dijous, 19 de desembre de 2013

Reflexions sobre les polítiques d'infància: molta foto i res més



Hi ha clares contradiccions entre el que diu i escriu el govern i el que pressuposta i acaba fent en polítiques d’infància a Catalunya. I aquest és el drama, sumat a que s’intenta amagar els problemes i negar la realitat.  

A Catalunya tenim un fantàstic Pacte per la Infància, en el que nombroses persones i entitats han dedicat el seu temps i han esmerçat esforços: però l’índex de pobresa infantil continua incrementant-se de manera alarmant, cada dia que passa més xiquets i xiquetes pateixen malnutrició, tenen problemes d’accés als serveis de salut, inclús se’ls posen traves en l’accés a l’educació o es vulnera el dret al lleure per raons econòmiques i es detecten cada vegada més famílies amb dificultats per pagar les activitats extraescolars o les sortides i excursions que es fan en horari lectiu i això és discriminació cap aquests infants.

Avui tenir un salari a la família ja no és garantia de benestar i cada vegada s’apliquen barems més restrictius per atorgar prestacions. I, en no garantir drets subjectius ens trobem una societat cada cop més empobrida en la que només els que ja han caigut en la pobresa quasi extrema accedeixen als ajuts i prestacions i aquells que estan en risc d’exclusió o poden estar-ho no. Per tant el que acaba passant és que transcorreguts uns mesos sense feina i sense ingressos, s’acaba caient en la pobresa més absoluta precisament per no poder accedir a aquestes ajudes. Quan això passa i els governs no hi posen les mesures per evitar-ho (que no només són recursos econòmics sinó major i millor coordinació interdepartamental i interadministrativa) el sistema de protecció social que garanteix la igualtat d’oportunitats es trenca.

Si entrem en l’àmbit dels infants tutelats acollits en centres la llista de vulneració de drets seria tant llarga que no acabaríem, tal com hem conegut en el recent informe del Síndic de Greuges. Hi ha nens tutelats ingressats en plantes oncològiques que passen hores sense acompanyament, i només són hores gràcies a la implicació dels professionals tants dels propis centres d’acolliment, residencials o cases d’infants o dels professionals dels centres hospitalaris perquè si no serien dies sencers. I això passa avui a Catalunya.  

I la resposta a aquests problemes per part del govern quina és? Mesures de suposada eficiència proposades unilateralment per la DGAIA que tenen únicament un caràcter economicista, que posen en risc el model de gestió i el model tècnic actuals i que desmantellen el sistema de protecció pel que fa als serveis d’acolliment residencial.  

Com a exemple, el mòdul mèdic educatiu, que tot i no garantir tampoc les atencions necessàries als infants, servia per fer front fer front a les despeses ocasionades per ortodòncies, salut dental, ulleres, escoles d’educació especial i teràpies, fonamentalment. Ara, el govern ha pres la decisió d’eliminar-lo, provocant que moltes d’aquestes necessitats dels infants no puguin ser cobertes, minvant evidentment la qualitat de l’atenció a l’infant. I no ho diu una simple diputada del grup parlamentari socialista que està a l’oposició, és la Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, la FEDAIA, qui demana que facin marxa enrere en aquest camí de despropòsits.

En el tema de les beques menjador, és la Federació d’Associacions de Pares de Catalunya, la FAPAC qui exigeix solucions al govern pel desgavell i els retards injustificats en l'atorgament de les beques menjador, qui demana la dimissió de la consellera Rigau posant de manifest que ha perdut la seva confiança per la seva rigidesa, la incompetència, les mentides, la manca de diàleg i de comunicació, i el menyspreu cap a les famílies i les AMPE’s.

Podríem parlar també sobre el protocol de detecció de casos de malnutrició infantil, que consta, per a sorpresa de molts, com a objectiu assolit al 100% en els propis documents de la conselleria de Benestar. En un país normal, amb un govern seriós, aquest protocol s’hauria d’haver començat a treballar amb els pediatres, infermeres, metges ... en el nostre, segons ens va explicar ahir la consellera d’ensenyament, es pacta entre generalitat i ajuntaments, s’envia a les escoles i ens diuen que la feina està feta. Es que ara ha de ser els i les mestres qui hauran de detectar casos de malnutrició? O seran els alcaldes i alcaldesses? 

Esperem i desitgem que l'acord que avui hem arrencat del govern per implementar aquest protocol durant el primer semestre de l'any 2014 es compleixi. Ens havíen assegurat que des del juliol ja estava en marxa, un altre engany que destapava fa poques setmanes la Societat Catalana de Pediatria. Estarem amatents i vigilarem el seu compromís, que se'ns dubte és un gran pas endavant quan es faci efectiu. 

Tot això, però, demostra, a banda del nul lideratge del govern. Si rasquem una mica, més enllà de les fotos i els grans titulars, lamentablement,  poca cosa més veiem del govern de Catalunya en polítiques d’infància. Les pròpies entitats comencen a denunciar el trencament de la confiança amb el departament perquè se'ls convida a participar, a fer-se la foto i, el dia després, fora ja dels objectius de les càmares, s'actua en direcció contrària i de manera unilateral. 

Us deixo l'enllaç de la presentació de la moció amb aquests temes avui al Parlament i de la rèplica final.