En ares a la transparència que ens
caracteritza fem publiques les al·legacions que vàrem presentar davant
la Comissió de Garanties del Partit dels Socialistes de Catalunya
Joan Ignasi Elena i Garcia, Marina Geli
i Fàbrega i Núria Ventura i Brusca, militants del Partit dels
Socialistes de Catalunya, davant dela Comissió de Garanties compareixem
i:
EXPOSEM
En data 20 de gener de 2014, un cop
reunida de forma extraordinària la Comissió de Garanties del Partit dels
Socialistes de Catalunya, se’ns ha traslladat l’acord relatiu a
l’adopció d’una mesura preventiva que contempla la separació immediata,
temporal i cautelar com a membres dela Comissió ExecutivaNacional i del
Consell Nacional, així com tots els òrgans de direcció de l’organització
territorial o sectorial del PSC. També ha adoptat iniciar un expedient,
que resoldrà la pròpia Comissió de Garanties.
En data 21 de gener de 2014, la direcció
del Grup Parlamentari Socialista, com a conseqüència de l’obertura de
l’expedient per part de la Comissió de Garanties, ha acordat la
suspensió en els càrrecs que ostentem en representació del grup
socialista al Parlament de Catalunya.
Posteriorment se’ns va adreçar l’Acord de la Comissió de Garanties en el que se’ns formula un Plec de Càrrecs per vulneració greu dels Estatuts i dels Codi Ètic del PSC.
Que no compartint el mateix, ni les
mesures cautelars, ni la qualificació i d’acord amb el que preveu el
propi Reglament de la Comissió de Garanties, davant d’aquest organisme
compareix i formula el present recurs.
També d’acord amb l’article 4.1 dels
Estatuts i Codi Ètic del PSC, pel que fa als drets dels militants i
simpatitzants que preveu que aquests puguin ser escoltats o escoltades
per la Comissió de Garanties, en cas que aquesta obri un expedient que
l’afecti, abans no s’hagi adoptat una resolució que li sigui
d’aplicació.
Per tot això, presentem aquest recurs
contra el plec de càrrecs i les mesures adoptades contra els qui
subscriuen, amb la reserva de la possibilitat d’ampliació, i el basem
amb les següents:
AL·LEGACIONS
PRIMERA.- PROGRAMA ELECTORAL DEL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA. ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA 2012
El nostre posicionament expressat al
Parlament de Catalunya és fidel al Programa Electoral del PSC de les
darreres eleccions al Parlament, que reproduïm aquí:
UN REFERÈNDUM PERQUÈ ELS CATALANS I LES CATALANES DECIDEIXIN
La prioritat del PSC serà
en la propera etapa política la reforma constitucional per avançar en la
construcció d’un l’Estat federal. Una prioritat que té tot el sentit
des de la defensa del principi democràtic del dret a decidir i del
principi de legalitat. Ambdós forment part indestriable d’un Estat
democràtic i de dret, d’un sistema de llibertats i drets garantits .
Volem reafirmar en aquest programa electoral el compromís que el Grup Parlamentari
Socialista va assolir en el Parlament de Catalunya davant els ciutadans
i les ciutadanes en el darrer debat de política general.
Així, els i les socialistes…
Constatem que
la manifestació multitudinària i cívica celebrada a la Diada d’enguany,
va mostrar clarament un malestar creixent pel que fa a les relacions
entre Catalunya i Espanya, un malestar que ja es va expressar amb motiu
de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut votat pels
catalans l’any 2006, i que s’ha vist agreujat per la crisi econòmica i
pels reiterats incompliments per part del Govern de l’Estat.
Constatem que
l’actual Govern de l’Estat, lluny d’abordar aquest creixent malestar,
ha emprès una ofensiva recentralitzadora que ha estat considerada
inconstitucional en reiterades ocasions pel Consell de Garanties
Estatutàries, en vulnerar les competències de la Generalitat de
Catalunya i els drets de la ciutadania.
Manifestem, en conseqüència, que cal procedir a una revisió en profunditat de les relacions entre Catalunya i Espanya en el marc europeu.
Proclamem la
necessitat d’impulsar la reforma de la Constitució per tal d’assolir un
Estat federal que garanteixi el màxim autogovern per a Catalunya, ens
asseguri un tracte fiscal just i reconegui la nostra identitat i cultura
nacionals en el marc de l’Estat Espanyol i la Unió Europea, conscients
que un sistema de sobiranies compartides és la millor forma de gestionar
les interdependències existents en l’economia globalitzada.
