Qüestió d'accents

Moltes vegades les coses més complicades estan relacionades amb una major o menor intensitat, amb l’entonació particular que li podem donar per tal de subratllar o treure-li importància. Catalunya ha canviat molt en els darrers 30 anys. És evident que la societat catalana, a qui nosaltres representem, ha evolucionat i reclama una profunda transformació. En el terreny nacional, però també en el social i democràtic. El dret a decidir ha esdevingut una reclamació majoritària i desacomplexada del poble de Catalunya en favor d’un canvi de l’statu quo nacional però també social i democràtic.

Però no només Catalunya, Espanya i Europa també han canviat. I l’estat de les autonòmies resultant del pacte constitucional del 1978 s’ha quedat obsolet per respondre als anhels del nostre poble. S’ha esgotat i, en conseqüència, cal procedir a una revisió en profunditat de les relacions entre Catalunya i Espanya dins el marc europeu.

Cal, per tant, encarar, amb convenciment, valentia i determinació, un nou pacte constituent. Nou pacte que no es pot fer des de les èlits polítiques, socials i econòmiques, sinó impulsat per la ciutadania, amb la participació i el compromís de tots els catalans i catalanes, que tenim dret a decidir lliurement. Tenim dret a parlar i a ser escoltats, mitjançant un referèndum o consulta acordat en el marc de la legalitat, plantejant una pregunta clara a la qual s’hagi de respondre de forma inequívoca, acceptant o rebutjant el projecte sotmès a consulta. Aquest és el compromís amb el qual el PSC ens vam presentar a les eleccions catalanes al 2012. Avui, un any després d’aquells comicis, sembla que encara som al mateix lloc, que el temps no s’hagi mogut.

Ens trobem en un encreuament de camins on cadascú interpreta la lletra segons els seus propis sentiments davant l’evidència que el govern de Catalunya parla i no fa. Crida però no acorda. Gesticula però no avança. Mentre, el govern d’Espanya tanca portes una i una altra vegada, i lluny d’abordar aquest creixent malestar, nega i amaga els problemes al mateix temps que emprén una ofensiva recentralitzadora sense precedents (Llengua, Ensenyament, Igualtat, Justícia, Autonomia local …).

Des del catalanisme progressista hem de combatre amb tots els instruments al nostre abast aquest creixent bloqueig, aquest immobilisme constitucional de la dreta espanyola que ens deixa ancorats en un pacte de fa 30 anys i que es nega a evolucionar, atrapat en inèrcies del passat. I només ho farem des de la unitat, una unitat que passa avui per la defensa inequívoca del dret a decidir, sense cap matís. És el punt de trobada. Els socialistes hi som i hem de continuar sent-hi. És essencial la transversalitat del catalanisme i fugir del frontisme al que ens condueix la dreta.

Només amb la nostra presència i amb la nostra participació activa en tot el procès, els socialistes podem continuar garantint la unitat civil del poble de Catalunya i treballar, des de dins, com sempre hem fet, per la construcció d’un país a favor de la justícia social, la igualtat, la llibertat i la solidaritat. Hem de recuperar la força i la determininació que hem demostrat en tantes ocasions en més de 30 anys de compromís i de lluita política, hem de recuperar l’actitut propositiva també en l’àmbit nacional i hem de promoure les reformes necessàries per tal que puguem exercir els nostres drets. Som socialistes i catalanistes per les mateixes raons.

La societat catalana pateix els efectes devastadors d’una crisi financera i econòmica que ha acabat sent social i afectant tothom en el seu dia a dia i està preocupada, enfadada, esgotada per aquest motiu. Però alhora comparteix majoritàriament l’esperança i la il.lusió per construir un país millor. És només des d’aquest sentiment en positiu des d’on es pot construir i avançar.

El camí és complex i difícil. Trobem i trobarem traves constants, algunes posades pels nostres adversaris polítics amb una clara finalitat de desgast, altres causades pels dubtes constants que perceben els ciutadans i ciutadanes sobre la nostra posició. La pluralitat no és el problema. Si ho són, en canvi, les ombres que algunes de les nostres desicions causen sobre la voluntat de complir els nostres compromisos electorals. Només amb generositat, responsabilitat i amb una mirada llarga serem capaços de caminar junts. Les milers d’ànimes que han constituït el PSC des de la seva fundació, són l’expressió de la pluralitat de la societat catalana. Tots estem obligats al diàleg i a refer la unitat socialista, i és la direcció qui ho ha de liderar per tal d’aconseguir consensos i acords, no a cop de majories numériques, sinó respectant les diverses sensibilitats i sent conscients que només així aconseguirem recuperar l’espai perdut. Tots som PSC i així ho vam pactar en la nostra carta fundacional.

* Article publicat avui diumenge, 24 de novembre, el Diari de Tarragona.