dimecres, 28 d’abril de 2010

FERM COMPROMÍS AMB ELS I LES JOVES


Avui hem iniciat al Parlament el camí per aprovar una assignatura pendent. Es tracta de la tramitació del projecte de llei de Polítiques de Joventut. Catalunya no disposa encara d’una llei de polítiques de joventut, tot i tenir-ne la competència exclusiva des del 1979. Més de 30 anys després del primer estatut, per tant, continuem sense legislar aquesta matèria.

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006, de nou, marca que “Els poders públics han de promoure polítiques públiques que afavoreixin l’emancipació dels joves per facilitar-los l’accés al món laboral i a l’habitatge per tal que puguin desenvolupar llur propi projecte de vida i participar en igualtat de drets i deures en la vida social i cultural”. I l'article 142, dividit en dos punts, aclareix el paper de la Generalitat en aquests assumpte: descriu quines són les competències exclusives i dóna un paper a la institució en les relacions internacionals.

Així, l'avantprojecte que avui hem debatut al Parlament, detalla i desenvolupa aquestes competències. Els poders públics, en matèria de joventut han de facilitar l’emancipació de les persones joves; promoure, en la formació dels joves, la seva orientació, accés i mobilitat dins i fora del sistema educatiu; garantir una educació de qualitat; establir mecanismes per afavorir una ocupació i unes condicions de treball de qualitat, potenciar mecanismes d’orientació i inserció laboral; orientar i assessorar en l’autoocupació i l’emprenedoria; facilitar l’accés en condicions d’igualtat a les polítiques d’habitatge; fomentar la mobilitat de les persones joves, amb especial atenció a Europa i l’arc mediterrani; promoure la participació juvenil i fomentar-ne l’associacionisme i desenvolupar accions centrades en la promoció de la salut, la prevenció de la malaltia i de conductes de risc, per posar exemples concrets d’aquestes competències.

Aquesta nova llei consolida el canvi de model que els darrers anys s’ha produït en les polítiques de joventut del nostre país, amb un augment considerable de recursos econòmics destinats als plans locals de joventut i a les entitats juvenils entre altres. La nova llei fixa un model nacional de polítiques de joventut: arriba a tothom i a tot arreu.

Els 16 anys són l’edat a partir de la qual un o una jove pot emancipar-se civilment, incorporar-se al món laboral, triar itineraris formatius voluntàriament o abandonar l’ensenyament obligatori. Per això es fixa l’edat de la joventut entre els 16 i els 29, llevat d’aquells casos que es puguin establir per a polítiques públiques concretes, com en el cas de les d’educació sexual, que es poden avançar fins a l’adolescència o les d’habitatge, que es poden allargar fins als 35.

Hi ha quatre grans eixos on es poden agrupar els objectius del projecte:

- Definir i estructurar les polítiques de joventut, amb la regulació d’instruments que ja funcionen com el Pla Nacional de Joventut de Catalunya, donant-li per primer cop, un valor jurídic i consolidant-lo com a pla de coordinació de la Generalitat amb el món local, alhora que reconeix el caràcter interdepartamental i transversal de les polítiques de joventut: tots els departaments comparteixen responsabilitats en matèria de joventut, igual que totes les institucions i tots els territoris. Cal reconèixer la tasca dels govern municipals al llarg de la història. La llei possibilitarà una major i millor coordinació entre les administracions implicades.

- Fomentar una xarxa bàsica d’equipaments, de serveis i de recursos de qualitat, situant l’emancipació juvenil com un eix central de l’acció de govern. Fins avui hem demostrat que és possible amb l’aprovació d’instruments com aquesta pròpia llei, l’acord de mesures per a l’ocupació juvenil o el pacte nacional per a l’habitatge. La llei crea, a més, la xarxa nacional d’emancipació juvenil que es desplegarà a través de la implantació de 64 oficines a tot el territori fins al 2015. Actualment ja n’hi ha 10, aquest any se n’obriran 10 més i així fins als objectius marcats. Es tracta de finestres úniques que ofereixen una atenció pròxima, integral i personalitzada als i les joves, amb catàleg de serveis especialitzats.

- Estructurar i dignificar el sector professional dels tècnics de joventut, visibilitzant i consolidant una figura que fa temps que existeix però que no era reconeguda. D’aquesta manera, a més, es poden recursos a l’abast d’aquests professionals per tal que puguin dur a terme la seva feina.

- Reconèixer les noves formes de participació, consolidant el Consell Nacional com a interlocutor del moviment associatiu juvenil de les administracions o apostant pel desplegament territorial dels consells locals.

Sobre aquesta base es configura la llei de polítiques de joventut, una assignatura pendent, que ens ha de permetre una millor coordinadció entre administracions i una major implicació dels joves, i ens ha de garantir més eficàcia en la gestió de les polítiques de joventut. És, sens dubte, el compromís més ferm que el govern de Catalunya i el propi Parlament, ha pres mai amb els i les joves del nostre país.

(gràcies a la companya Carme Figueres per la fotografia)