Manifestem el
nostre convenciment que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya
hauran de decidir lliurement sobre qualsevol proposta de canvi
substancial de les relacions entre Catalunya i Espanya, acordada entre
les institucions catalanes i espanyoles, a través d’un referèndum en el
qual es plantegi una pregunta clara a la qual s’hagi de respondre de
forma inequívoca, acceptant o rebutjant el projecte sotmès a consulta.
Ens comprometem a
promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i les
ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través
d’un referèndum o consulta acordat en el marc de la legalitat.
El nostre programa electoral doncs, explícitament aposta per la celebració d’un referèndum, des del principi democràtic del dret a decidir i del principi de la legalitat.
No ens imaginem qualsevol altre escenari que no contempli l’assoliment
del dret a decidir sense el respecte a aquests principis bàsics i
irrenunciables, i sota aquesta premissa és des d’on cal revisar les
relacions entre Catalunya i Espanya.
El nostre programa també assumeix el compromís per a promoure
les reformes necessàries, per tal que els ciutadans i les ciutadanes de
Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum
o consulta acordat en el marc de la legalitat. En aquest
supòsit, entenem que la sol·licitud a les Corts Generals de la
competència per autoritzar i celebrar un referèndum consultiu, per la
via de la transferència o delegació de competències de l’article 150.2
de la Constitució, forma part d’aquestes reformes necessàries, legals i acordades entre els governs per tal d’exercir el dret a decidir,
i en el moment en que aquesta possibilitat sigui factible, hauria de
ser un dels mecanismes vàlids per a que la consulta del poble de
Catalunya sigui realitat, complint així amb el compromís del nostre
partit expressat mitjançant el Programa Electoral.
Considerem que l’aprovació de la
Resolució 479/X, de 16 de gener de 2014, no impedeix el compliment de la
Resolució 17/X, de 13 de març de 2013, presentada pel Grup Parlamentari
Socialista, sobre la iniciació d’un diàleg amb el Govern de l’Estat per
a fer possible la celebració d’una consulta sobre el futur de
Catalunya, i que ambdues han de ser complementàries i paral·leles,
concretament la petició d’aquest referèndum o consulta ha de formar part
d’aquest diàleg com un mecanisme i no com a mer objectiu únic i final.
La celebració d’un referèndum,
com defensa el programa del PSC, ha esdevingut un anhel i el desig d’una
gran part de catalans i catalanes. El catalanisme polític que
representem des del PSC no pot autoexcloure’s de la possibilitat que la
ciutadania es pronunciï, arribat el moment, sobre quina ha de ser la
relació amb Espanya.
Tot i això, som coneixedors que a data
d’avui s’ha imposat la via de la confrontació i la negació per part del
govern espanyol, que no facilitarà la celebració d’un referèndum, com
tampoc es troba a l’alçada política necessària en aquest moment històric
davant de la crisi i l’esgotament de l’actual model territorial i de
les relacions entre Catalunya i Espanya, una crisi accentuada a partir
de la retallada de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovat pel
Parlament de Catalunya i per la promulgació dela Sentènciadel Tribunal
Constitucional, desprès que el poble de Catalunya va aprovar-lo per via
de referèndum.
A aquest argument, el de l’acord previ
entre els governs com a condició prèvia, també s’hi afegeix la
necessitat de remoure tots els obstacles per a fer-lo efectiu, per això,
davant de les darreres declaracions del President Rajoy, que reproduïm a
continuació, si la nostra posició és només estar a l’espera, no ens
aporta credibilitat en la defensa del nostre programa per treballar per
un referèndum legal i acordat:
“Mientras yo sea presidente del
Gobierno, ni se celebrará ese referéndum ilegal ni se fragmentará
España. Que quede claro” “Yo estoy permanentemente abierto al diálogo”,
“pero que no se me busque en el campo de la ilegalidad, ni se me pida
dialogar sobre lo que no es mío y por tanto no puedo dar, porque
pertenece a todos los españoles. Y desde luego, no se me busque para
negociar lo que considero que perjudica profundamente al conjunto de mis
compatriotas” .
Cal finalment recordar que l’article 19
dels Estatuts del PSC, pel que fa a les relacions dels i les electes i
càrrecs públics amb el Partit, disposa que “Serà obligació de tots
els càrrecs electes i de designació del Partit el compliment dels seus
compromisos programàtics, polítics i econòmics”. Entenem que el màxim compromís programàtic i polític és el que expressa clarament el nostre programa electoral.
Aquest era l’inequívoc capteniment dels qui subscriuen el present escrit i no cap altre.
SEGONA.- POSICIONAMENT DEL GRUP PARLAMENTARI SOCIALISTA EN RELACIÓ AL DRET A DECIDIR A L’INICI DE LA LEGISLATURA
Durant el debat d’investidura, el
President del Grup Parlamentari Socialista va expressar la ferma
voluntat de no posar cap entrebanc:
Però, parlant d’aquest tema, per
deixar-ho clar el primer dia de legislatura i evitar que alguns es
dediquin a posar paranys en comptes de a treballar, el PSC vol que els
catalans i les catalanes puguem decidir, volem poder-ho fer en un
referèndum legal, acordat i vinculant. I si arriba el dia, els
socialistes defensarem la solució federal i NO la independència, ja ho
saben, perquè el nostre objectiu és una Catalunya lliure en el marc
d’una Espanya i una Europa federals. Defensem la unió en llibertat, la
unió des de la pluralitat.
Per tots aquests motius li anuncio
ara i aquí que com que vostè ja té el pacte fet, el procés decidit i el
camí escrit, el nostre partit no posarà pals a les rodes, cap ni un. El
PSC s’abstindrà en totes i cadascuna de les votacions que afectin a
aquest tema durant tota la legislatura, i permetrem així que vostè i el
seu soci tirin endavant el seu pacte, no ens oposarem, ens abstindrem,
ara li toca a vostè i al senyor Junqueras fer-ho possible, legal i
acordat. Com veu, nosaltres no els posarem cap problema, però entendrà
que és el seu pacte i el del senyor Junqueras.
El posicionament que es va fixar per
part del Grup Parlamentari Socialista va ser que en totes i cadascuna de
les votacions que afectessin aquest tema durant tota la legislatura ens abstindríem.
Aquest posicionament va ser reforçat pel
portaveu parlamentari del PSC, que amb posterioritat al debat
d’investidura, va afirmar que el PSC no havia variat “en absolut” la
posició sobre el dret a decidir, i que es mantenia l’abstenció com a punt de partida durant la legislatura, aquestes manifestacions van ser recollides per part dels mitjans de comunicació.
També s’afirmava que el NO es reservava
davant d’iniciatives “descaradament il·legals” o bé, no es descartava
votar SÍ en cas que CiU i ERC canviaven d’estratègia de forma radical i
obrissin el procés a la resta de formacions.
Arribats a aquest punt, pensem que la
Resolució aprovada el 16 de gener no conté elements que de forma
manifesta siguin descaradament il·legals, ans al contrari, es busca en
el marc de la legalitat, la transferència per a poder fer efectiva una
consulta a favor de la Generalitat de Catalunya.
TERCERA.- POSICIONAMENT DEL GRUP
SOCIALISTA DAVANT LA RESOLUCIÓ 5/X DEL PARLAMENT DE CATALUNYA, PER LA
QUAL S’APROVA LA DECLARACIÓ DE SOBIRANIA I DEL DRET A DECIDIR DEL POBLE
DE CATALUNYA I DE LA RESOLUCIÓ 17/X SOBRE LA INICIACIÓ D’UN DIÀLEG AMB
EL GOVERN DE L’ESTAT PER A FER POSSIBLE LA CELEBRACIÓ D’UNA CONSULTA
SOBRE EL FUTUR DE CATALUNYA
El passat 23 de gener de 2013, la
posició del Grup Parlamentari Socialista davant les propostes de
declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya va
ser votar en contra.
En aquell moment, la posició de 5
diputats i diputades del PSC fou la de no participar a la votació.
Llavors defensàvem que el posicionament del PSC no podia ser el del vot
negatiu.
Davant d’aquella situació, i acceptant
la sanció econòmica proposada, també es va acordar impulsar una agenda
de debats en relació al projecte socialista i també al posicionament del
PSC davant del dret a decidir. En aquell moment la direcció del PSC va defensar que això era una qüestió política, no un problema de disciplina. I el mateix portaveu socialista demanava que calia anar més enllà, pel fet de ser una qüestió política,
i s’afegia a la necessitat d’acordar unes conferències per impulsar el
projectem en les quals també es tractaria aquesta qüestió. En aquell
moment la direcció del PSC tampoc va entrar a valorar el posicionament
favorable dels diversos grups municipals socialistes que van donar
suport a la declaració de sobirania.
Amb posterioritat, el PSC va mostrar
unitat d’acció en la presentació i defensa de la Resolució 17/X,
aprovada per una àmplia majoria del Parlament de Catalunya, la resolució
insta al Govern a iniciar un diàleg amb el Govern de l’Estat
per a fer possible la celebració d’una consulta als ciutadans de
Catalunya per a decidir sobre el seu futur.
