SANTA PACIÈNCIA !!!

Aquesta senyora, de la qual no tinc cap fotografia i per això he decidit acompanyar el text amb una foto d'un Senyor de la Manxa, la Santa Paciència, dèia, sí que es mereix una placa. No als passadissos del Congrès, sinó a l'entrada principal. La marxa enrera del President de la Càmara, José Bono, recolzada per tots els membres de la Mesa del Congrès, de no homenatjar Sor Maria Maravillas Jesús Pidal y Chico de Guzmán, monja perseguida durant la Guerra Civil i, per tant, oblidar la col.locació d'una placa commemorativa, és una decisió sensata, de sentit comú. Una desició, però, que no s'hagués hagut de pendre mai, perquè mai s'hagués hagut de plantejar seriosament. D'haver-se portat a terme la iniciativa de Jorge Fernández Díaz, del PP, vicepresident segon del Congrès i membre de l'Opus Dei, estariem davant un acte completament contrari a l'escència d'un estat aconfesional i, lamentablement, sembla que la Mesa, amb el seu President al capdavant, ni s'ho va plantejar.

He seguit tot aquest afer amb molt d'humor, com si d'un capítol més d'alguna série de ciència ficció es tractès, pensat i fet per entretindre'ns una mica, però el fons de la qüestió no és ni de broma ni de ficció. Exigim per un costat la retirada de símbols religiosos dels actes públics i per l'altre hi ha qui pretén posar-ne més. Un pas endavant i dos endarrera. En aquest àmbit, lamentablement, aquest és el ritme del país.