dimecres, 26 de març de 2008

PLANTEM EL FUTUR



Quan elaboràvem el programa electoral de les municipals del 2003 hi havia un punt que era: promoure la plantació de 1.000 arbres a l'any. En aquell moment, recordo una discusió sobre si seriem capaços, en cas de governar, d'impulsar i contribuir a plantar aquesta quantitat d'arbres. N'hi havia qui volia anar més enllà, altres creien que seria quasi impossible. Ho he recordat aquests darrers dies perquè a Ulldecona han coincidit diverses plantades importants i, un any més, superarem aquesta xifra.

La primera, la que tots els anys organitzem des de l'Ajuntament, l'Associació de Defensa Forestal (ADF) i el CEIP “Ramón y Cajal”. Enguany es va fer a la zona verda del polígon industrial Valldepins. La segona, al mateix lloc, la van fer ahir mateix els alumnes de l'Institut Pere Mata d'Amposta. Des d'aquí m'agradaria fer un reconeixement a la tasca realitzada tant als propis alumnes dels dos centres com als professors, així com també als voluntaris de l'ADF i a la policia local.

Finalment, la tercera plentada, serà diumenge. Amb motiu del 25è aniversari de Catalunya Ràdio i el 10è aniversari de la Fundació Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya, ambdues entitats han aprofitat l'ocasió per mostrar el seu compromís amb el medi ambient i celebrar una gran festa amb 35 plantacions populars repartides per tota la geografia catalana. Una d'aquestes plantades, sota el lema “Plantem el futur”, es farà a Ulldecona, a la Mola del Valencià, amb la col.laboració de l'ADF, 'Ajuntament i l'Associació de Mestresses de Casa. Serà un acte obert, amb esmorzar inclòs per a tots els participants, i que començarà a les 10'00 del matí. Està pevist que durant el matí es facin connexions en directe per Catalunya Ràdio. Aprofito per convidar-vos a tots i totes i desitjar que el temps ens acompanyi perquè ara mateix fa un vent a Ulldecona que fa temor!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Felicitats! Núria, per aquesta iniciativa. però? la meva pregunta es: per què, hem de planta el nostre futur si podem conservar el nostre present, t`ho dic per les famoses "pedreres".No entenc com es que cap ajuntament que ha governant durant els ultims anys no ha fet res per la "exterminació" de la nostra vall. Jo, no ser si vosaltres no veieu la pols que baixa tots els dies del mòn,i ja no te dic quan fa vent. I el que més m´emprenyar que el poble no hi treu ninguna compensació!, ens van dir que la plaça de l`esglèsia van donar la pedra a preu de cost, però per mí haurien de regalar-la, ho no es del poble?
Com es posible? que´l poble del costat, Alcanar pague un dineral, i Ulldecona sols una petita compensació?
Els supostos "amos" de les pedreres cada dia mes rics, i nosaltres,com no ens podem pagar una senyora de la "neteja" per llimpiar la pols del nostre poble
cada dia mes pobres. Si ens pots respondre estariem molt agraïts, però, no ens digues la tipica resposta dels llocs de treball, perquè es molt facil aquesta.
Felicitats per la promesa!

Anònim ha dit...

sempre podràs fer un transvasament del Segre, ah! Que li han canviat el nom perquè MAI MÉS UN GOVERN TRANSVASISTA... Recordes?

fv ha dit...

Pel que fa la gestió de l'aigua, val més tard que mai, i des del govern s'està actuant. Dependre de l'aigua francesa, depenent ja de llum,gas,etc...de l'exterior no crec que sigui la millor opció. Pel que fa les pedredres a ulldecona, la impunitat amb la que actuen és històrica i malauradament, me sembla que crònica. Des de l'Ajuntament s'hauria d'intervenir, quan?...millor tard, que mai.

Núria Ventura Brusca ha dit...

Teniu raó quan parleu de les molèsties que causa l'extracció de pedra i que cada vegada aquestes són més importants perquè s'extreu més i de manera més ràpida, a banda del tema dels camions que també afecten i molt. A més la sensibilitat mediambiental, per sort, cada vegada és més elevada entre els ciutadans, i l'impacte visual i paisatgístic és fort.

El que vam fer des de l'Ajuntament ja fa tres anys va ser aconseguir l'aprovació del Pla Especial de la Serra de Godall per tal de delimitar l'activitat extractiva i intentar regular les activitats, cosa que no s'havia fet mai. De totes maneres, això va ser només l'inici del camí ja que comparteixo amb vosaltres que queda molt per fer, per exemple, l'execució i el control dels Plans de restauració o la regulació del cànon d'extracció. Són temes en els que estem treballant, que no són fàcils perquè hi ha molts administracions i molts departaments implicats i perquè partiem de zero completament.