dijous, 2 de maig de 2013

Manifest en defensa del periodisme ebrenc


A les Terres de l’Ebre, hem viscut en el darrers anys una escalada incessant de pèrdua de llocs de treball i precarització laboral en el món periodístic. De la quarantena de periodistes professionals que hi ha, hem vist com, des de l’inici de la crisi, pràcticament la meitat dels professionals han perdut la seua feina o s’han vist obligats a subsistir en condicions de treball extremadament precàries per exercir la professió.

La llibertat de premsa, la pluralitat, la imparcialitat, la transparència... són valors indefugibles del nostre sistema democràtic que s’han de poder exercir sense excuses,  perquè sense periodisme no hi ha democràcia.

La precarització de la nostra feina significa oferir un periodisme de menys qualitat a la ciutadania i, alhora, una retallada en l’actual sistema democràtic i també de l’estat del benestar.

Hem assistit a la progressiva reducció de plantilles, edicions dels diaris i les ràdios que històricament havien apostat pel territori, EROs a les televisions locals, i ara a l'acomiadament dels treballadors que cobrien el territori per TV3 i Catalunya Ràdio. Professionals de primer nivell que perden la feina i als qui se'n poden sumar més amb els ERO que amenacen les plantilles de TV3, Catalunya Ràdio i l'Agència Catalana de Notícies.

Els mitjans públics i els privats tenen la responsabilitat social de mantenir la democràcia i el dret a la informació per a la ciutadania de les Terres de l’Ebre.

Els periodistes ebrencs volem i hem d’explicar en sentit ebrenc què passa al nostre territori i, per això, reclamem a les Institucions amb responsabilitats als mitjans públics i també als petits i grans mitjans privats, que tinguen en compte un territori com el nostre, amb identitat pròpia, que no es pot entendre ni explicar des de Tarragona, Barcelona o Madrid, i que hi aposten.
 
Per això, reivindiquem:

1.- El valor de viure al territori en contacte amb la societat. Els periodistes que vivim a les Terres de l’Ebre som els que vivim el dia a dia i entenem el funcionament intern d’un territori amb una dinàmica molt diferent a la que es viu a les grans ciutats del país.

2.- Informació de qualitat del territori. Una informació de qualitat cohesionarà el territori i els seus ciutadans, perquè una ciutadania mal informada és una ciutadania més feble i més manipulable.

3.- Condicions de treball dignes. Cal exigir, tant a les empreses públiques com a les privades, que respecten els drets laborals dels seus treballadors. No podem permetre que els falsos autònoms, les jornades laborals superiors a les 8 hores diàries –mai compensades– o haver de treballar posant material propi se seguisca veient com una qüestió inherent a la professió.

4.- Exigim sous dignes. El periodisme és una professió amb una clara funció social i d’un gran valor democràtic. La informació és un dret que tenen els ciutadans i informar és una responsabilitat que assumeixen els professionals del periodisme. I aquesta responsabilitat mereix i necessita sous dignes. No podem permetre que la tònica general siga retribuir els professionals de la informació amb uns sous que no són ni mileuristes, ni tampoc, els cada cop més habituals falsos autònoms. Pagar les quotes de la seguretat social és una obligació de qui contracta, no del contractat.

5.- Posar fi a l’intrusisme professional. Recordem que el periodisme no és un entreteniment i que, per tant, no es pot permetre que persones no qualificades i sense cap tipus de formació periodística o, simplement, sense cap tipus de criteri, estiguin ocupant, –alguns, fins i tot sense cobrar– treballs que haurien de fer professionals de la informació.  No pot ser que es prioritzen aquests tipus de situacions per damunt de la contractació de periodistes formats, sobretot en aquests temps en què la crisi ha deixat molts professionals a l’atur.

6.- Rebutgem les interferències polítiques en l’exercici de la professió. No hem de confondre informació amb propaganda ni publicitat. I no ho hem de confondre ni en els mitjans públics ni en els privats. El ciutadà mereix informació honesta i neutral. Les subvencions i els convenis no poden ser utilitzats com un instrument de control. I el professional de la informació mereix poder exercir la seua tasca sense pressions.

7.- Per contra, exigim als partits polítics i a les administracions públiques transparència en l’adjudicació de les subvencions als mitjans de comunicació. Les subvencions s’han de concedir d’acord amb la utilitat pública dels projectes periodístics i no segons les afinitats ideològiques o privades dels propietaris dels mitjans amb qui atorga la subvenció.