Al.legacions davant Comissió Garanties PSC

En ares a la transparència que ens caracteritza fem publiques les al·legacions que vàrem presentar davant la Comissió de Garanties del Partit dels Socialistes de Catalunya

Joan Ignasi Elena i Garcia, Marina Geli i Fàbrega i Núria Ventura i Brusca, militants del Partit dels Socialistes de Catalunya, davant dela Comissió de Garanties compareixem i:

 EXPOSEM

En data 20 de gener de 2014, un cop reunida de forma extraordinària la Comissió de Garanties del Partit dels Socialistes de Catalunya, se’ns ha traslladat l’acord relatiu a l’adopció d’una mesura preventiva que contempla la separació immediata, temporal i cautelar com a membres dela Comissió ExecutivaNacional i del Consell Nacional, així com tots els òrgans de direcció de l’organització territorial o sectorial del PSC. També ha adoptat iniciar un expedient, que resoldrà la pròpia Comissió de Garanties.

En data 21 de gener de 2014, la direcció del Grup Parlamentari Socialista, com a conseqüència de l’obertura de l’expedient per part de la Comissió de Garanties, ha acordat la suspensió en els càrrecs que ostentem en representació del grup socialista al Parlament de Catalunya.

Posteriorment se’ns va adreçar l’Acord de la Comissió de Garanties en el que se’ns formula un Plec de Càrrecs  per vulneració greu dels Estatuts i dels Codi Ètic del PSC.

Que no compartint el mateix, ni les mesures cautelars, ni la qualificació  i  d’acord amb el que preveu el propi Reglament de la Comissió de Garanties, davant d’aquest organisme compareix i formula el present recurs.

També d’acord amb l’article  4.1 dels Estatuts i Codi Ètic del PSC, pel que fa als drets dels militants i simpatitzants que preveu que aquests puguin ser escoltats o escoltades per la Comissió de Garanties, en cas que aquesta obri un expedient que l’afecti, abans no s’hagi adoptat una resolució que li sigui d’aplicació.

Per tot això, presentem aquest recurs contra el plec de càrrecs i les mesures adoptades contra els qui subscriuen, amb la reserva de la possibilitat d’ampliació, i el basem amb les següents:

 AL·LEGACIONS

 PRIMERA.- PROGRAMA ELECTORAL DEL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA. ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA 2012

El nostre posicionament expressat al Parlament de Catalunya és fidel al Programa Electoral del PSC de les darreres eleccions al Parlament, que reproduïm aquí:

UN REFERÈNDUM PERQUÈ ELS CATALANS I LES CATALANES DECIDEIXIN

 La prioritat del PSC serà en la propera etapa política la reforma constitucional per avançar en la construcció d’un l’Estat federal. Una prioritat que té tot el sentit des de la defensa del principi democràtic del dret a decidir i del principi de legalitat. Ambdós forment part indestriable d’un Estat democràtic i de dret, d’un sistema de llibertats i drets garantits .

 Volem reafirmar en aquest programa electoral el compromís que el Grup Parlamentari Socialista va assolir en el Parlament de Catalunya davant els ciutadans i les ciutadanes en el darrer debat de política general.

 Així, els i les socialistes…

Constatem que la manifestació multitudinària i cívica celebrada a la Diada d’enguany, va mostrar clarament un malestar creixent pel que fa a les relacions entre Catalunya i Espanya, un malestar que ja es va expressar amb motiu de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut votat pels catalans l’any 2006, i que s’ha vist agreujat per la crisi econòmica i pels reiterats incompliments per part del Govern de l’Estat.

 Constatem que l’actual Govern de l’Estat, lluny d’abordar aquest creixent malestar, ha emprès una ofensiva recentralitzadora que ha estat considerada inconstitucional en reiterades ocasions pel Consell de Garanties Estatutàries, en vulnerar les competències de la Generalitat de Catalunya i els drets de la ciutadania.

 Manifestem, en conseqüència, que cal procedir a una revisió en profunditat de les relacions entre Catalunya i Espanya en el marc europeu.

 Proclamem la necessitat d’impulsar la reforma de la Constitució per tal d’assolir un Estat federal que garanteixi el màxim autogovern per a Catalunya, ens asseguri un tracte fiscal just i reconegui la nostra identitat i cultura nacionals en el marc de l’Estat Espanyol i la Unió Europea, conscients que un sistema de sobiranies compartides és la millor forma de gestionar les interdependències existents en l’economia globalitzada.

 Manifestem el nostre convenciment que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya hauran de decidir lliurement sobre qualsevol proposta de canvi substancial de les relacions entre Catalunya i Espanya, acordada entre les institucions catalanes i espanyoles, a través d’un referèndum en el qual es plantegi una pregunta clara a la qual s’hagi de respondre de forma inequívoca, acceptant o rebutjant el projecte sotmès a consulta.

 Ens comprometem a promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum o consulta acordat en el marc de la legalitat.

El nostre programa electoral doncs, explícitament aposta per la celebració d’un referèndum, des del principi democràtic del dret a decidir i del principi de la legalitat. No ens imaginem qualsevol altre escenari que no contempli l’assoliment del dret a decidir sense el respecte a aquests principis bàsics i irrenunciables, i sota aquesta premissa és des d’on cal revisar les relacions entre Catalunya i Espanya.

El nostre programa també assumeix el compromís per a promoure les reformes necessàries, per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum o consulta acordat en el marc de la legalitat. En aquest supòsit, entenem que la sol·licitud a les Corts Generals de la competència per autoritzar i celebrar un referèndum consultiu, per la via de la transferència o delegació de competències de l’article 150.2 de la Constitució, forma part d’aquestes reformes necessàries, legals i acordades entre els governs per tal d’exercir el dret a decidir, i en el moment en que aquesta possibilitat sigui factible, hauria de ser un dels mecanismes vàlids per a que la consulta del poble de Catalunya sigui realitat, complint així amb el compromís del nostre partit expressat mitjançant el Programa Electoral.

Considerem que l’aprovació de la Resolució 479/X, de 16 de gener de 2014, no impedeix el compliment de la Resolució 17/X, de 13 de març de 2013, presentada pel Grup Parlamentari Socialista, sobre la iniciació d’un diàleg amb el Govern de l’Estat per a fer possible la celebració d’una consulta sobre el futur de Catalunya, i que ambdues han de ser complementàries i paral·leles, concretament la petició d’aquest referèndum o consulta ha de formar part d’aquest diàleg com un mecanisme i no com a mer objectiu únic i final.

La celebració d’un referèndum, com defensa el programa del PSC, ha esdevingut un anhel i el desig d’una gran part de catalans i catalanes. El catalanisme polític que representem des del PSC no pot autoexcloure’s de la possibilitat que la ciutadania es pronunciï, arribat el moment, sobre quina ha de ser la relació amb Espanya.

Tot i això, som coneixedors que a data d’avui s’ha imposat la via de la confrontació i la negació per part del govern espanyol, que no facilitarà la celebració d’un referèndum, com tampoc es troba a l’alçada política necessària en aquest moment històric davant de la crisi i l’esgotament de l’actual model territorial i de les relacions entre Catalunya i Espanya, una crisi accentuada a partir de la retallada de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovat pel Parlament de Catalunya i per la promulgació dela Sentènciadel Tribunal Constitucional, desprès que el poble de Catalunya va aprovar-lo per via de referèndum.

A aquest argument, el de l’acord previ entre els governs com a condició prèvia, també s’hi afegeix la necessitat de remoure tots els obstacles per a fer-lo efectiu, per això, davant de les darreres declaracions del President Rajoy, que reproduïm a continuació, si la nostra posició és només estar a l’espera, no ens aporta credibilitat en la defensa del nostre programa per treballar per un referèndum legal i acordat:

“Mientras yo sea presidente del Gobierno, ni se celebrará ese referéndum ilegal ni se fragmentará España. Que quede claro” “Yo estoy permanentemente abierto al diálogo”, “pero que no se me busque en el campo de la ilegalidad, ni se me pida dialogar sobre lo que no es mío y por tanto no puedo dar, porque pertenece a todos los españoles. Y desde luego, no se me busque para negociar lo que considero que perjudica profundamente al conjunto de mis compatriotas” .

Cal finalment recordar que l’article 19 dels Estatuts del PSC, pel que fa a les relacions dels i les electes i càrrecs públics amb el Partit, disposa que “Serà obligació de tots els càrrecs electes i de designació del Partit el compliment dels seus compromisos programàtics, polítics i econòmics”. Entenem que el màxim compromís programàtic i polític és el que expressa clarament el nostre programa electoral.

Aquest era l’inequívoc capteniment dels qui subscriuen el present escrit i no cap altre.

 SEGONA.- POSICIONAMENT DEL GRUP PARLAMENTARI SOCIALISTA EN RELACIÓ AL DRET A DECIDIR A L’INICI DE LA LEGISLATURA

Durant el debat d’investidura, el President del Grup Parlamentari Socialista va expressar la ferma voluntat de no posar cap entrebanc:

Però, parlant d’aquest tema, per deixar-ho clar el primer dia de legislatura i evitar que alguns es dediquin a posar paranys en comptes de a treballar, el PSC vol que els catalans i les catalanes puguem decidir, volem poder-ho fer en un referèndum legal, acordat i vinculant. I si arriba el dia, els socialistes defensarem la solució federal i NO la independència, ja ho saben, perquè el nostre objectiu és una Catalunya lliure en el marc d’una Espanya i una Europa federals. Defensem la unió en llibertat, la unió des de la pluralitat.

Per tots aquests motius li anuncio ara i aquí que com que vostè ja té el pacte fet, el procés decidit i el camí escrit, el nostre partit no posarà pals a les rodes, cap ni un. El PSC s’abstindrà en totes i cadascuna de les votacions que afectin a aquest tema durant tota la legislatura, i permetrem així que vostè i el seu soci tirin endavant el seu pacte, no ens oposarem, ens abstindrem, ara li toca a vostè i al senyor Junqueras fer-ho possible, legal i acordat. Com veu, nosaltres no els posarem cap problema, però entendrà que és el seu pacte i el del senyor Junqueras.

El posicionament que es va fixar per part del Grup Parlamentari Socialista va ser que en totes i cadascuna de les votacions que afectessin aquest tema durant tota la legislatura ens abstindríem.

Aquest posicionament va ser reforçat pel portaveu parlamentari del PSC, que amb posterioritat al debat d’investidura, va afirmar que el PSC no havia variat “en absolut” la posició sobre el dret a decidir, i que es mantenia l’abstenció com a punt de partida durant la legislatura, aquestes manifestacions van ser recollides per part dels mitjans de comunicació.

També s’afirmava que el NO es reservava davant d’iniciatives “descaradament il·legals” o bé, no es descartava votar SÍ en cas que CiU i ERC canviaven d’estratègia de forma radical i obrissin el procés a la resta de formacions.

Arribats a aquest punt, pensem que la Resolució aprovada el 16 de gener no conté elements que de forma manifesta siguin descaradament il·legals, ans al contrari, es busca en el marc de la legalitat, la transferència per a poder fer efectiva una consulta a favor de la Generalitat de Catalunya.

TERCERA.- POSICIONAMENT DEL GRUP SOCIALISTA DAVANT LA RESOLUCIÓ 5/X DEL PARLAMENT DE CATALUNYA, PER LA QUAL S’APROVA LA DECLARACIÓ DE SOBIRANIA I DEL DRET A DECIDIR DEL POBLE DE CATALUNYA I DE LA RESOLUCIÓ 17/X SOBRE LA INICIACIÓ D’UN DIÀLEG AMB EL GOVERN DE L’ESTAT PER A FER POSSIBLE LA CELEBRACIÓ D’UNA CONSULTA SOBRE EL FUTUR DE CATALUNYA

El passat 23 de gener de 2013, la posició del Grup Parlamentari Socialista davant les propostes de declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya va ser votar en contra.

En aquell moment, la posició de 5 diputats i diputades del PSC fou la de no participar a la votació. Llavors defensàvem que el posicionament del PSC no podia ser el del vot negatiu.

Davant d’aquella situació, i acceptant la sanció econòmica proposada, també es va acordar impulsar una agenda de debats en relació al projecte socialista i també al posicionament del PSC davant del dret a decidir. En aquell moment la direcció del PSC va defensar que això era una qüestió política, no un problema de disciplina. I el mateix portaveu socialista demanava que calia anar més enllà, pel fet de ser una qüestió política, i s’afegia a la necessitat d’acordar unes conferències per impulsar el projectem en les quals també es tractaria aquesta qüestió. En aquell moment la direcció del PSC tampoc va entrar a valorar el posicionament favorable dels diversos grups municipals socialistes que van donar suport a la declaració de sobirania.

Amb posterioritat, el PSC va mostrar unitat d’acció en la presentació i defensa de la Resolució 17/X, aprovada per una àmplia majoria del Parlament de Catalunya, la resolució insta al Govern a iniciar un diàleg amb el Govern de l’Estat per a fer possible la celebració d’una consulta als ciutadans de Catalunya per a decidir sobre el seu futur.

 QUARTA.- POSICIONAMENT DEL PSC AL CONGRÉS DELS DIPUTATS

El dret a decidir és un debat no resolt dins del projecte socialista, també dins del socialisme espanyol, prova d’això han estat els posicionaments entre els diputats del PSC i el Grup Parlamentari Socialista del Congrés dels Diputats:

1. El passat 26 de febrer de 2013 es va votar al Congrés dels Diputats dues propostes de resolució relacionades amb el dret a decidir i la sol·licitud d’un diàleg per possibilitar la convocatòria d’una consulta als ciutadans i ciutadanes de Catalunya per a decidir el seu futur. Tot i que la votació es va perdre per la suma de vots del PP, PSOE, UPiD i Foro, el PSC va decidir votar a favor de les dues resolucions. D’aquesta forma es va trencar la disciplina de vot amb la resta del Grup Parlamentari Socialista en aquests dos posicionaments. 13 dels 14 diputats van votar sí en contra del que va decidir a la direcció del Grup Parlamentari Socialista del Congrés, i la diputada Carme Chacón no va participar a les votacions.

En aquell moment, la direcció del Grup Parlamentari Socialista, va resoldre, com ha fet en altres ocasions que s’ha trencat la disciplina de grup, imposar les sancions corresponents (cas del llavors diputat Antonio Gutiérrez davant d’algunes votacions), així, va imposar multes de 600 euros als 14 diputats del PSC.

En canvi el PSC va resoldre no sancionar a la diputada Carme Chacón ni demanar-li l’acta de diputada ni molt menys amenaçar-la amb cap expulsió, tot i que va desobeir les instruccions de la direcció del PSC i com en el present cas, aquella era una votació d’especial transcendència i significat polític similar. Com a conseqüència d’aquesta crisi política (que es va resoldre políticament i no per la via disciplinària), el PSC també va veure la renúncia forçada del seu representant de la direcció del Grup Parlamentari Socialista al Congrés.

Ens trobem doncs, per una banda, una actitud flexible i comprensiva, resolta políticament, amb el diàleg i en canvi, en un cas paral·lel, amb una actitud desproporcionada i excessivament punitiva. Aquesta proporcionalitat mereix que davant de casos similars en relació a la disciplina de vot i les instruccions de diversos òrgans del partit, calgui actuar des de la negociació política i evitant sempre la via disciplinària, prevista per a casos innobles, i actituds manifestament contràries als Estatuts i al Codi Ètic.

1. El 29 d’octubre de 2013, els diputats del PSC al Congrés dels Diputats, van trencar un cop més la disciplina de vot dins del Grup Parlamentari Socialista del Congrés davant la proposta presentada per UPiD. En aquest cas, tot i que es va reiterar l’actitud, es va acordar la sanció mínima, que és l’advertència per escrit. En aquella votació, a on el Grup Socialista s’havia d’abstenir inicialment, finalment es va votar a favor desprès de les pressions dels diferents líders territorials del PSOE.

Els diputats socialistes van al·legar justificant el seu vot i les circumstàncies aplicables en aquells moments.

Aquelles diferències, un cop més, es van resoldre políticament, entre el PSOE i el PSC a través de la via del diàleg.

CINQUENA.- EL POSICIONAMENT DEL PSC AL MÓN LOCAL

Davant d’aquesta qüestió el PSC té un missatge i una acció política que podríem definir com a dual davant la ciutadania. Aquestes visions plurals de militants, càrrecs electes i de la direcció en l’àmbit nacional es poden visualitzar perfectament fent una anàlisi de les desenes de municipis a on l’actitud dels diversos Grups Municipals ha estat en la majoria de casos, bé davant la declaració de sobirania, bé davant les mocions a favor de la consulta, que van molt més enllà inclús de la Resolució 479/X del 16 de gener o bé fins i tot, facilitant l’adhesió d’aquells municipis a on hi ha alcalde o alcaldessa socialista a l’Associació de Municipis per la Independència.

Reiterem, la pluralitat del PSC en l’àmbit local, s’ha gestionant bé amb abstencions o bé amb la llibertat de vot, i en altres casos inclús amb el vot a favor, per tal de facilitar l’aprovació. No hi ha una única unitat d’acció, sinó tantes com són les veus plurals i diverses del socialisme català.  La premsa s’ha fet ressò en alguns casos de municipis adherits a l’Associació de Municipis per la Independència amb alcalde o alcaldessa socialista, que posem d’exemple:

