NI LLENGUA, NI BANDERES, NI BONS, NI DOLENTS

Quan era menuda (que vol dir petita, per si algú li sap mal que parle com parlo i escrigue com escric), em molestava que els “bons catalans” em preguntessen si era valenciana. Quan era una mica més gran, em feia gràcia que em preguntessen si era de Lleida. Quan estudiava, un professor em va suspendre un exàmen perquè, tot i utilitzar el català normatiu ja en aquell moment, hi havia paraules que Pompeu Fabra no havia reconegut com a correctes fa cent anys. Si el país no et respecta, no pots sentir respecte tú pel país i no pots estimar-lo. Els mateixos que ens menystenien als catalans que no parlem amb la variant dialectal oriental continuen avui menystenint a milers i milers de persones que han escollit el nostre país per viure i treballar, que han ajudat a fer gran Catalunya amb el seu esforç, que han aprés la nostra llengua, i que són tant catalans com els nascuts aquí.

Sento vergonya avui per les paraules del número dos de CIU, Felip Puig, ahir als passadissos del Parlament de Catalunya. Es referia al President de la Generalitat, José Montilla, dient que “destrossa la llengua” i que “ni llegint pot tenir una dicció i una pronunciació correcta”. Senzillament lamentable. Ha de demanar disculpes i, si no ho fa ell, ho hauria de fer el seu partit. Si aquest és el país que vol CiU jo no hi vull formar part.

El meu país és un país integrador, respectuós, que valora l’esforç dels seus ciutadans, catalans i catalanes de ple dret, nascuts on hagin nascut ... No és un país de bons i dolents com alguns han intentat construir des de les institucions públiques durant molts anys, no és un país on uns són més que altres simplement perquè estimin una bandera o una altra (els sentiments són personals) o parlen com parlen.

Aquest cap de setmana, en canvi, els socialistes celebrarem el nostre 11è Congrès en que parlarem i debatrem, discutirem i ens posarem d'acord, sobre educació, salut, infraestructures ... que són els temes realment importants. Ja està clar però, que hi ha partits en que les banderes són més importants que les persones.