dissabte, 25 d’abril del 2009

BOLONYA: UN REPTE, UNA OPORTUNITAT

Darrerament hem sentit una i una altra vegada parlar de la Declaració de Bolonya de manera negativa, entre altres, pels incidents que han envoltat les protestes de reduïts grups d’estudiants que es van tancar a les universitats catalanes. Parlant dels aldarulls i conflictes, però, ens hem oblidat de mirar el fons de la qüestió. És com quan les branques dels arbres no ens deixen vore el bosc. El soroll en aquest cas no ens ha deixat reflexionar sobre la realitat d’un text aprovat ja fa deu anys a la universitat italiana de Bolonya i que van signar inicialment 29 països. Ara ja la subscriuen 47 països. Ens podem permetre el luxe de quedar-nos enrere? Rotundament NO. El procés en si és un repte, però també una oportunitat per a milers d’estudiants de tots aquests països. Per què?

Perquè Bolonya facilita el reconeixement de títols entre els països de l’Espai Europeu d’Educació Superior, entre altres punts. A més, la declaració estructura els estudis universitaris en dos cicles, el grau (actuals diplomatures i llicenciatures) i el màsters (que fins ara no eren oficials a Espanya i ara ho són a tot Europa), i estableix l’instrument de l’European Credit Transfer System, que permet determinar la càrrega de docència rebuda i d’esforç d’aprenentatge realitzat pels alumnes.

Són tres principis pels quals milers d’estudiants d’arreu d’Europa de les darreres dècades han treballat i lluitat. Els processos d’implementació que s’estan desenvolupant en el si dels diferents centres universitaris d’arreu del país sempre poden ser millorables, sens dubte, però l’aposta per la internacionalització de la universitat catalana és ara més necessària que mai. Aquest procés facilitarà i garantirà la mobilitat real i efectiva dels i les estudiants, dels i les titulats i titulades, dels professors i professores i dels investigadors i investigadores.

No és cert que serà més car estudiar, no és cert que es reduiran les beques (al contrari, s’amplien), no és cert que serà més difícil compaginar estudis i treball laboral. El que si és cert és que el procés és imparable i que, al final del camí, trobarem una universitat pública més moderna, més forta i més preparada per afrontar els reptes de la complexa societat d’avui. Només la qualitat de la universitat pública catalana garanteix el seu futur i assegura la importància del paper que la pròpia universitat i la recerca han de tenir en el desenvolupament del país, en el procés d'avenç cap a una societat en què el coneixement sigui, cada cop més, una de les bases principals de la nostra economia i del progrés social.

*Article publicat ahir divendres, 24 d'abril, a La Veu de l'Ebre

dimecres, 15 d’abril del 2009

30 ANYS DE TREBALL I ESFORÇ


Ara fa 30 anys es constituïen els primers ajuntaments després de quatre dècades de dictadura franquista. Han estat 30 en que els nostres pobles, viles, barris i ciutats s’han transformat gràcies al treball de milers i milers de persones, hómens i dones, que han fet possible el canvi amb els seu esforç diari. Des d’aquí un reconeixement a tothom que ho ha fet possible.

En un moment com el d’ara, en una societat en continua transformació i immersos en una crisi econòmica sense precedents al món, cal impulsar, des d’aquest marc, noves polítiques per fer front als reptes presents i futurs. És des de la proximitat, des dels municipis, des dels ajuntaments, des d’on millor podem ajudar a resoldre els problemes dels ciutadans i ciutadanes d’arreu.

Queda però, feina per fer. Reptes per assolir, oportunitats per aconseguir, fruits per recollir. Entre altres, cal reactivar el procés de reforma del model de finançament local, per tal de dotar els ajuntaments dels recursos necessaris per fer front amb solvència i garanties a les competències que tenim assignades. És la gran assignatura pendent del municipalisme.

Hem demostrat el què podem fer des dels ajuntaments amb els recursos necessaris. Aquests dies per exemple, sense anar més lluny, estan començant a arribar a Catalunya els vora 1.300 milions d’euros del Fons Estatal d’Inversió Local, conegut com a Fons Zapatero. Els recursos es destinen a finançar projectes i obres municipals de nova planificació i d’execució immediata. Els projectes incideixen directament en el benestar dels veïns de tots els nostres pobles perquè es destinen sobretot a millorar espais públics, construir/reformar equipaments culturals, educatius i esportius, construir i reformar infraestructures de serveis bàsics i promoure la mobilitat entre altres.

