dimecres, 9 de juliol de 2008

PSICOSIS PER LA PEDRA


A Ulldecona els darrers anys hem viscut diversos episodis seriosos de “pedregades” (aquí no diem calamarsa). La darrera, el passat diumenge a la tarda. Hi deu haver una setantena de vehicles afectats, des d'aquells que tenen només una parell o tres de bonys a aquells que ja no tenen ni vidres. També algunes teulades i persianes es van veure afectades i, sobretot, molts arbres es van quedar sense fulles i molts cutius van resultar greument danyats. Però bé, dins del mal, res comparable a altres situacions com la d'aquell any a festes del Barri Castell, que ningú oblidarà mai, i la del setembre del 2000. Quan va caure la de fa vuit anys, molts falduts i faldudes estàvem a Barcelona en una manifestació en contra de la privatització del servei de transport sanitari. Ho recordeu?

Quan tornàvem cap a casa els telèfons van començar a sonar i ens arribava informació sobre el què havia passat. Però, tot i estar preparats, recordo molt bé la sensació en arribar a l'entrada del poble. Estava tot arrassat, gris, els arbres sense cap fulla, munts i munts de pedra per les cunetes i, un cop dins del poble, vidres al terra, cotxes amb bonys per tot arreu, persianes plenes de forats, teules trencades ... Recordo també que, al dia següent, al Passeig de l'Estació les màquines treballaven sense parar per amuntegar la pedra que encara quedava pels carrers. N'hi havia unes quantes muntanyes. En aquella ocasió va ser molt pitjor, l'Ajuntament inclús va demanar la declaració de zona catastròfica.

Bé, la qüestió és que aquests dies, desprès de la pedregada de diumenge, sembla que estem tots una mica amb la “psicosis” al damunt. Entre que fa sol i núvol, que no acaba de fer calor i fa aquell airet sospitòs, que de cop el cel tant es fa negre com clareja ... tots estem pendents del temps. Avui he anat a buscar els xiquets a la Cuca, a la una, en un moment en que s'ha fet fosc de cop, i hi havia molta gent que sortia de casa per mirar el cel, que aguaitava per les finestres mirant amb preocupació i gent corrent per amagar el cotxe, per si de cas. Al final no ha estat res, no ha caigut ni una gota, però el patiment continuarà perquè el temps sembla haver tornar-se boig.

2 comentaris:

Jordi Ferré ha dit...

Jo encara recordo que també era a aquesta manifestació de Barcelona. Tenia uns tretze anys i volia veure com pedregava, però tenia un poc de pànic perquè ens va dir que s'havia foradat les euralites. A l'arribar, tan sols mirant com ens havia deixat la casa. Aquesta pedregada del diumenge passat sort que em va agafar a casa, encara que també ens ha fet dos goteres al terrat.
Salutacions!

Anònim ha dit...

No diem calamarsa?
Segura?
I calabruixa? Tampoc?
Mmmmm, no sé, no sé, potser ho diem tant o tan poc com als altres llocs