DESPLEGAMENT DE L’ESTATUT I REFERÈNDUMS

He assistit avui a la primera part del Ple del Parlament per debatre sobre el desplegament de l’Estatut. La sessió continuarà demà al matí. Segurament no m’equivoco si dic que, tot i que a la llarga aquest desplegament, sí afectarà la vida diària de tots els i les catalanes, avui, la preocupació majoritària dels ciutadans no és aquesta. Hem entrat en una dinàmica de política ficció que no sé on es portarà. Ara ja parlem no del què passa sinó del què pot passar si això o si allò. Crec, sincerament, que tant CiU demanant el Ple, de forma prematura, com ERC amb les propostes que s’hi han barrejat, estan fent molt mal a les forces polítiques, a les institucions catalanes i, el que és més greu, al país en general. S’ha entrat en una dinàmica per demostrar qui és més o qui és menys, oblidant que per molts titulars que omplin, el tema continuarà sense importar a la majoria dels ciutadans i que l’únic que s’aconseguirà serà que hi hagin més persones que no vagin a votar. D’això se’n diu irresponsabilitat. És deplorable que alguns hagin convertit el debat estatutari en una arma amb finalitats partidistes.

L'Estatut és una Llei vigent, que s'està aplicant i que s'està desplegant a bon ritme. Cal recordar que va entrar en vigor el mes d'agost de l'any passat però no es va començar a desplegar fins fa quatre mesos, entre altres coses perquè el grup majoritari de l'oposició, CiU, així ho exigia i es va considerar adient no iniciar el seu deplegament fins passades les darreres eleccions autonòmiques. En quatre mesos, per tant, no es pot solucionar els problemes acumulats durant molts anys. Senyors i senyores, tinguin una mica de paciència, que nosaltres vam passar 23 anys a l'oposició i vostés porten només tres anys i quatre mesos.