Hi ha clares
contradiccions entre el que diu i escriu el govern i el que pressuposta i acaba
fent en polítiques d’infància a Catalunya. I aquest és el drama, sumat a que s’intenta
amagar els problemes i negar la realitat.
A Catalunya tenim un
fantàstic Pacte per la Infància, en el que nombroses persones i entitats han
dedicat el seu temps i han esmerçat esforços: però l’índex de pobresa infantil
continua incrementant-se de manera alarmant, cada dia que passa més xiquets i
xiquetes pateixen malnutrició, tenen problemes d’accés als serveis de salut,
inclús se’ls posen traves en l’accés a l’educació o es vulnera el dret al
lleure per raons econòmiques i es detecten cada vegada més famílies amb
dificultats per pagar les activitats extraescolars o les sortides i excursions
que es fan en horari lectiu i això és discriminació cap aquests infants.
Avui tenir un salari a la
família ja no és garantia de benestar i cada vegada s’apliquen barems més
restrictius per atorgar prestacions. I, en no garantir drets subjectius ens
trobem una societat cada cop més empobrida en la que només els que ja han
caigut en la pobresa quasi extrema accedeixen als ajuts i prestacions i aquells
que estan en risc d’exclusió o poden estar-ho no. Per tant el que acaba passant
és que transcorreguts uns mesos sense feina i sense ingressos, s’acaba caient
en la pobresa més absoluta precisament per no poder accedir a aquestes ajudes.
Quan això passa i els governs no hi posen les mesures per evitar-ho (que no
només són recursos econòmics sinó major i millor coordinació interdepartamental
i interadministrativa) el sistema de protecció social que garanteix la igualtat
d’oportunitats es trenca.
Si entrem en l’àmbit dels
infants tutelats acollits en centres la llista de vulneració de drets seria
tant llarga que no acabaríem, tal com hem conegut en el recent informe del
Síndic de Greuges. Hi ha nens tutelats ingressats en plantes oncològiques que
passen hores sense acompanyament, i només són hores gràcies a la implicació
dels professionals tants dels propis centres d’acolliment, residencials o cases
d’infants o dels professionals dels centres hospitalaris perquè si no serien
dies sencers. I això passa avui a Catalunya.
I la resposta a aquests
problemes per part del govern quina és? Mesures de suposada eficiència proposades
unilateralment per la DGAIA que tenen únicament un caràcter economicista, que
posen en risc el model de gestió i el model tècnic actuals i que desmantellen
el sistema de protecció pel que fa als serveis d’acolliment residencial.
Com a exemple, el mòdul
mèdic educatiu, que tot i no garantir tampoc les atencions necessàries als
infants, servia per fer front fer front a les despeses ocasionades per ortodòncies,
salut dental, ulleres, escoles d’educació especial i teràpies, fonamentalment.
Ara, el govern ha pres la decisió d’eliminar-lo, provocant que moltes
d’aquestes necessitats dels infants no puguin ser cobertes, minvant evidentment
la qualitat de l’atenció a l’infant. I no ho diu una simple diputada del grup
parlamentari socialista que està a l’oposició, és la Federació d’Entitats
d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, la FEDAIA, qui demana que facin marxa
enrere en aquest camí de despropòsits.
En el tema de les beques
menjador, és la Federació d’Associacions de Pares de Catalunya, la FAPAC qui
exigeix solucions al govern pel desgavell i els retards injustificats en
l'atorgament de les beques menjador, qui demana la dimissió de la consellera Rigau
posant de manifest que ha perdut la seva confiança per la seva rigidesa, la
incompetència, les mentides, la manca de diàleg i de comunicació, i el
menyspreu cap a les famílies i les AMPE’s.
Podríem parlar també sobre
el protocol de detecció de casos de malnutrició infantil, que consta, per a
sorpresa de molts, com a objectiu assolit al 100% en els propis documents de la
conselleria de Benestar. En un país normal, amb un govern seriós, aquest
protocol s’hauria d’haver començat a treballar amb els pediatres, infermeres,
metges ... en el nostre, segons ens va explicar ahir la consellera
d’ensenyament, es pacta entre generalitat i ajuntaments, s’envia a les escoles
i ens diuen que la feina està feta. Es que ara ha de ser els i les mestres qui
hauran de detectar casos de malnutrició? O seran els alcaldes i alcaldesses?
Esperem i desitgem que l'acord que avui hem arrencat del govern per implementar aquest protocol durant el primer semestre de l'any 2014 es compleixi. Ens havíen assegurat que des del juliol ja estava en marxa, un altre engany que destapava fa poques setmanes la Societat Catalana de Pediatria. Estarem amatents i vigilarem el seu compromís, que se'ns dubte és un gran pas endavant quan es faci efectiu.
Tot això, però, demostra, a banda del nul lideratge del govern. Si
rasquem una mica, més enllà de les fotos i els grans titulars,
lamentablement, poca cosa més veiem del
govern de Catalunya en polítiques d’infància. Les pròpies entitats comencen a denunciar el trencament de la confiança amb el departament perquè se'ls convida a participar, a fer-se la foto i, el dia després, fora ja dels objectius de les càmares, s'actua en direcció contrària i de manera unilateral.
Us deixo l'enllaç de la presentació de la moció amb aquests temes avui al Parlament i de la rèplica final.
Us deixo l'enllaç de la presentació de la moció amb aquests temes avui al Parlament i de la rèplica final.