DIA HISTÒRIC A LES TERRES DE L'EBRE

Lamentablement el de la Llei de Vegueries ha estat un debat tens al Parlament. Avui és un gran dia per a les Terres de l'Ebre i, per tant, per a Catalunya. Alguns partits però, primant interessos partidistes, han posat tots els pals possibles a les rodes per parar la tramitació d'aquesta nova llei d'organització territorial. I, finalment, s'han atrevit a votar en contra del nostre reconeixement. De nou, CiU i PP, s'han unit per frenar les legítimes aspiracions de les Terres de l'Ebre.

La Llei de Vegueries, que hem aprovat al Parlament no fa ni una hora, permetrà el reconeixement institucional del nostre territori després de molts anys d'espera. La Llei de Vegueries és una garantia d’equilibri territorial, una llei que simplifica la maquinària institucional, donant més proximitat al ciutadà i una igualtat d’accés als serveis públics. És una llei valenta impulsada pel govern del President Montilla.

Perseguim dos objectius bàsics: apropar els serveis públics als ciutadans i millorar la cooperació local. Es tracta d’una llei que simplifica l’estructura administrativa i l’apropa als ciutadans. Això vol dir, al mateix temps, proximitat en la presa de decisions. És una llei que fa més racional l’organització territorial de la Generalitat, perquè cada territori té unes peculiaritats que han de ser tractades específicament i el nostre n’és un exemple. Avui és un gran dia i els socialistes ens felicitem d'aquest pas en ferm cap a la vegueria. Representants del partit al territori ens han acompanyat avui durant el debat de la Llei al Parlament (fotografia).

Ara toca la Vegueria. Aquest camí no té marxa enrera. Hem iniciat un viatge sense retorn. La Generalitat ha de negociar ara amb Madrid per donar el pas definitiu que ens permetran assolir el nostre repte col.lectiu a nivell territorial.

27 de juliol. Dia històric per a l'Ebre.

NI SENTÈNCIA NI INDEPENDÈNCIA

S'ha escrit molt respecte la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. No tot és cert. S'ha opinat sobre el què diu i sobre el que no diu, s'ha interpretat la interpretació. Trobo a faltar, igual que en altres temes importants, un anàlisi rigoròs per part de molts mitjans. Trobo a faltar una reflexió serena més enllà dels titulars fàcils. Però bé, això seria objecte d'un altre llarg debat.

Sobre l'encaix de Catalunya i Espanya: cadascú que pensi com vulgui, cadascú que senti el que vulgui, amb respecte pels altres, sense excloure ningú, tampoc volent ser uniformes. Cadascú que tregui al balcó la bandera que prefereixi. Els socialistes som els que més hem treballat i lluitat per aquest Estatut des del primer dia, els que l'hem votat, al Parlament, al Congrès, al Senat, i en referèndum. Ara és lògic que siguem els més enfadats. Al mateix temps però, som els que més ens esforçarem en la negociació per recuperar-lo íntegrament. Hi ha qui creu que l'Estatut està mort i enterrat, per tant, no farà res per resucitar-lo. Nosaltres sí, tot el que calgui.

Volem tot l'Estatut. Ni sentència ni independència. Ara més que mai l'estat federal és la solució a l'encaix de les diferents nacions que convivim a Espanya. Hi ha qui ha fet servir titulars fàcils i erronis. Que ningú s'enganyi, ni despistats ni intencionats. Catalunya no ha dictat cap sentència. Milers dels que ens mostrem contràris a la sentència no som independentistes. Igual que Espanya (ni el govern espanyol) no ha dictat cap sentència, ho ha fet un Tribunal Constitucional, caduc i arcaic. Ni aquí tots som independentistes ni a Espanya tots van contra els catalans.

Les sentències s'acaten, però no tenen perquè compartir-se. I això no trenca res. Les sentències poden fer-te enfadar, emprenyar i cabrejar directament. És el cas. Un tribunal no pot jutjar la voluntat que el poble ha expressat a les urnes. No podem permetre que un partit com el PP guanyi als tribunals allò que no ha pogut guanyar a les urnes i no podem deixar l'Estatut en mans d'aquells que l'únic que volen és enfonsar-lo per treure'n un profit partidiste.

No vulguessem simplificar les coses mirant només allò superficial o escoltant només aquells que criden més. La realitat no és en blanc i negre, és en colors ... Per sort.

