dimarts, 13 de març de 2007

MEMÒRIA

El diumenge vaig aconseguir passar tot el dia sense vore la televisió, escoltar la ràdio ni llegir el diari. Crec que no hagués estat capaç d'aguantar tanta mentida, tanta barbaritat i manipulació, tant cinisme i tanta hipocresia.Avui, però, he tornat de cop a la realitat. Sento Rajoy que diu "la manifestación fue alegre, bonita, hermosa". He anat a desenes de manifestacions (la primera devia tindre 14 o 15 anys i va ser ja contra la guerra a l'Irak) i mai se m'ha acudit definir-les d'aquesta manera, la veritat. Sento també a Piqué que defensa el dret de manifestació i als portaveus del PP que en convoquen una altra per dissabte vinent, ara a Navarra. Què els passa???? La gent de dreta ha tardat molts anys en acceptar que els ciutadans del nostre país ens puguem manifestar i encara més a sortir ells al carrer. De les darreres vegades que ho van fer, millor que no ens en recordem. Ara, sembla que els ha agradat tant, que no s'hi mouen. Tot allò de "pancarteros" i "miserables" que va sortir en algun moment de la boca de dirigents del PP dirigit al govern de Zapatero o a persones que s'havien manifestat, ho han oblidat de cop. Que per molts anys es puguin manifestar! No oblidem però, que hi ha persones que es van deixar la vida en defensa d'aquest dret.

3 comentaris:

Jordi Conesa ha dit...

Hi estic totalment d'acord.
A mi també em va cridar molt l'atenció eixa forma de descriure una manifestació.
Salut i avant.

Toni Gallardo ha dit...

El Rajoy és un poeta i no ho havíem descobert.

Com deia Cesare Pavese, la gràcia de la cosa poètica està en combinar un substantiu i un adjectiu que mai no han anat junts. Manifestació "hermosa, bonita y alegre". Poesia pura segons aquesta definició.

Josep Rodrigo ha dit...

I que vols de gent que nomès busca el seu propi benefici, i que a sobre enganyen i venen a tothom amb qui tracten, l'únic que estan aconseguint és alimentant la idea de... "marxem?" jeje