Escrivia fa uns dies que a molts infants se'ls acaba el temps i que les xifres d'exclusió i pobresa són inadminisibles. Hi torno avui. Les darreres hores els màxims responsables polítics, els empresaris i els mitjans de comunicació, entre altres, parlen de casinos i projectes faraònics mentre hi ha xiquets i xiquetes a Catalunya que fan només una menjada al dia, mentre augmenten escandalosament els índexs de desnutrició infantil, a les portes d'un estiu en que els menjadors escolars estaran tancats i, per tant, tot serà encara més dramàtic, mentre les entitats del tercer sector, que fan front en primera línia a aquesta situació, continuen sense cobrar perquè la Generalitat no els paga.
Vam tenir aquesta setmana al Parlament la oportunitat d'escoltar la Consellera de Benestar a la Comissió d'Infància detallant les línies d'actuació del departament els propers mesos. I cap novetat. Paràlisi del govern. Cap compromís concret. Els infants d’aquest país estan en situació extremadament vulnerable i el govern continua sense aprovar pressupostos, sense resoldre beques menjador en alguns casos, sense contestar què passarà aquest estiu, sense governar.
És urgent aplicar mesures contra la pobresa infantil perquè a molts infants se’ls acaba el temps. Principalment degut a la situació econòmica de les seves famílies, moltes en atur, moltes, cada vegada més, sense prestació, abandonades a la seva sort... però també, degut a les injustes i indiscriminades retallades aplicades els darrers anys que han trencat l’equitat d’accés als serveis públics i van en la línia de desmantellar els pilars de l’estat del benestar que tants sacrificis ha comportat construir. Salut, Educació, Benestar. Hem denunciat des del nostre grup parlamentari en més d’una ocasió que estem passant de manera encoberta d’un estat de dret a un estat assistencialista i el nostre és un model és de drets, no de caritat.
Mesures com l’eliminació dels ajuts universals per fills a càrrec (quan encara no havíem assolit en nivell òptim), les retallades en les ajudes escoles bressol, reducció beques menjador i transport escolar, eliminació de la 6 hora, els caos de la renda mínima inserció, retallada recursos per als plans educatius entorn o per als centres oberts, l’accés a l’educació de lleure; en l’àmbit de la salut les situacions de precarietat econòmica condicionen cada vegada més l’ús de serveis no coberts per la cartera de serveis (prestacions odontològiques, la manca de cobertura del cost total dels medicaments), les desigualtats en l’àmbit dels serveis d’atenció precoç que per la seva saturació no poden tenir l’atenció amb la freqüència deguda, tal com es denuncia en l’informe del Síndic de Greuges ... mesures algunes d’elles que atemptem directament contra la igualtat d’oportunitats, que és el que està en joc.
Mesures com l’eliminació dels ajuts universals per fills a càrrec (quan encara no havíem assolit en nivell òptim), les retallades en les ajudes escoles bressol, reducció beques menjador i transport escolar, eliminació de la 6 hora, els caos de la renda mínima inserció, retallada recursos per als plans educatius entorn o per als centres oberts, l’accés a l’educació de lleure; en l’àmbit de la salut les situacions de precarietat econòmica condicionen cada vegada més l’ús de serveis no coberts per la cartera de serveis (prestacions odontològiques, la manca de cobertura del cost total dels medicaments), les desigualtats en l’àmbit dels serveis d’atenció precoç que per la seva saturació no poden tenir l’atenció amb la freqüència deguda, tal com es denuncia en l’informe del Síndic de Greuges ... mesures algunes d’elles que atemptem directament contra la igualtat d’oportunitats, que és el que està en joc.
I hauríem de reflexionar sobre dos o tres temes cabdals entorn a aquesta situació. Tenim legislació però el govern no la compleix. Tant l'Estatut de Catalunya com la Llei de Drets i Oportunitats de la Infància i l'Adolescència estableixen el dret a viure dignament. Les ajudes i prestacions econòmiques adreçades a la infància, a la protecció de la infància i a garantir els mínims (alimentació, educació, salut, benestar, habitatge), però, estan supeditades a disponibilitats pressupostàries i això no pot ser, menys ara en aquests moments dramàtics per a milers de famílies. A banda d'augmentar notablement aquesta prestacions, caldria també d'avaluar la qualitat de les mateixes i estudiar bé el perquè de la seva baixa eficàcia. Una dada, la inversió en despesa social al nostre país només permet reduir en un 27% la pobresa, davant el 45% de mitjana europea. Us deixo per si us interessa, l'enllaç de la meva intervenció en la darrera comissió d'infància al Parlament parlant de totes aquestes qüestions.
També aquesta setmana, a la mateixa comissió, vam escoltar les preocupacions dels jóvens que formen part del Consell Assessor Jove del Síndic de Greuges de Catalunya, que compareixen una vegada a l'any per donar-nos a conèixer als diputats/es la seva feina.Enguany van centrar el debat temes de salut, d'organització interna de centres escolars i de participació.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada