dijous, 29 de novembre del 2007

UN ANY I 20.200 QUILÒMETRES DESPRÉS ...


Aquesta setmana ha fet un any des que el President Montilla va ser investit com a tal i celebrem el 1er aniversari de la constitució de l’actual govern d’Entesa a la Generalitat de Catalunya. Toca, per tant, fer un primer balanç de la seva gestió, marcada per la prioritat de les polítiques socials. I, en el cas d’aquest govern, la política per les persones no és només un eslògan. La prova és que el 54 % del pressupost per al 2008 es dedica a les polítiques de caire social.

A nivell personal, també aquest mes de novembre, fa un any que sóc Diputada al Parlament de Catalunya. Un any que m’ha servit per apendre molt i per a començar a moure’m amb confiança i seguretat en aquest nou terreny per a mi. Un any en que he conegut nous companys. La fotografia anterior és el Grup Parlamentari SOC-CpC a principis de legislatura. Al llarg d'aquests mesos alguns han marxat i altres han arribat des de diferents punts del país. No és fácil compaginar l’activitat parlamentària amb la política municipal, i menys si tenim en compte la distància entre Ulldecona i Barcelona. A tall d’anècdota, he fet uns 20.200 quilòmetres només anant i venint i això suposa unes 200 hores aproximadament (sense comptar les retencions a l’entrada de Barcelona).

Ja més seriosament, en el terreny de l’acció política, hem aprovat 13 lleis, algunes d’elles molt importants com la Llei de Serveis Socials, la Llei del Memorial Democràtic o la Llei de l’Institut Català de la Salut. Recentment, a més, s’ha presentat ja l’esborrany de la futura Llei d’Eduació. S’ha signat també en aquest primer any de govern el Pacte Nacional per l’Habitatge, ajuts directes per a 140.000 famílies i la intermediació en 53 borses de lloguer social i 46 borses joves. Són aquests només uns quantS exemples de la nostrA activitat parlamentària i de la tasca que ha dut a terme el Govern. I, tot això, amb seriositat, rigor, consens, i sense crits.

dijous, 22 de novembre del 2007

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA I FORMACIÓ PROFESSIONAL

Aquesta tarda hem tingut Comissió sobre Polítiques de Joventut al Parlament, de la que hi formo part com a portaveu del meu grup, Socialistes - Ciutadans pel Canvi. Hi ha comparegut la Comissionada d’Universitats i Recerca, Blanca Palmada, i el Conseller d’Educació, Ernest Maragall. Tant l’un com l’altre s’han referit a l’educació i a la formació com a part del procés cap a l’empancipació dels joves. I, com no podia ser d’altra manera, a poques hores d’haver conegut xifres relatives al fracàs escolar segons un informe de la Fundació Jaume Bofill, també n’hem parlat.

Les xifres són semblants a les que té el propi Departament d’Educació i cal veure quines són les causes i buscar les solucions oportunes. Són dades preocupants a les que cal posar-hi remei perquè ens hi juguem el futur. I, això es fa amb un sistema d’educació públic de qualitat i aquest es construeix amb major inversió. El proper 2008 els pressupostos de la Generalitat en Educació s’incrementen en un 7’5% i s'ha de continuar així durant molts anys més. Aquesta mateixa setmana, a més, s’ha presentat ja l’esborrany del que serà la nova Llei d’Educació, amb algunes solucions també per a combatre el fracàs escolar.

Hi ha altres dades però, que són esperançadores i fan referència a la Formació Professional, que a poc a poc va guanyant el prestigi que es mereix. Segons un informe del propi Departament d’Educació i el Consell General de Cambres de Catalunya, més d’un 70% dels graduats de cicles formatius d’FP treballa com a molt sis mesos després de finalitzar els estudis, una dada molt rellevant, igual que ho és que un 81% dels graduats en cicles formatius treballen en feines relacionades amb la formació que han rebut. Aquest estudi analitza també els canals utilitzats per trobar feina i destaca la bona relació que mantenen els centres educatius amb el seu entorn d’activitat econòmica. En aquest sentit, he destacat en la meva intervenció una iniciativa que ja ha començat a caminar a Lleida, en la que 12 associacions, gremis, entitats, institucions i empreses han establert aliances amb el Departament per millorar els ensenyaments professionals. L’objectiu és millorar la formació dels treballadors en actiu i incrementar el nombre de personal qualificat per a empreses especialitzades de diverses sectors. És, com deia, una molt bona iniciativa per fer servir de model.

Així mateix, el propi Departament té en marxa un altre projecte, Formació i Ocupació (FIO), un dels quals es porta a terme a l’IES Manuel Sales i Ferré d’Ulldecona, amb col.laboració amb l’Ajuntament, l’Associació d’Empresaris i diverses empreses del municipi, que també permeten la formació quasi bé individualitzada dels alumnes per tal d’incorpora-se al món laboral.

Per acabar, una altra xifra d’aquest mateix estudi. Un 35% dels graduats d’FP que treballen ho fan en la modalitat de contracte indefinit, xifra que supera amb escreix la mitjana de contractes indefinits a Catalunya, que segons l’Observatori del Mercat de Treball, és del 16’4%. Dades, totes elles, que han d’ajudar a prestigiar l’FP, durant tants i tants anys oblidada i menyspreada.

divendres, 16 de novembre del 2007

+ X LES TTE

Article publicat a LA VEU DE L'EBRE, avui divendres, 16 de novembre de 2007

Quan els números són bons és fàcil parlar dels pressupostos en general i difícil fer-ho en concret perquè és impossible destacar una inversió per damunt d’una altra. I, això és el que passa amb els Pressupostos de la Generalitat del proper 2008, a debat aquests darrers tres dies en sessió plenària al Parlament de Catalunya. La setmana vinent, en les diferents comissions, s’analitzaran més en detall. Tornant a casa nostra, destaquen les inversions previstes inicialment des dels Departaments d’Agricultura, Política Territorial, Educació, Salut, Interior i Universitats, que són realment bones i molt positives per al nostre present i futur- Són uns pressupostos que responen a les necessitats que tenim plantejades avui dia i que planifiquen el què necessitem per demà.

Regadius, camins, centres d’assistència primària i consultoris locals, col.legis i instituts, comissaries de mossos d’esquadra, carreteres, polígons industrials ... canviaran la imatge de les nostres comarques en un futur proper i, el que és més important, canviaran la vida diària dels ebrencs i ebrenques. Potser hi ha llocs, per exemple, on els consultoris locals ja no existeixen però per a un veí/ïna de qualsevol dels pobles menuts de la Ribera, de la Terra Alta, del Montsià o del Baix Ebre, poder rebre visita mèdica amb condicions al costat de casa i no haver de desplaçar-se, no és només una millora importantíssima, és fer-li la vida més fàcil. Les nostres condicions de seguretat milloraran amb la construcció de les comissaries dels mossos, la igualtat d’oportunitats serà més a prop amb el campus universitari, amb millors carreteres, amb més i millors escoles i més i millors instituts per als nostres fills i filles.

A aquestes importants inversions hem de sumar-hi tot allò que ens afectarà tant a natros com a la resta de catalans i catalanes. Els del 2008 són uns pressupostos que destinen més de la meitat de la inversió, un 52%, a polítiques socials. La mitjana d’inversió per habitant és de 715 euros, enfront els 365 de 2003. A les nostres comarques les xifres demostren l’aposta real pel reequilibri territorial tant a nivell Catalunya-Terres de l’Ebre com a nivell intern de les pròpies TTE i aquesta inversió és molt superior a la mitjana. Per a que us feu una idea, la inversió per habitant a la Terra Alta, serà de 1.988 euros, quasi tres vegades més, i a la Ribera d’Ebre arriba als 908 euros per habitant. Així és com el govern de Catalunya demostra el seu compromís amb les Terres de l’Ebre, amb un esforç inversor, amb números de nou dígits (voltant els 200 milions d’euros, més de 3.300 milions de pessetes) als pressupostos generals del país. Mai un govern havia invertit tant aquí, amb un increment de més del 25% respecte a aquest any 2007.

Aquests pressupostos són el resultat de la tasca iniciada ja durant l’anterior leislatura catalana per tal d’impulsar polítiques equilibradores i treure de l’oblit històric al que havien estat sotmeses les Terres de l’Ebre i els ciutadans i ciutadanes de les quatre comarques que les conformen. Ara sí que ja estem en el camí per tal d’aconseguir la tan anhelada igualtat d’oportunitats.

dimecres, 14 de novembre del 2007

TANCAT PER REFORMES: DISCULPEN LES MOLÈSTIES


A les entrades d’Ulldecona ben bé podriem penjar un rètol com aquest. La veritat es que es fa difícil circular darrerament pel centre del poble. Si poguessim fer-ho, tot seria més fàcil.

El carrer Vicent Aubà, una de les vies principals d’entrada a Ulldecona venint de Vinaròs, està tallat perquè estem fent obres de nivellació i, a més, és un dels carrers on es concentren més obres privades de construcció de nous edificies, amb els problemes que això comporta d’entrada i sortida de camions. Al carrer del Mar, carrer Aragó, Passeig de l’Estació, carrer Barcelona i properament altres carrers, s’estan executant les obres dels contenidors soterrats, amb interrupcions puntuals de la circulació.

A l’avinguda Ramón Salomón i la seva prolongació s’està instal.lant la canalització d’una nova fase del col.lector de les aigües pluvials. Al final d’aquest carrer, la carretera de Godall, també està tallada per tasques de manteniment (s’està quitranant de nou). Al carrer Mestre Moreira s’estan fent obres d’urbanització. A l’avinguda Generalitat, complicada per ser l’accés principal al CEIP “Ramón y Cajal” hi ha quatre grans blocs de pisos en construcció i ara, junt amb altres carrers com el Montemolín, s’estan fent rases per fer les connexions d’aigua i gas, com també passa a altres nombrossos punts del nucli. A tot això li hem de sumar les obres menors que han augmentat considerablement aquests darrers mesos. Per tant, la situació, és complicada.

A l’avinguda Terrers, la construcció del pavelló poliesportiu, del nou CAP i de nombrosses cases unifamiliars dins el desenvolupament de dos unitats d’actuació, acaben de completar la imatge d’un poble en reformes. Carrers tallats de manera permanent, altres puntualment per càrrega i descàrraga de materials diversos, entrada i sortida de grans camions, rases obertes, màquines quitranant ... I sembla que el volum privat de construcció continuarà encara uns quants mesos més, igual que les obres públiques.

El 2008 tenim previst, entre altres, empendre de manera seriosa la remodelació de la Murada de Baix, amb el canvi de paviment, el soterrament (en part) de les línies elèctriques i la instal.lació de nou mobiliari urbà. També arranjarem l’entrada d’Ulldecona venint de Tortosa (les obres de la carretera començaran igualment en un breu període de temps), urbanitzarem l’avinguda Terrers, que es convertirà en un important eix de serveis, arranjarem altres carrers del nucli, acabarem les obres d’urbanització del Consol Gavaldà i Diputat Yvars, i un llarg etcètera que anirem detallant en els pressupostos municipals del 2008 que estem treballant actualment des del govern.

Ja se sap: PER A PRESUMIR, S’HA DE PATIR. De moment, haurem de continuar netejant els cotxes cada setmana, treure la pols més vegades del que és habitual, anar a peu (és més barat i més saludable) i carregar-mos de paciència, perquè no podem posar el rètol TANCAT PER REFORMES, DISCULPEN LES MOLÈSTIES.

diumenge, 11 de novembre del 2007

LES DONES, L' ESQUERRA I LA POLÍTICA

Fa ja uns dies llegia una interessant notícia al diari El País sobre el pas de les dones per la política, amb dades que finalment demostren que aquella sensació que tenim moltes és real. Són dades bastant desesperançadores. El titular de la notícia és ja colpidor per sí mateix: Los hombres estan en política; las mujeres pasan por ella.. Us recomano la seva lectura.

Al mateix diari, avui sense anar més lluny, un article en aquest cas, de César Molinas, posa de manifest que no són els anomenats "vots de centre" els que decanten la balança en les eleccions generals espanyoles (per contra del que passa en altres països europeus), sinó els votants d'esquerres. L'article porta per nom "El poder decisorio de la izquierda volátil".

dimarts, 6 de novembre del 2007

TRIST ANIVERSARI

Recordo el meu iaio, quan jo era menuda, parlar en diverses ocasions del seu servei militar (de tres anys) a Sidi Ifni, del Sàhara Occidental, dels saharauis i del Front Polisario.

Molts anys després, concretament el 1996, vaig conèixer dos saharauis, per casualitats de la vida i, només una setmana després, Jose Maria, Joan i jo, agafàvem un vol junt amb un d'ells, Habib, i viatjàvem als campaments de refugiats de Tindouf (Argèlia), on quasi 200.000 persones intenten sobreviure en mig del desert. Des de llavors fins avui hi he viatjat en nombrosses ocasions i la situació no ha fet més que empitjorar. És cert que cada vegada tenen més coses materials però cada vegada tenen menys esperança i això acaba matant.

Sobreviuen enmig del no res. Avui fa 32 anys que va començar el seu calvari, avui fa 32 anys que 350.000 marroquins ocupaven el Sàhara Occidental sense cap oposició per part de l’exèrcit espanyol, una acció que va acabar dies més tard, el 14-11-1975, a Madrid, amb la venta (pura i dura) a Marroc i Mauritània de l’ex província espanyola per part del règim franquista.

Entre aquell dia i avui, la diferència es pot comptabilitzar per milers. Milers de morts, milers de ferits, milers de refugiats, milers de famílies separades, milers de xiquets i xiquetes nascuts lluny del seu país, milers de persones enterrades lluny de la terra que els va vore nàixer, milers de vides destrossades ....

Vaig ser una de les fundadores de la coordinadora de l’Associació Catalana d’Amics del Poble Saharaui a les Terres de l’Ebre i durant molts anys responsable del projecte de colònies, un projecte que permet a infants saharauis passar estius acollits en famílies del nostre país i oblidar les dures condicions en què viuen exiliats als campaments de refugiats argelins.

Per això sé que avui, no només per a mi, sinó per a centenars de persones de les Terres de l’Ebre, per a moltes famílies, és un dia trist. Perquè el sofriment dels saharauis per a natros té nom i té cara