QUARTA.- POSICIONAMENT DEL PSC AL CONGRÉS DELS DIPUTATS
El dret a decidir és un debat no resolt
dins del projecte socialista, també dins del socialisme espanyol, prova
d’això han estat els posicionaments entre els diputats del PSC i el Grup
Parlamentari Socialista del Congrés dels Diputats:
- El passat 26 de febrer de 2013 es va votar al Congrés dels Diputats
dues propostes de resolució relacionades amb el dret a decidir i la
sol·licitud d’un diàleg per possibilitar la convocatòria d’una consulta
als ciutadans i ciutadanes de Catalunya per a decidir el seu futur. Tot i que la votació es va perdre per la suma de vots del PP, PSOE, UPiD i Foro, el PSC va decidir votar a favor de les dues resolucions.
D’aquesta forma es va trencar la disciplina de vot amb la resta del
Grup Parlamentari Socialista en aquests dos posicionaments. 13 dels 14
diputats van votar sí en contra del que va decidir a la direcció del
Grup Parlamentari Socialista del Congrés, i la diputada Carme Chacón no
va participar a les votacions.
En aquell moment, la direcció del Grup
Parlamentari Socialista, va resoldre, com ha fet en altres ocasions que
s’ha trencat la disciplina de grup, imposar les sancions corresponents
(cas del llavors diputat Antonio Gutiérrez davant d’algunes votacions),
així, va imposar multes de 600 euros als 14 diputats del PSC.
En canvi el PSC va resoldre no sancionar
a la diputada Carme Chacón ni demanar-li l’acta de diputada ni molt
menys amenaçar-la amb cap expulsió, tot i que va desobeir les
instruccions de la direcció del PSC i com en el present cas, aquella era
una votació d’especial transcendència i significat polític similar. Com
a conseqüència d’aquesta crisi política (que es va resoldre
políticament i no per la via disciplinària), el PSC també va veure la
renúncia forçada del seu representant de la direcció del Grup
Parlamentari Socialista al Congrés.
Ens trobem doncs, per una banda, una
actitud flexible i comprensiva, resolta políticament, amb el diàleg i en
canvi, en un cas paral·lel, amb una actitud desproporcionada i
excessivament punitiva. Aquesta proporcionalitat mereix que davant de
casos similars en relació a la disciplina de vot i les instruccions de
diversos òrgans del partit, calgui actuar des de la negociació política i
evitant sempre la via disciplinària, prevista per a casos innobles, i
actituds manifestament contràries als Estatuts i al Codi Ètic.
- El 29 d’octubre de 2013, els diputats del PSC al Congrés dels
Diputats, van trencar un cop més la disciplina de vot dins del Grup
Parlamentari Socialista del Congrés davant la proposta presentada per
UPiD. En aquest cas, tot i que es va reiterar l’actitud, es va acordar
la sanció mínima, que és l’advertència per escrit. En aquella votació, a
on el Grup Socialista s’havia d’abstenir inicialment, finalment es va
votar a favor desprès de les pressions dels diferents líders
territorials del PSOE.
Els diputats socialistes van al·legar justificant el seu vot i les circumstàncies aplicables en aquells moments.
Aquelles diferències, un cop més, es van resoldre políticament, entre el PSOE i el PSC a través de la via del diàleg.
CINQUENA.- EL POSICIONAMENT DEL PSC AL MÓN LOCAL
Davant d’aquesta qüestió el PSC té un
missatge i una acció política que podríem definir com a dual davant la
ciutadania. Aquestes visions plurals de militants, càrrecs electes i de
la direcció en l’àmbit nacional es poden visualitzar perfectament fent
una anàlisi de les desenes de municipis a on l’actitud dels diversos
Grups Municipals ha estat en la majoria de casos, bé davant la
declaració de sobirania, bé davant les mocions a favor de la consulta,
que van molt més enllà inclús de la Resolució 479/X del 16 de gener o bé
fins i tot, facilitant l’adhesió d’aquells municipis a on hi ha alcalde
o alcaldessa socialista a l’Associació de Municipis per la
Independència.
