DATACIÓ DE LES PINTURES RUPESTRES

Aquesta setmana ens ha arribat ja definitivament a l'Ajuntament la notificació de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat autoritzant nous treballs de l'arqueòleg Ramón Viñas, de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució (IPHES) per tal de datar les pintures rupestres de la Serra de Godall, declarats Patrimoni de la Humanitat ara fa quasi deu anys per la UNESCO. Coincideixen els treballs amb la millora dels accessos als abrics i amb novetats al Centre d'Interpretació de l'Art Rupestre de l'Ermita de la Pietat. A poc a poc hi anem inorporant les noves tecnologies. Ara hem instal.lat un joc interactiu per tal que els visitants puguin practicar estratègies de caça com es feia al paleolític. Una ferma aposta per la conservació i protecció del patrimoni, i la seva posterior difusió, que vam fer des de l'equip de govern a l'inici de la passada legislatura i que ja està donant els seus fruits. Mitjans de comunicació com El Punt i el Diari Tarragona se n'han fet ressó. El primer, el dia 25 d'agost amb crònica de Maribel Millan i, el segon, l'11 de setembre, en una notícia que firma Roser Royo.

DIARI DE TARRAGONA



EL PUNT

Se sap que les pintures rupestres d'Ulldecona es van pintar fa entre 8.000 i 4.000 anys, però és difícil precisar dates més exactes. A més, en alguns abrics, les pintures se superposen, la qual cosa fa encara més difícil calcular-ne la datació. Ben aviat aquesta incògnita es podrà desvetllar, ja que l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES)–encapçalat per Ramon Viñas– té previst obrir una nova investigació per datar amb més exactitud les pintures rupestres d'Ulldecona, Montblanc i la Villa del Humo, a Cuenca. Es farà a través d'un bacteri, el qual permetrà agafar mostres sense perjudicar les pintures prehistòriques.

Al Centre d'Interpretació de l'Art Rupestre d'Ulldecona esperen amb molta expectativa l'inici de les investigacions que han de permetre datar d'una manera més exacta les pintures rupestres de la serra de Godall. «Fa molt de temps que no s'investiga res i encara ens queden moltes coses per saber», explica el director d'aquest centre, que funciona des de finals del 2005 i que l'any passat van visitar unes 2.500 persones. «Saber més coses de l'art llevantí ens farà valorar-lo encara més i treballar més de cara a la seua preservació», diu Vericat. Segons el director del centre d'Ulldecona, les previsions de l'IPHES són que els treballs puguen començar a finals d'any i que les conclusions de la investigació es puguen fer públiques dintre el 2009. Així ho va confirmar ahir la regidora de Cultura de l'Ajuntament d'Ulldecona, Núria Ventura, tot i que va assenyalar que el projecte es troba ara damunt la taula de la direcció general de Patrimoni de la Generalitat. En aquest sentit, el director territorial de Cultura a l'Ebre, Xavier Vega, va dir que coneixia el tema, «però que el porten directament des de Barcelona».

Per arribar on són, l'IPHES i l'equip de l'arqueòleg Ramon Viñas ha dut a terme una prova pilot amb un bacteri que serà el que permetrà analitzar la data exacta de les pintures.

Mentrestant, l'activitat al Centre d'Interpretació de l'Art Rupestre d'Ulldecona continua. Així, la setmana vinent està previst que comencen les obres de millora de l'accés a l'abric 1 d'Ulldecona, l'únic que es pot visitar. Aquesta actuació consistirà en instal·lar unes escales més segures i una plataforma de ferro que permetrà als visitants poder contemplar les pintures sense necessitat d'entrar directament a la balma. «Per una banda, podrem doblar les visites –ara estan restringides a cinc persones– i per una altra protegirem millor les pintures», explica la regidora de Cultura. En aquesta actuació l'Ajuntament invertirà uns 70.000euros.

Declarades, juntament amb tot l'art rupestre llevantí, Patrimoni Cultural de la Humanitat per la Unesco el 1998, les pintures rupestres d'Ulldecona es distribueixen en tretze abrics. Són del Postpaleolític i el Neolític, la qual cosa demostra que durant 4.000 anys els pobladors de la zona, caçadors i recol·lectors van considerar l'indret un lloc sagrat de culte, ja que les pintures s'interpreten com un oferiment a la natura i moltes tenen un discurs clarament narratiu: escenifiquen una estratègia de cacera que consistia en acorralar els animals. El Centre d'Interpretació de l'Art Rupestre d'Ulldecona estrena un joc interactiu batejat com a Nosaltres, els caçadors. Promogut per l'Ajuntament, el presentaran en públic el proper diumenge en el marc d'una jornada de portes obertes al centre i a l'alberg de l'ermita. L'ha realitzat l'empresa Barcelona Media-Centre d'Innovació i la Universitat Pompeu Fabra. Per al joc s'han animat les figures rupestres de l'abric 1 d'Ulldecona i els visitants poden practicar estratègies de caça del paleolític a través d'una gran pantalla tàctil.