El Pont d’Armentera, L’Escala, El Far d’Empordà, Vilamacolum, Masarac, Biure , Santa Margarida i els Monjos, Sant Llorenç d’Hortons, Mediona, Sant Quintí de Mediona, La Vall de Boí, Castellolí, Copons, Navarcles, Castellbell i el Vilar, Xerta, Palafrugell, Palamós, La Bisbal d’Empordà, Corçà, La Tallada d’Empordà , Collbató, Molins de Rei, Olvan, Sant Jaume de Frontanyà, Lles de Cerdanya , Barberà de la Conca, Arbeca, La Granadella, Els Torms, Sant Julià de Ramis , Juià, Madremanya, Malgrat de Mar, Tiana, Sant Cebrià de Vallalta, Térmens, Les Avellanes i Santa Linya, Centelles, Sant Hipòlit de Voltregà, Les Masies de Voltregà, Sant Vicenç de Torelló, Oristà i la Torre d’Oristà, Vilanova de Sau, Tremp, La Torre de Capdella, Alt Àneu, Porrera, Capçanes, La Torre de Fontaubella, Flix, Benissanet, Ginestar, Sant Joan de les Abadesses, Camprodon, Setcases, Campelles, Almenar, Alguaire, Benavent de Segrià, La Portella, Torrebesses, Alcanó, Sils, Riudarenes, Massanes, Sant Llorenç de Morunys, El Pinell de Brai, Verdú, Sant Celoni, Castellterçol, Tagamanent…

Recentment, molts són els grups socialistes que han votat a favor, s’han abstingut o han donat llibertat de vot als seus regidors en relació a l’acord per a la celebració d’una consulta, mocions que s’estan aprovant i que van més enllà de l’acord del Parlament de Catalunya de 16 de gener, a on s’expressa una data i una pregunta: Lleida, Igualada, Vic, Olot, Ripoll, Montblanc, Flix, Girona, Caldes de Montbui, Móra d’Ebre, Cardedeu, Cervera, Arenys de Munt, la Bisbal d’Empordà, Santa Coloma de Farners, les Borges Blanques, Vilanova i la Geltrú, Masquefa, El Perelló, Tiana, Valls, Sant Cugat del Vallès, Sitges, Palafolls, Mataró, La Bisbal de l’Empordà, Pals, Regencós, Torroella de Montgrí, Ullastret, Verges…

En aquest punt, volem fer referència a la reflexió oberta sobre el vot de consciència i vot de representació, oberta aquests dies no només per la votació al Parlament, sinó també en relació a la votació de la Llei de reforma de l’avortament, com expressem a la consideració sisena d’aquest escrit.

També cal fer esment de molts dels càrrecs electes i militants amb responsabilitats a direccions locals i territorials que han renunciat o bé s’han donat de baixa, molts d’ells electes amb una trajectòria àmplia i reconeguda al servei del projecte socialista. No podem obviar que el PSC, partit de base municipalista, no tingui present les veus i visions del territori.

Cal recordar a més, que la Resolució del Consell Nacional de 17 de novembre de 2013, té com a voluntat orientar, però només adreçat als representats de les diferents cambres parlamentàries, per tant, volgudament no s’entra a marcar cap posicionament en el món local, ni es dóna cap instrucció d’actuar de la mateixa forma als electes locals, com sí que es fa amb els representants al Parlament i a les Corts Generals. La unitat d’acció política del PSC és difícil de veure aplicable davant dels múltiples casos i la dualitat que es veu en l’acció al Parlament i al món local, que repetim, és l’àmbit a on s’està expressant la pluralitat i diversitat del socialisme.

Literalment, l’acord quart del Consell Nacional aprovat disposa:

Per aquests motius, i en coherència amb aquest mandat, ens reafirmen en el criteri de votar contràriament a qualsevol proposta o iniciativa legislativa relacionada amb la consulta que no hagi estat prèviament negociada i acordada amb el govern d’Espanya, coma ha estat el cas dels únics antecedents que podem considerar de referencia, Regne Unit i Escòcia, i Canadá i Quebec. Catalunya mereix solucions, i no la confrontació.

Hem de recordar que la resolució del Consell Nacional és molt prèvia a tenir coneixement de la proposta que es va votar el dia 16 de gener de 2014 al Parlament de Catalunya, i que per tant, no responia aquesta decisió del Consell Nacional a un posicionament específic respecte d’aquesta, sinó un criteri establert amb caràcter general (per això fa referencia a ‘orientar’ el vot) i que ha de ser interpretar i debatut políticament en el marc del Grup Parlamentari per a prendre la decisió final, tal com estableixen els diferents reglaments i disposicions que recullen el funcionament del Grup. Com és conegut, aquesta votació en el marc del Grup Parlamentari Socialista no es va celebrar. Cal tenir present a més, com hem manifestat, que pels posicionaments públics del diferents parlamentaris que no és clar, més aviat al contrari, que hi hagués una majoria favorable al vot contrari. Al final aportem documentació en relació a aquest extrem.

SISENA.- POSICIONAMENT I VOTACIÓ DEL GRUP PARLAMENTARI SOCIALISTA

El posicionament que vam defensar davant de la votació del passat 16 de gener de 2014 entenem que és fidel al nostre Programa Electoral. Aquest acord té la vocació de buscar l’acord amb les Corts Generals i en darrera instància amb el govern espanyol.

Des del nostre punt de vista, no desdiu ni entra en contradicció amb la resolució del Consell Nacional del PSC, ja que la part resolutiva de l’acord que vam votar diu literalment:

Article únic

1. Es delega a la Generalitat de Catalunya la competència per a autoritzar, convocar i celebrar un referèndum consultiu perquè els catalans es pronunciïn sobre el futur polític col·lectiu de Catalunya, en els termes que s’acordin amb el Govern de l’Estat i amb les condicions que estableixen els apartats 2, 3 i 4. 2.

2. El referèndum s’ha de convocar i celebrar abans que no finalitzi l’any 2014, i no pot coincidir amb períodes electorals ni amb una data d’alt contingut simbolicopolític. 

3. La convocatòria del referèndum l’ha de fer el Govern de la Generalitat. 

4. El procediment per a fer el referèndum i les seves garanties són els que determinen la legislació dels processos referendaris i electorals i, si escau, el decret del Govern de la Generalitat que convoqui el referèndum.

Es busca per tant, cercar l’acord, no determina tampoc el “com” d’aquest acord, deixant oberta una porta en el diàleg suficientment àmplia per poder-hi encabir-hi la nostra proposta.

Aquesta votació és coherent amb les propostes i la defensa que ha mantingut la línia política del PSC des del 2002: amb la Comissió d’Estudi per a l’aprofundiment de l’autogovern, en l’elaboració del Pacte per un govern catalanista i d’esquerres, com també amb la votació favorable en el seu moment per part del PSC per reclamar la possibilitat de transferir les competències per a la convocatòria d’un referèndum, l’elaboració de la Llei de consultes per part del govern d’entesa amb el President Montilla al capdavant, durant l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya per part del Parlament l’any 2005 i la defensa d’aquesta petició al Congrés dels Diputats per part de la diputada socialista Lídia Santos: “La petició s’inscriu en la voluntat d’incrementar els mecanismes participatius i s’acull als procediments constitucionals i amb escrupulós respecte a l’àmbit de competència estatal establerta en l’article 149.1.32”, es defensava en aquell moment, tal i com han recordat alguns mitjans aquests darrers dies.

Aquest és també el fil conductor que ens porta a reivindicar també els continguts del Pacte per la unitat dels socialistes, el pacte d’abril de 1977.

En aquest posicionament també volem expressar les especials circumstàncies viscudes per cercar la postura del Grup Parlamentari Socialista davant la votació: majoritàriament el Grup estava en contra de votar NO, la nostra posició fou la d’intentar l’acord demanant l’abstenció i sinó la llibertat de vot, tot considerant entre d’altres elements, que formem part de corrents d’opinió, reconeguts per l’article 4.1 dels nostres Estatuts. A més cal afegir que malgrat es coneixia la proposta des de feia setmanes, no es va parlar del tema (i no votar) fins la reunió de Grup Parlamentari de 48 hores abans del Ple del dia 16 de Març.

No pretenem reobrir el debat sobre la prohibició del mandat imperatiu i de la relació entre representants, representats i els partits polítics, d’aquesta qüestió s’ha pronunciat també el Tribunal Constitucional (STC 119/1990) quienes han sido elegidos para el desempeño de funciones representativas (…) han solicitado y obtenido el voto de los electores para orientar su actuación pública dentro del marco constitucional en un sentido determinado (…) Los Diputados son representantes del pueblo español considerado como unidad, pero el mandato que cada uno de ellos ha obtenido es producto de la voluntad de quienes los eligieron determinada por la exposición de un programa político jurídicamente lícito (…) La fidelidad a este compromiso político, que ninguna relación guarda con la obligación derivada de un supuesto mandato imperativo, ni excluye, obviamente el deber de sujeción a la Constitución que ésta misma impone en su art. 9.1, ni puede ser desconocida ni obstaculizada

Precisament el ponent d’aquesta sentència, el professor F. Rubio Llorente, ha escrit recentment (El País, 14/01/2014 “Voto de obediencia y voto de conciencia”) en referència al debat i votació al Parlament i també en relació ala Llei de l’avortament, a on el PSOE ha demanat al PP llibertat de vot i vot secret per a que, especialment, les seves diputades, puguin emetre el seu vot d’acord amb la seva consciència. Rubio Llorente escriu:

 (…)