Reiterem, la pluralitat del PSC en
l’àmbit local, s’ha gestionant bé amb abstencions o bé amb la llibertat
de vot, i en altres casos inclús amb el vot a favor, per tal de
facilitar l’aprovació. No hi ha una única unitat d’acció, sinó tantes
com són les veus plurals i diverses del socialisme català. La premsa
s’ha fet ressò en alguns casos de municipis adherits a l’Associació de
Municipis per la Independència amb alcalde o alcaldessa socialista, que
posem d’exemple:
El Pont d’Armentera, L’Escala,
El Far d’Empordà, Vilamacolum, Masarac, Biure , Santa Margarida i els
Monjos, Sant Llorenç d’Hortons, Mediona, Sant Quintí de Mediona, La Vall
de Boí, Castellolí, Copons, Navarcles, Castellbell i el Vilar, Xerta,
Palafrugell, Palamós, La Bisbal d’Empordà, Corçà, La Tallada d’Empordà ,
Collbató, Molins de Rei, Olvan, Sant Jaume de Frontanyà, Lles de
Cerdanya , Barberà de la Conca, Arbeca, La Granadella, Els Torms, Sant
Julià de Ramis , Juià, Madremanya, Malgrat de Mar, Tiana, Sant Cebrià de
Vallalta, Térmens, Les Avellanes i Santa Linya, Centelles, Sant Hipòlit
de Voltregà, Les Masies de Voltregà, Sant Vicenç de Torelló, Oristà i
la Torre d’Oristà, Vilanova de Sau, Tremp, La Torre de Capdella, Alt
Àneu, Porrera, Capçanes, La Torre de Fontaubella, Flix, Benissanet,
Ginestar, Sant Joan de les Abadesses, Camprodon, Setcases, Campelles,
Almenar, Alguaire, Benavent de Segrià, La Portella, Torrebesses, Alcanó,
Sils, Riudarenes, Massanes, Sant Llorenç de Morunys, El Pinell de Brai,
Verdú, Sant Celoni, Castellterçol, Tagamanent…
Recentment, molts són els grups
socialistes que han votat a favor, s’han abstingut o han donat llibertat
de vot als seus regidors en relació a l’acord per a la celebració d’una
consulta, mocions que s’estan aprovant i que van més enllà de l’acord
del Parlament de Catalunya de 16 de gener, a on s’expressa una data i
una pregunta: Lleida, Igualada, Vic, Olot, Ripoll, Montblanc, Flix,
Girona, Caldes de Montbui, Móra d’Ebre, Cardedeu, Cervera, Arenys de
Munt, la Bisbal d’Empordà, Santa Coloma de Farners, les Borges Blanques,
Vilanova i la Geltrú, Masquefa, El Perelló, Tiana, Valls, Sant Cugat
del Vallès, Sitges, Palafolls, Mataró, La Bisbal de l’Empordà, Pals,
Regencós, Torroella de Montgrí, Ullastret, Verges…
En aquest punt, volem fer
referència a la reflexió oberta sobre el vot de consciència i vot de
representació, oberta aquests dies no només per la votació al Parlament,
sinó també en relació a la votació de la Llei de reforma de
l’avortament, com expressem a la consideració sisena d’aquest escrit.
També cal fer esment de molts
dels càrrecs electes i militants amb responsabilitats a direccions
locals i territorials que han renunciat o bé s’han donat de baixa, molts
d’ells electes amb una trajectòria àmplia i reconeguda al servei del
projecte socialista. No podem obviar que el PSC, partit de base
municipalista, no tingui present les veus i visions del territori.
Cal recordar a més, que la Resolució del Consell Nacional de 17 de novembre de 2013, té com a voluntat orientar,
però només adreçat als representats de les diferents cambres
parlamentàries, per tant, volgudament no s’entra a marcar cap
posicionament en el món local, ni es dóna cap instrucció d’actuar de la
mateixa forma als electes locals, com sí que es fa amb els representants
al Parlament i a les Corts Generals. La unitat d’acció política del PSC
és difícil de veure aplicable davant dels múltiples casos i la dualitat
que es veu en l’acció al Parlament i al món local, que repetim, és
l’àmbit a on s’està expressant la pluralitat i diversitat del
socialisme.
Literalment, l’acord quart del Consell Nacional aprovat disposa:
Per aquests motius, i en coherència amb aquest mandat, ens
reafirmen en el criteri de votar contràriament a qualsevol proposta o
iniciativa legislativa relacionada amb la consulta que no hagi estat
prèviament negociada i acordada amb el govern d’Espanya, coma
ha estat el cas dels únics antecedents que podem considerar de
referencia, Regne Unit i Escòcia, i Canadá i Quebec. Catalunya mereix
solucions, i no la confrontació.
Hem de recordar que la resolució del
Consell Nacional és molt prèvia a tenir coneixement de la proposta que
es va votar el dia 16 de gener de 2014 al Parlament de Catalunya, i que
per tant, no responia aquesta decisió del Consell Nacional a un
posicionament específic respecte d’aquesta, sinó un criteri establert
amb caràcter general (per això fa referencia a ‘orientar’ el vot) i que
ha de ser interpretar i debatut políticament en el marc del Grup
Parlamentari per a prendre la decisió final, tal com estableixen els
diferents reglaments i disposicions que recullen el funcionament del
Grup. Com és conegut, aquesta votació en el marc del Grup Parlamentari
Socialista no es va celebrar. Cal tenir present a més, com hem
manifestat, que pels posicionaments públics del diferents parlamentaris
que no és clar, més aviat al contrari, que hi hagués una majoria
favorable al vot contrari. Al final aportem documentació en relació a
aquest extrem.
SISENA.- POSICIONAMENT I VOTACIÓ DEL GRUP PARLAMENTARI SOCIALISTA
El posicionament que vam defensar davant
de la votació del passat 16 de gener de 2014 entenem que és fidel al
nostre Programa Electoral. Aquest acord té la vocació de buscar l’acord
amb les Corts Generals i en darrera instància amb el govern espanyol.
Des del nostre punt de vista, no desdiu
ni entra en contradicció amb la resolució del Consell Nacional del PSC,
ja que la part resolutiva de l’acord que vam votar diu literalment:
Article únic
1. Es delega a la Generalitat de
Catalunya la competència per a autoritzar, convocar i celebrar un
referèndum consultiu perquè els catalans es pronunciïn sobre el futur
polític col·lectiu de Catalunya, en els termes que s’acordin amb el Govern de l’Estat i amb les condicions que estableixen els apartats 2, 3 i 4. 2.
2. El referèndum s’ha de convocar i
celebrar abans que no finalitzi l’any 2014, i no pot coincidir amb
períodes electorals ni amb una data d’alt contingut simbolicopolític.
3. La convocatòria del referèndum l’ha de fer el Govern de la Generalitat.
4. El procediment per a fer el
referèndum i les seves garanties són els que determinen la legislació
dels processos referendaris i electorals i, si escau, el decret del
Govern de la Generalitat que convoqui el referèndum.
Es busca per tant, cercar l’acord, no
determina tampoc el “com” d’aquest acord, deixant oberta una porta en el
diàleg suficientment àmplia per poder-hi encabir-hi la nostra proposta.
Aquesta votació és coherent amb les
propostes i la defensa que ha mantingut la línia política del PSC des
del 2002: amb la Comissió d’Estudi per a l’aprofundiment de
l’autogovern, en l’elaboració del Pacte per un govern catalanista i
d’esquerres, com també amb la votació favorable en el seu moment per
part del PSC per reclamar la possibilitat de transferir les competències
per a la convocatòria d’un referèndum, l’elaboració de la Llei de
consultes per part del govern d’entesa amb el President Montilla al
capdavant, durant l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya per
part del Parlament l’any 2005 i la defensa d’aquesta petició al Congrés
dels Diputats per part de la diputada socialista Lídia Santos: “La
petició s’inscriu en la voluntat d’incrementar els mecanismes
participatius i s’acull als procediments constitucionals i amb
escrupulós respecte a l’àmbit de competència estatal establerta en
l’article 149.1.32”, es defensava en aquell moment, tal i com han recordat alguns mitjans aquests darrers dies.
Aquest és també el fil conductor que ens
porta a reivindicar també els continguts del Pacte per la unitat dels
socialistes, el pacte d’abril de 1977.
En aquest posicionament també volem
expressar les especials circumstàncies viscudes per cercar la postura
del Grup Parlamentari Socialista davant la votació: majoritàriament el
Grup estava en contra de votar NO, la nostra posició fou la d’intentar
l’acord demanant l’abstenció i sinó la llibertat de vot, tot considerant
entre d’altres elements, que formem part de corrents d’opinió,
reconeguts per l’article 4.1 dels nostres Estatuts. A més cal afegir que
malgrat es coneixia la proposta des de feia setmanes, no es va parlar
del tema (i no votar) fins la reunió de Grup Parlamentari de 48 hores
abans del Ple del dia 16 de Març.
