VAGA I REFORMES

La demanda elèctrica és un dels indicadors més fiables sobre el funcionament d'un país i, segons això, el descens respecte a la demanda prevista ha oscil.lat avui entre un 12 i un 19% segons l'hora del dia (el 2002 el consum de llum va caure en un 20'5%). Però, de nou ens trobem immersos en un ball de xifres sobre el seguiment de la vaga general que avui havien convocat els sindicats. I, per tant, cadascú n'haurà de treure les seves pròpies conclusions.

Al meu entorn més proper, a Ulldecona, el seguiment ha estat molt minso. Tot i algunes notícies publicades, les diferents empreses del polígon Valldepins i del camí de l'Olivar han funcionat quasi en total normalitat, així com el comerç, els bars, bancs, caixes i ajuntament. A l'escola i institut, el seguiment ha estat més elevat, més o menys un 50% de treballadors/es han secundat la vaga contra una reforma laboral que era necessària i urgent. Precisament perquè aquesta reforma el que pretén és evitar acomiadaments, augmentar els contractes indefinits, i donar facilitats a les empreses per desenvolupar la seva activitat amb la finalitat de fer créixer l’economia i els llocs de treball.

Tendim a comparar-nos sempre amb altres països europeus. Doncs bé, durant aquesta crisi mundial que estem travessant, Alemanya i Espanya, han perdut pràcticament les mateixes hores de treball però aquí s’han perdut molts més llocs de treball perquè a Espanya tot l’ajustament es fa per treball mentre que a Alemanya es fa per salaris. Aquí el sistema laboral existent fins ara és molt més rígid. Un exemple pràctic que haureu escoltat potser més d'una vegada: en el sistema laboral que teníem, quan una empresa tenia dificultats s’optava per l’acomiadament del treballadors. Ara, en la reforma aprovada, es pot pactar una reducció de jornada laboral i així s’evita l’acomiadament, és el conegut com a model alemany.

La reforma afavoreix també l’estabilitat laboral i, atenció, la indemnització per acomiadament, no ha canviat en res, contràriament al que molts van dient per aquí i per allà. A banda, s’impulsa la contractació de jóvens i majors de 45 anys amb bonificacions i millores en els contractes formatius, entre altres aspectes.

Són moments durs, difícils, però el govern ha fet el que li tocava. Si, també perquè estem dins la Unió Europea i cal anar a una amb la resta de països. Cal coratge i determinació per prendre decisions impopulars. Però governar no és fàcil i la responsabilitat és això precisament, pendre decisions pel bé comú quan toca, siguen les que siguen, encara que t’hagis d’enfrontar a una vaga general com la que avui hem viscut.

No ens trobem davant d’una crisi econòmica de la que ens en puguem sortir confiant simplement en el que s’ha fet sempre. Ens trobem enmig d’una crisi que afecta de ple el nostre model de creixement i que repercuteix sensiblement en el nostre model social. Afecta el nostre nivell de riquesa i de benestar. Hem de ser capaços d’acceptar amb responsabilitat i realisme els sacrificis econòmics i socials imprescindibles per depurar el nostre model econòmic i per ajustar el nostre sistema de benestar a les nostres possibilitats d’avui. O això, o en uns anys potser tindrem molt menys.

De l’encert en les decisions que ara s'adopten, per part de governs, sindicats, treballadors, empreses ... dependrà que siguessem capaços de continuar avançant per un camí de progrés, de benestar social i de convivència pacífica com el viscut els darrers 20 anys. Per això és hora de la política seriosa. És hora de treballar, és hora de fer front als reptes plantejats a nivell col.lectiu. Lamentablement hi ha però, que sembla que l’únic objectiu que persegueix és fer caure el govern. Això però, ja donaria per una altra entrada. Que acabeu de passar una bona jornada !!