No podem continuar així, s'acaba el temps per a molts infants !

Més de 285.000 infants i joves de menys de 16 anys viuen en situació de vulnerabilitat a Catalunya i no tenen garantides les necessitats bàsiques, el 26’4 %. L'índex de pobresa infantil ha augmentat 8 punts els darrers 3 anys. La reducció del 30% de beques menjador es tradueix en 15.000 infants més sense aquesta ajuda, el caos de la Renda Mínima d’Inserció es tradueix en 10.000 infants més que han entrat en risc d’exclusió.

Catalunya s’ubica encara entre els països amb nivells més baixos de despesa en protecció social, en la línia de països amb un paper de l’Estat més marginal i assistencialista, situant-nos molt per sota de la mitjana europea, en nivells avui només equiparables a Bulgària i Grècia. Aquestes són les dramàtiques conseqüències de les polítiques de CiU, fa uns mesos amb el suport del PP, ara amb el beneplàcit també d’ERC.  Són dades escandaloses que posen de manifest la clara contradicció entre política pública i realitat social.

No havíem arribat encara com a país a la mitjana europea en protecció social i pressupostos en polítiques d’infància, quan la crisi ha servit d’excusa per tornar enrere. L’evolució positiva de la despesa social des del 2003 al 2009 s’ha vist truncada perquè les prioritats dels qui ara ens governen són unes altres. Ens diuen: "no hi ha diners". La realitat és: "hi ha diners segons per a què i per a qui".

El desmantellament de serveis públics i les retallades de drets que patim públicament o de manera encoberta dia a dia, atemptem directament contra la igualtat d’oportunitats i també contra la dignitat de molts infants, tal com ens mostren les dades d’informes com els d’UNICEF, FEDAIA o del Síndic de Greuges sobre pobresa infantil, i tal com podem comprovar simplement sortint al carrer dels nostres pobles i ciutats. Els infants en risc d’exclusió o ja en situació de pobresa tenen més fracàs escolar, més problemes de salut i menys possibilitats d’accedir a serveis i prestacions com les activitats extraescolars o d'oci educatiu, entre altres.

I davant la crua realitat, el govern es tanca als despatxos i pretén entretenir-nos amb plans, pactes i lleis. Documents i més documents que després no es compleixen o que serveixen simplement per desviar l’atenció. Mentre s’impulsa el Pacte per la Infància (que com a molt aviat tindrà alguna mesura amb pressupost al 2014), el govern retalla indiscriminadament beques menjador, escoles bressol, prestacions per fills a càrrec, subvencions a centres oberts, a centres de justícia juvenil, retalla en suport als discapacitats, retalla la 6a hora, els plans educatius d’entorn, les subvencions a les escoles de música i d’art, la renda mínima inserció, les polítiques d’igualtat, els serveis d’atenció precoç a la infància, retalla en polítiques habitatge, desmantella el sistema públic de salut o incompleix el seu compromís de pagament amb les entitats del 3er sector.

Mesures que fan que el risc d’exclusió, el risc de pobresa, la pobresa i la misèria, creixin alarmantment al nostre país. Retallada de serveis, prestacions i retallada drets. Si li sumem aquí que deixen sense recursos també les entitats que hi treballen, la realitat que avui és crítica pot ser devastadora en pocs mesos.

Però no només això, perquè és important la quantitat de recursos que es destinen a aquestes polítiques però també la qualitat, i aquest és un problema que ve de lluny. Les xifres demostren la baixa eficàcia de la despesa social al nostre país, la inversió feta només permet reduir en un 27 % la pobresa davant el 45 % a nivell europeu. Per tant, hem de repensar els programes i ser capaços de fer-los més efectius.

Em sumo al clam que el propi Síndic de Greuges de Catalunya, Rafel Ribó, feia aquesta setmana davant la Comissió d’Infància al Parlament: No podem continuar així, dèia. I és cert, no podem tolerar com a país que hi hagi infants que passin gana, que augmentin els índex de desnutrició infantil o la discriminació que pateixen els infants que pertanyen a grups socials menys afavorits. El temps s'acaba per a milers d'infants al nostre país i esperem respostes (i pressupost) per part dels qui tenen la responsabilitat de governar.