No pretenem reobrir el debat sobre la
prohibició del mandat imperatiu i de la relació entre representants,
representats i els partits polítics, d’aquesta qüestió s’ha pronunciat
també el Tribunal Constitucional (STC 119/1990) quienes han sido
elegidos para el desempeño de funciones representativas (…) han
solicitado y obtenido el voto de los electores para orientar su
actuación pública dentro del marco constitucional en un sentido
determinado (…) Los Diputados son representantes del pueblo español
considerado como unidad, pero el mandato que cada uno de ellos ha
obtenido es producto de la voluntad de quienes los eligieron determinada por la exposición de un programa político jurídicamente lícito
(…) La fidelidad a este compromiso político, que ninguna relación
guarda con la obligación derivada de un supuesto mandato imperativo, ni
excluye, obviamente el deber de sujeción a la Constitución que ésta
misma impone en su art. 9.1, ni puede ser desconocida ni obstaculizada
Precisament el ponent d’aquesta sentència, el professor F. Rubio Llorente, ha escrit recentment (El País, 14/01/2014 “Voto de obediencia y voto de conciencia”)
en referència al debat i votació al Parlament i també en relació ala
Llei de l’avortament, a on el PSOE ha demanat al PP llibertat de vot i
vot secret per a que, especialment, les seves diputades, puguin emetre
el seu vot d’acord amb la seva consciència. Rubio Llorente escriu:
(…)
Los argumentos teóricos son sólidos,
pero no incontestables. El de la vinculación al programa del partido,
desaparece cuando es el partido el que se apartó de él, o la disidencia
versa sobre cuestiones no previstas en el programa, e incluso en las
previstas, si no lo están con un grado tal de concreción que no quede
resquicio alguno para la interpretación. Más cuestionable aún es el de
la “autovinculación” a la voluntad de la mayoría: si esta sumisión no ha
sido previamente autorizada por los electores, su legitimidad es dudosa
y si lo ha sido, el único representante elegido es el partido y el
individuo un portavoz sin voluntad propia. Estas debilidades no los
destruyen, pero les restan fuerza y en la actualidad, la legitimidad del
sistema de la democracia representativa se apoya en el argumento
pragmático.
Este sí es incontestable, pero está
en función de la eficacia que se pretenda y en las democracias
parlamentarias europeas la disciplina de voto ha llegado hasta tal
extremo que los debates parlamentarios se han ido vaciando de
significado, o al menos han perdido el que originariamente era su razón
de ser. La aprobación parlamentaria de las leyes es frecuentemente una
simple formalización de decisiones tomadas fuera del Parlamento, cuya
capacidad para controlar al Gobierno depende exclusivamente de la
relación de fuerzas entre los partidos, no de las razones. (…)
(…)Son muchos los países de la Unión
Europea cuyos ciudadanos se sienten poco o nada representados por los
órganos del poder, y en todos ellos se considera muy insuficiente la
legitimidad democrática de sus decisiones. El remedio de estos males no
puede venir de los Gobiernos ni de los jueces. Es tarea propia de los
Parlamentos, que no podrán llevarla a cabo fácilmente mientras estén
agarrotados por la disciplina de partido, que en consecuencia habría que
eliminar o reducir en aras precisamente de la eficacia de la acción
política. Seguramente no basta suprimirla para revitalizarlos, ni me
hago muchas ilusiones sobre la posibilidad de que los partidos renuncien
a ella, pero creo que vale la pena debatir la cuestión. (…)
Derivat d’aquestes circumstàncies cal
tenir en compte també la renúncia del diputat Àngel Ros, per
discrepància amb el vot negatiu que es va acordar.
A posteriori de la votació de 16 de
gener, més de 2000 persones socialistes, significatives per la seva
trajectòria històrica o territorial, s’han situat al costat de la
decisió expressada amb el vot afirmatiu i de l’error del vot negatiu.
Aquest manifest expressa la necessitat, un cop més, de situar aquesta
qüestió no en un tema bàsicament disciplinari sinó en el marc de la
cultura i l’ideari polític del PSC des de la seva fundació.
També, desprès de la votació del 16 de
gener, hem estat coneixedors d’un conjunt de formes, decisions i
declaracions públiques per part d’alguns dirigents de la direcció i del
Grup Parlamentari, que són susceptibles de vulnerar drets
constitucionals, administratius i de garanties des de diferents àmbits
jurídics, en relació a la llibertat de consciència i d’acció dels
diputats i diputades, amb independència de les lleis electorals. Dites
conductes entren també en flagrant contradicció i vulneració de diversos
preceptes dels nostres Estatuts i del Codi Ètic, en concret el seu
apartat 24:
És reprovable que un militant
profereixi insults i desqualificacions personals, com també ho és que
faci un ús sectari o esbiaixat d’informacions, o bé que realitzi
imputacions de finalitats ocultes o inexistents a d’altres companys o
companyes. Tampoc no és tolerable la marginació deliberada i la
persecució encoberta d’idees o de persones.
Com a conclusió, volem fer una referència al Codi Ètic del que ens hem dotat:
El PSC, patrimoni de la societat
El Partit no és patrimoni de ningú en particular. Ni tan sols no ho és del conjunt dels seus afiliats i les seves afiliades. És
patrimoni de la societat i, molt especialment, dels amplis sectors que
desitgen una societat més lliure, més justa i més fraternal.
Els i les militants han d’anteposar els interessos generals als
particulars, els interessos de la societat als interessos personals, i
han de fer prevaler els interessos dels sectors més desfavorits o
disminuïts injustament per tal de fer avançar els valors de la
llibertat, la igualtat, la solidaritat i la justícia social.
La generalització d’una consciència crítica i d’una desconfiança progressiva envers els partits polítics obliga tots els i totes les militants del PSC a treballar per fer-lo mereixedor d’una nova credibilitat, que eviti caure en inèrcies burocràtiques i oligàrquiques, i que el potenciï com a instrument adequat per col·laborar a resoldre els reptes que té plantejats la societat.
Els i les militants actuaran per fer del Partit dels Socialistes de Catalunya una organització oberta,
en permanent renovació i connectada amb els sectors socials que
desitgen construir una societat sense discriminacions, desigualtats o
injustícies.
També en relació al debat que s’ha
obert, volem reafirmar-nos que aquest no és només impropi de l’àmbit
disciplinari ni només enfocat al posicionament de tres diputats, és un
debat polític profund, propi de l’ideari i la cultura política d’un
partit que és plural i que té vocació de ser majoritari, catalanista i
socialista pels mateixos motius. Sinó no és el PSC.
Nosaltres volem acordar i participar
activament d’una represa, d’un nou inici del projecte socialista al
nostre País, aquest és el nostre compromís inequívoc amb el projecte
socialista. Per fer honor al nostre passat, pel nostre compromís amb un
present i un futur que necessita d’un projecte socialista sòlid.
Per tot el que hem exposat,
SOL·LICITEM
1. Admetre en
consideració les al·legacions anteriors i deixar sense efecte les
mesures cautelars adoptades en relació als afiliats Joan Ignasi Elena,
Marina Geli i Núria Ventura a la sessió extraordinària de la Comissió
de Garanties de 20 de gener, tot restablint-los de les seves funcions en
els òrgans de direcció dels que formaven part.
2. Procedir a l’arxiu de l’expedient o expedients oberts contra els afiliats a dalt esmentats.
3. Traslladar-ho a la direcció del Grup
Parlamentari Socialista, per a que ho prengui en consideració i
restableixi les funcions prèvies a l’acord del 21 de gener.
4. Sol·licitar que la resolució d’aquest
expedient es prengui amb la màxima celeritat possible donat
l’extraordinari greuge (sense precedents) que aquestes mesures cautelars
estan provocant als qui subscriuen, així com al funcionament del Grup
Parlamentari en especial.
5. Obrir els espais de debat polític
adients, amb la garantia de la màxima pluralitat, a tots els nivells
territorials i sectorials i aquells que es considerin oportunament, per
permetre un alt grau de participació, a on es puguin confrontar idees i
opinions en relació a la qüestió que com hem acreditat és motiu de
visions i d’idees diverses. Una pluralitat que referma l’esperit
fundacional del PSC, i que en cap cas, hauria de ser motiu de debat
disciplinari.
ALTRESI.- Proposem com a element de prova els següents documents:
Totes aquestes declaracions indiquen,
tal com hem afirmat en el present escrit, que no era majoritària al Grup
Parlamentari Socialista la posició de vot contrari. Com es conegut no
va ser votat al Grup Parlamentari el sentit del nostre vot.
ALTRESI 2.- A través del present escrit volem
manifestar, de nou, el nostre posicionaments favorable a participar en
la conciliació/mediació formal que preveu el Reglament de la Comissió de
Garanties i que ens va proposar l’instructor i el President en la
sessió que vam tenir en data 28 de gener. Ja en aquella sessió
al proposar-nos per part de la Comissió de Garanties si estàvem
disposats vam dir que si, fet que ratifiquem. En aquell moment se’ns va
manifestar que en vista de la nostra posició favorable a la practica de
la mediació, es preguntaria a l’altra part (la direcció) si estarien
disposats també a practicar-la. A hores d’ara encara no sabem la
resposta. Donada l’aplicació de mesures cautelars al Partit i al Grup
Parlamentari contra els qui subscriuen i que suposen un greuge pels
afectats, i per les evidents repercussions públiques del cas que afecten
al projecte socialista, creiem que no hauria de demorar-se més temps la
decisió per part de la direcció sobre si vol o no participar de la
mediació.
Barcelona, 10 de febrer de 2014
Joan Ignasi Elena Garcia
Marina Geli i Fàbrega
Núria Ventura i Brusca