Per anar concretant, a les Terres de l’Ebre, el fons servirà per crear 1236 llocs de treball i suposarà una inversió de 32 milions d’euros. Per comarques, es crearan 449 llocs de treball al Baix Ebre, 294 a la Ribera d'Ebre, 123 a la Terra Alta i 370 al Montsià. A Ulldecona, les obres seran adjudicades aquesta setmana i començaran en breu. Urbanitzarem de nou la Murada de Dalt, una part de l’avinguda Terrers, la que va des del camí de la sèquia fins al nou CAP, i avançarem en la semipeatonalització del carrer Major, en el tram des del carrer Sant Jaume – Sants Màrtirs i la Plaça Sales i Ferré (plaça de la Mera). En total es crearan 15 llocs de treball i s’invertirà 1.162.000 euros, finançats al 100% pel govern espanyol.

El treball que es feia des dels Ajuntaments ara fa 30 anys era ben diferent en alguns casos. La prioritat bàsica era dotar de serveis bàsics els pobles i ciutats (clavegueram, aigua potable, llum ...). Dic en alguns casos perquè en el cas concret d’Ulldecona encara ho estem fent ara. Els nostres barris encara no tenen aquests serveis, als que hem donat i estem donant un impuls els darrers cinc anys amb obres de serveis tant importants com el clavegueram a les Ventalles, Barri Castell i Sant Joan del Pas, el tractament d’aigües residuals als Valentins o l’arribada de l’aigua potable i la llum a la Miliana. A poc a poc, anem també urbanitzant carrers i dotant aquests nuclis amb equipaments socials i culturals.

Avui, a banda d’obres, des dels Ajuntaments prestem serveis culturals, festius, esportius, socials, treballem en temes com dinamització econòmica, joventut, immigració, mediació, igualtat, treball, educació, formació .... I ho fem, en general, raonablement bé tenint en compte els escassos recursos que disposem. Hem de fer un pas més en aquest sentit, aconseguir un bon finançament per tal de continuar treballant per millorar la qualitat de vida dels nostres pobles, viles, barris i ciutats.

dimecres, 1 d’abril del 2009

DECLARACIÓ EN SUPORT DE BOLONYA


Aquesta tarda hem aprovat al Parlament de Catalunya una declaració de defensa de l'espai europeu d'educació superior, conegut com a "procés de Bolonya". La declaració dóna suport als rectors i la resta de la comunitat universitària en la voluntat de mantenir la normalitat acadèmica i aposta pel diàleg i la concertació com les úniques vies per canalitzar les legítimes aspiracions de tots els membres de la universitat.

En la declaració el Parlament manifesta que:

a) L'espai europeu d'educació superior és una oportunitat per a construir un sistema universitari propi de més qualitat i al servei de la societat a què es deuen totes les institucions d'educació superior. El seu desplegament ha de reforçar la vocació de la universitat com a servei públic i la seva funció social, i també la igualtat d'oportunitats en l'accés a l'educació superior.

b) El diàleg i la concertació permanent són les úniques vies que permeten canalitzar les legítimes aspiracions de tots els membres de la comunitat universitària i de la resta de la societat.

c) Dóna suport als rectors i a la resta de la comunitat universitària en llur voluntat de mantenir la normalitat acadèmica que ha de regir la vida universitària.

d) Cal continuar i aprofundir l'explicació del desplegament de l'espai europeu d'educació superior a tota la comunitat universitària i a la societat en general per a aconseguir els majors consensos.

e) Cal preservar l'espai públic i garantir l'expressió lliure de les idees de tots els membres de la comunitat, drets imprescindibles de tota societat democràtica.

f) Cal un sistema de beques universitàries que garanteixi l'equitat en l'accés dels ciutadans a l'educació superior.

g) L'assignació de recursos suficients és imprescindible per a garantir el bon desplegament de l'espai europeu d'educació superior.