
A Catalunya la dràstica reducció de les partides pressupostàries destinades a transport escolar o a beques menjador, la retallada dels ajuts per a activitats no lectives, l’eliminació de la prestació universal per infants a càrrec o també la saturació de la xarxa pública de centres de salut mental infantil i juvenil, per posar exemples de decisions presses els darrers mesos per la Generalitat, no ajuden precisament a millorar la ja de per si difícil situació. Totes aquestes mesures tenen conseqüències i són greus. Qui diu que la política no serveix per res?
Les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) ens mostren que la població infantil experimenta un risc de pobresa del 23,4%, sis punts per sobre del risc de pobresa mitjà dels adults, que és del 17,5%. Per tant, les polítiques en favor de la infància han de ser prioritàries. El propi coordinador executiu de GMS alertava en la seva compareixença del perill de tornar a l’assistencialisme i personalment comparteixo cent per cent aquesta la preocupació.
La feina d’organitzacions com la seva és més necessària que mai. Que els drets dels infants siguin a l’agenda política del nostre país i del món sencer és gràcies precisament a la tasca de milers i milers de persones a nivell individual i a també d’entitats com les que integren el moviment. Defensar els drets dels infants, unir i coordinar accions de les diferents entitats que hi treballen, executar projectes en l’àmbit de la salut, de l’educació, la seguretat o el benestar; tot és molt complexe i difícil, però res requereix tant esforç com conscienciar governs si aquests no tenen voluntat política. Us deixo el link de la web del Parlament si us interessa seguir la meva intervenció.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada