dimarts, 30 de setembre de 2008

REALISME i RIGOR

A hores d'ara molts ja deveu haver escoltat algunes parts de la intervenció del President Montilla en el debat de política general que aquesta tarda ha començat al Parlament. Ha estat un discurs carregat de realisme i rigor, sense estalviar-se definir les coses pel seu nom. El President ha repassat l'acció de govern i ha fet anuncis importants, com el programa de crèdits per a formació destinat a persones aturades, però, sobretot, ha parlat de la situació actual, marcada per la crisi global que estem vivint i patint. Clarament, Montilla ha exposat que "la crisi no serà ni lleu ni breu". Més clar, l'aigua. Crec que ha fotografiat bé la situació i ha demostrat, una vegada més, que la millor manera d'afrontar els problemes és reconeixent les dificultats i sumant esforços. El President ha apel.lat al "treball, tenacitat, rigor, creativitat i ambició" dels catalans i catalanes per sortir reforçats de la crisi. Té raó quan diu que "un país emprenyat, resignat o malenconiós és un país en estat de decepció" i així, un país, no avança.

Demà al matí, el debat continuarà amb la intervenció del cap de l'oposició, Artur Mas. En situacions com l'actual, els ciutadans esperen unitat de les forces polítiques i de les diferents administracions. Units, sumem. Dividits, restem. I no ens podem permetre aquest luxe. Deia aquest matí jo mateixa en una entrevista en una emissora de ràdio que, a banda de la unitat, cal també treball conjunt, cal realisme (que no vol dir catastrofisme), i cal creure's que, com a país, ens en podem sortir bé. Veurem demà si això serà així ...

1 comentaris:

Anònim ha dit...

A Catalunya i als catalans, smepre ens ha passat igual, no sabem lluitar,quan tota l'Espanya "profunda" ENS MATXAQUENT I MATXAQUENT" natros sempre anem de moderats,quan cal unir esforços i anar tots junts. independenment de la idiologia, natros més mos dividim i d'aquesta manera es veritat un pais no avança, no em de vore sempre el got mig buit, smepre l'em de vore mig ple,jo no se´politicament aixó com s'ha de fer, pero demano al Sr. Montilla, que sigui mes dur, que pegui un cop de taula i que lluite per lo que es nostre ( parlo del finançament)possiblement així seria mes lleu. ..salutacions..