dimecres, 18 de juny de 2008

IGUALTAT I MÓN LOCAL

Aquesta setmana hem tingut al Parlament sessió de la Comissió sobre els Drets de les Dones. Hi van comparèixer Pilar Malla, Síndica de Greuges de Barcelona, i Rosa Fabiola Gil, regidora de l’Ajuntament de Terrassa i responsable del Pla d’Igualtat de la ciutat. Aquestes dos compareixences s’enmarquen en el bloc de política local i igualtat que vam encetar en una anterior comissió amb la compareixença d’Inmaculada Moraleda, diputada i presidenta de l’Àra d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona (administració referent en polítiques d’Igualtat), Elisabeth Regué, regidora de l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses, i Monserrat Gatell, regidora de l’Ajuntament de Castellar del Vallès i diputada a la Diputació de Barcelona.

L’administració local és l’administració més propera als ciutadans, aquella que millor coneix els seus problemes i, per tant, aquella que pot aportar millor solucions. És el primer lloc on els ciutadans i ciutadanes acudeixen per trobar respostes i el lloc on exigeixen més rapidesa i celeritat. Els ajuntaments, inclús sense recursos ni competències en molts àmbits, treballen constantment buscant solucions als problemes dels seus veïns. La realitat és diferent segons on vius i, en el cas de la igualtat i el món local, per això s’ha buscat persones amb realitats diverses perquè ens expliquen la seva visió al respecte.

Pel que fa a les compareixents, el seu currículum i la seva trajectòria en el món municipal principalment, però també en altres camps, la seva visió, les seves idees, les seves preocupacions, l’explicació del seu treball, ens és una eina fonamental per continuar avançant cap a la igualtat real entre hómens i dones.

Llegia ja fa alguns mesos una notícia relacionada amb un dels nombrosos casos que arriben a la taula de la Síndica de Greuges de Barcelona on la pròpia Pilar Malla advertia que “la societat no es canvia per decret”. Aquesta frase és aplicable també a altres qüestions com, per exemple, la igualtat. És cert, la societat no es canvia ni per llei ni per decret. Ens trobem avui en una societat que té plenament reconeguts els drets de les dones i la igualtat entre hómens i dones, però que en realitat, en el dia a dia, encara no hem assollit. En la quotidianeïtat, totes i tots podríem explicar casos de discriminació, en molts àmbits, des del món del treball pel que fa als salaris o en sectors laborals concrets pel que fa a les possibilitats d’accés a llocs de responsabilitat diversa.

Faig simplement una relació de temes molt importants que hem tractat en aquestes dos comissions per tal que puguem reflexionar al respecte:

- El finançament del món local, dels ajuntaments. si no hi ha més recursos, els ens municipals no poden desplegar plans i això és un entrebanc molt important per treballar en temes d’igualtat. Encara que hi hagi voluntat, es fa difícil. Tot i això, hem de reconèixer que, sobretot a l’àrea metropolitana de Barcelona, el món local ha estat durant molts anys el capdavanter en polítiques d’igualtat i és referent en aquest camp

- La delimitació de competències i la pròpia coordinació entre administracions, el desconeixement també del que fa l’altre. Moltes vegades no cal inventar, simplement cal conèixer allò que ha funcionat en altres llocs i adaptar-ho a la realitat de cada poble o ciutat

- La necessitat de desvincular les polítiques d’igualtat de les polítiques assistencialistes

- La manca de models de plans d’igualtat

- La formació encara escassa de tècnics i tècniques en qüestions de gènere però també de polítics i polítiques

- La necessitat de crear xarxes aprofitant l’oportunitat que avui ens donen les noves tecnologies

Bé, us enllaço ara amb la web del Parlament per si és el tema del vostre interès i voleu seguir aquestes dos comissions, la del dia 17 de juny i la del 20 de maig.