Los argumentos teóricos son sólidos, pero no incontestables. El de la vinculación al programa del partido, desaparece cuando es el partido el que se apartó de él, o la disidencia versa sobre cuestiones no previstas en el programa, e incluso en las previstas, si no lo están con un grado tal de concreción que no quede resquicio alguno para la interpretación. Más cuestionable aún es el de la “autovinculación” a la voluntad de la mayoría: si esta sumisión no ha sido previamente autorizada por los electores, su legitimidad es dudosa y si lo ha sido, el único representante elegido es el partido y el individuo un portavoz sin voluntad propia. Estas debilidades no los destruyen, pero les restan fuerza y en la actualidad, la legitimidad del sistema de la democracia representativa se apoya en el argumento pragmático.

Este sí es incontestable, pero está en función de la eficacia que se pretenda y en las democracias parlamentarias europeas la disciplina de voto ha llegado hasta tal extremo que los debates parlamentarios se han ido vaciando de significado, o al menos han perdido el que originariamente era su razón de ser. La aprobación parlamentaria de las leyes es frecuentemente una simple formalización de decisiones tomadas fuera del Parlamento, cuya capacidad para controlar al Gobierno depende exclusivamente de la relación de fuerzas entre los partidos, no de las razones. (…)

(…)Son muchos los países de la Unión Europea cuyos ciudadanos se sienten poco o nada representados por los órganos del poder, y en todos ellos se considera muy insuficiente la legitimidad democrática de sus decisiones. El remedio de estos males no puede venir de los Gobiernos ni de los jueces. Es tarea propia de los Parlamentos, que no podrán llevarla a cabo fácilmente mientras estén agarrotados por la disciplina de partido, que en consecuencia habría que eliminar o reducir en aras precisamente de la eficacia de la acción política. Seguramente no basta suprimirla para revitalizarlos, ni me hago muchas ilusiones sobre la posibilidad de que los partidos renuncien a ella, pero creo que vale la pena debatir la cuestión. (…)

Derivat d’aquestes circumstàncies cal tenir en compte també la renúncia del diputat Àngel Ros, per discrepància amb el vot negatiu que es va acordar.

A posteriori de la votació de 16 de gener, més de  2000 persones socialistes, significatives per la seva trajectòria històrica o territorial, s’han situat al costat de la decisió expressada amb el vot afirmatiu i de l’error del vot negatiu. Aquest manifest expressa la necessitat, un cop més, de situar aquesta qüestió no en un tema bàsicament disciplinari sinó en el marc de la cultura i l’ideari polític del PSC des de la seva fundació.

També, desprès de la votació del 16 de gener, hem estat coneixedors d’un conjunt de formes, decisions i declaracions públiques per part d’alguns dirigents de la direcció i del Grup Parlamentari, que són susceptibles de vulnerar drets constitucionals, administratius i de garanties des de diferents àmbits jurídics, en relació a la llibertat de consciència i d’acció dels diputats i diputades, amb independència de les lleis electorals. Dites conductes entren també en flagrant contradicció i vulneració de diversos preceptes dels nostres Estatuts i del Codi Ètic, en concret el seu apartat 24:

És reprovable que un militant profereixi insults i desqualificacions per­sonals, com també ho és que faci un ús sectari o esbiaixat d’informa­cions, o bé que realitzi imputacions de finalitats ocultes o inexistents a d’altres companys o companyes. Tampoc no és tolerable la marginació deliberada i la persecució encoberta d’idees o de persones.

Com a conclusió,  volem fer una referència al Codi Ètic del que ens hem dotat:

El PSC, patrimoni de la societat

El Partit no és patrimoni de ningú en particular. Ni tan sols no ho és del conjunt dels seus afiliats i les seves afiliades. És patrimoni de la socie­tat i, molt especialment, dels amplis sectors que desitgen una societat més lliure, més justa i més fraternal. Els i les militants han d’anteposar els interessos generals als particulars, els interessos de la societat als interessos personals, i han de fer prevaler els interessos dels sectors més desfavorits o disminuïts injustament per tal de fer avançar els va­lors de la llibertat, la igualtat, la solidaritat i la justícia social.

La generalització d’una consciència crítica i d’una desconfiança pro­gressiva envers els partits polítics obliga tots els i totes les militants del PSC a treballar per fer-lo mereixedor d’una nova credibilitat, que eviti caure en inèrcies burocràtiques i oligàrquiques, i que el potenciï com a instrument adequat per col·laborar a resoldre els reptes que té plantejats la societat.

Els i les militants actuaran per fer del Partit dels Socialistes de Cata­lunya una organització oberta, en permanent renovació i connectada amb els sectors socials que desitgen construir una societat sense dis­criminacions, desigualtats o injustícies.