VOLEM TOT L'ESTATUT

Que ningú s'enganyi, ni despistats ni intencionats, d'aquí o d'allà, això no és una lluita contra ningú, això és un crit en defensa de l'Estatut, del text que vam votar milers de catalans i catalanes després que el Parlament de Catalunya, el Congrès dels Diputats i el Senat, li donessin el seu suport per àmplia majoria. Poc temps després d'aquell esforç col.lectiu per millorar i ampliar el nostre autogovern, el PP va presentar un recurs davant el TC sobre el que ara, quatre anys després, deu jutjes, alguns d'ells amb el mandat caducat, s'han atrevit a pronunciar.

Avui a Barcelona direm ben fort que volem tot l'Estatut, al costat del President Montilla, amb els representants de les màximes institucions del país, dels sindicats, dels partits polítics, de les entitats i de la societat civil. Darrera la senyera mostrarem la màxima unitat i fermesa en defensa d'un text que ens acosta una mica més a un estat federal contra els que molts encara es resisteixen. Espanya és plural com Catalunya és plural i el federalisme és la solució als nostres problemes d'encaix. Però avui els catalans i catalanes, partidaris d'un o altre camí per afrontar el futur, avançarem junts.

Us recomano en aquest sentit una entrada al blog del DonAire,"El meu lema", que comença així: "Federalistes mosquejats, independentistes antiestatut, autonomistes amb crisi de fe, magrebins integrats, apòstols de la lletra petita, portaveus del desencís, gallegs a la recerca d'un altra Espanya, turistes que passaven per allà, populars indignats, ecologistes, filòlegs, taxidermistes, professors de dança africana, dissenyadors de webs... La meitat del país més u seran a Barcelona el 10 de juliol per a fer públic el seu enuig. Cada mosqueig és personal i intransferible. Cada raó és una raó més. Benvinguda sigui"

CONTINUEM MILLORANT

El Conseller de PTOP, Joaquim Nadal, ha visitat aquest matí les obres de la carretera T-331, Ulldecona-Vinallop, ja pràcticament finalitzades. Després que l'any 2007 comencessim a estudiar seriosament de la necessitat de millorar i ampliar la carretera, avui és una realitat, gràcies a la sensibilitat i l'esforç de la Generalitat. Avui tenim una carretera digna que comunica el Baix Ebre i el Montsià i l'uneix amb millors condicions amb el nord de la Comunitat Valenciana.

Les obres han consistit a millorar el traçat eliminant revolts perillosos i canvis de rasant, fer més ampla la calçada, passant de 6 metres a 9, i construir la variant de les Ventalles, a Ulldecona, i Santa Bàrbara. La inversió, que ha estat de 21,6 milions d'euros, va començar l'estiu del 2008 i ha permès introduir millores llargament reivindicades per veïns i ajuntaments de la zona en una carretera per on diàriament circulen uns 5.700 vehicles, al tram entre Vinallop i Santa Bàrbara, i uns 3.500 des d'aquesta última població fins a Ulldecona, passant per Godall, la Galera i Freginals. Un 10% de tot aquest trànsit correspon a vehicles pesants i un % molt elevat també a tractors i vehicles agrícoles que dificulten la fluidesa del trànsit, per això els camins de servei que s'han construït.


No es tracta de fer carreteres per fer carreteres. La necessitat hi era i prova de com millora aquesta infraestructura la nostra vida diària, per exemple, la trobem en l'escurçament del temps del trajecte entre Ulldecona i Tortosa. Les persones que vagin a treballar o a estudiar diàriament, guanyaran temps. Sobretot però, vull destacar l'escurçament del temps que els veïns i veïnes d'Ulldecona tardarem en arribar a l'Hospital. En una situació d'urgència, aquest temps pot salvar vides. Un altre aspecte destacable és la seguretat. Més de 50 accidents en deu anys, amb deu víctimes mortals. Ara tenim una carretera més segura, amb vies de servei, amb menys creuaments, que sense dubte evitaran accidents. D'aquí la necessitat de tenir arreu unes infraestructures dignes, d'aquí la necessitat d'equilibrar el territori. Anem pas a pas i el govern de la Generalitat, amb una forta inversió i un gran esforç, està està aconseguint transformar el país per millorar-ne les condicions de vida dels seus ciutadans. D'aquí el perquè és important fer una carretera.