També en relació al debat que s’ha obert, volem reafirmar-nos que aquest no és només impropi de l’àmbit disciplinari ni només enfocat al posicionament de tres diputats, és un debat polític profund, propi de l’ideari i la cultura política d’un partit que és plural i que té vocació de ser majoritari, catalanista i socialista pels mateixos motius. Sinó no és el PSC.

Nosaltres volem acordar i participar activament d’una represa, d’un nou inici del projecte socialista al nostre País, aquest és el nostre compromís inequívoc amb el projecte socialista. Per fer honor al nostre passat, pel nostre compromís amb un present i un futur que necessita d’un projecte socialista sòlid.

Per tot el que hem exposat,

SOL·LICITEM

1. Admetre en consideració les al·legacions anteriors i deixar sense efecte les mesures cautelars adoptades en relació als afiliats Joan Ignasi Elena, Marina  Geli i Núria Ventura a la sessió extraordinària de la Comissió de Garanties de 20 de gener, tot restablint-los de les seves funcions en els òrgans de direcció dels que formaven part.

2. Procedir a l’arxiu de l’expedient o expedients oberts contra els afiliats a dalt esmentats.

3. Traslladar-ho a la direcció del Grup Parlamentari Socialista, per a que ho prengui en consideració i restableixi les funcions prèvies a l’acord del 21 de gener.

4. Sol·licitar que la resolució d’aquest expedient es prengui amb la màxima celeritat possible donat l’extraordinari greuge (sense precedents) que aquestes mesures cautelars estan provocant als qui subscriuen, així com al funcionament del Grup Parlamentari en especial.

5. Obrir els espais de debat polític adients, amb la garantia de la màxima pluralitat, a tots els nivells territorials i sectorials i aquells que es considerin oportunament, per permetre un alt grau de participació, a on es puguin confrontar idees i opinions en relació a la qüestió que com hem acreditat és motiu de visions i d’idees diverses. Una pluralitat que referma l’esperit fundacional del PSC, i que en cap cas, hauria de ser motiu de debat disciplinari.

ALTRESI.- Proposem com a element de prova els següents documents:

a.- Aportem l’article publicat a un mitjà de comunicació de 5 diputats dels Grup Parlamentari Socialista que explícitament afirmen que eren partidaris de l’abstenció a la votació del dia 16 de Gener de 2014 (http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/consulta-hacerla-imposible-3020693)  així com les manifestacions públiques d’Angel Ros  (http://www.vilaweb.cat/noticia/4167259/20140115/ros-deixa-lesco-decebut-demana-navarro-respecte-discrepancia.pdf) i Rocio Martínez Sampere (http://rociomsampere.cat/archives/1129) en el mateix sentit. Afegim alguna altra declaració rel.levant  (http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2014/01/sabate_dur_amb_navarro_Es_millor_desvincular-se_que_trair_la_consciencia_98112.php). Afegim també el llistat de persones que des de l’espai socialista han donat recolzament al diputats signants (http://forumcivic.cat/crida-socialista-pel-referendum/) entre les quals poden sol.licitar testimoni d’aquesta pluralitat de posicions en aquesta matèria.

Totes aquestes declaracions indiquen, tal com hem afirmat en el present escrit, que no era majoritària al Grup Parlamentari Socialista la posició de vot contrari. Com es conegut no va ser votat al Grup Parlamentari el sentit del nostre vot.

ALTRESI 2.- A través del present escrit volem manifestar, de nou, el nostre posicionaments favorable a participar en la conciliació/mediació formal que preveu el Reglament de la Comissió de Garanties i que ens va proposar l’instructor i el President en la sessió que vam tenir en data 28 de gener. Ja en aquella sessió al proposar-nos per part de la Comissió de Garanties si estàvem disposats vam dir que si, fet que ratifiquem.  En aquell moment se’ns va manifestar que en vista de la nostra posició favorable a la practica de la mediació, es preguntaria a l’altra part (la direcció) si estarien disposats també a practicar-la. A hores d’ara encara no sabem la resposta. Donada l’aplicació de mesures cautelars al Partit i al Grup Parlamentari contra els qui subscriuen i que suposen un greuge pels afectats, i per les evidents repercussions públiques del cas que afecten al projecte socialista, creiem que no hauria de demorar-se més temps la decisió per part de la direcció sobre si vol o no participar de la mediació.

Barcelona, 10 de febrer de 2014

Joan Ignasi Elena Garcia        

Marina Geli i Fàbrega           

Núria Ventura i Brusca