dijous, 29 d’abril del 2010

DEFENSEM L'ESTATUT


El President Montilla dèia ahir al Parlament que l'Estatut de Catalunya és viu, malgrat que hi ha qui intenta assassinar-lo i fins i tot enterrar-lo. Els socialistes defensem amb convicció la llei de lleis del nostre país, i ho farem fins al final, perquè creiem plenament en la seva constitucionalitat. Així, avui mateix, al Parlament de Catalunya aprovarem una resolució signada per tres grups, PSC, CiU i ICV-EU, demanant, entre altres, la renovació del Tribunal Constitucional i canvis legislatius. És aquesta:

"L’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat primer com a projecte de llei pel Parlament català, negociat després per una Delegació del Parlament amb les Comissions Constitucionals del Congrés dels Diputats i del Senat, aprovat per majoria absoluta per les Corts Generals i referendat pel poble de Catalunya, és una llei vigent des del 9 d’agost de 2006 i ha estat objecte de desplegament al llarg de més de tres anys, malgrat els recursos contra ell presentats davant del Tribunal Constitucional.

El Parlament de Catalunya vol, un cop més, defensar la plena constitucionalitat de l’Estatut, tot reiterant l’exigència que sigui respectat i plenament desenvolupat per part de totes les institucions. És obligat d’assenyalar que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ha assolit la màxima legitimitat popular possible precisament per haver estat referendat per la ciutadania a la que ha de servir. Totes les institucions de l’Estat han de tenir especialment present aquesta especial dimensió de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Després de tres anys i mig de debat entre els membres del Tribunal Constitucional sobre els recursos presentats pel Partit Popular, el Defensor del Pueblo i cinc Comunitats Autònomes contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, sense possibilitat d’arribar a un acord per dictar sentència, l’Alt Tribunal ha evidenciat la seva incapacitat pràctica per abordar una decisió tan transcendent com aquesta.

A més, durant aquest temps, s’han produït diverses disfuncions importants en la composició del Tribunal Constitucional. Un dels seus magistrats va ser recusat després d’una alteració en la interpretació feta pel mateix Tribunal fins aleshores dels supòsits que permeten apartar un dels seus membres del coneixement d’una causa. Es va produir una nova vacant, per defunció d’un dels seus membres, entre els quatre magistrats que són nomenats pel Congrés dels Diputats i, finalment, el desembre de 2007 va finir el mandat dels quatre magistrats designats pel Senat, sense que hores d’ara, el procediment iniciat per a la seva renovació per part de la Cambra Alta hagi prosperat, malgrat els Parlaments de les Comunitats Autònomes van exercir ja fa molt de temps el seu dret de proposar candidats.

Aquestes disfuncions afecten, doncs, a la meitat dels membres que integren el Tribunal Constitucional. En aquesta situació, totes les Institucions de l’Estat haurien de prendre les decisions que corresponguin per superar aquesta anòmala situació i el propi Tribunal Constitucional hauria de reflexionar sobre si està en condicions de treballar amb la normalitat i la serenor que la seva funció reclama, tot evitant el desgast i descrèdit de la institució.

Per aquests motius, els grups parlamentaris sotasignats presenten la següent:

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

1. El Parlament de Catalunya reitera la seva convicció que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ha assolit la màxima legitimació possible precisament per haver estat referendat per la ciutadania a la que ha de servir, i insta totes les institucions de l’Estat a respectar-lo, complir-lo, fer-lo complir i desplegar en el que els correspongui les seves previsions. I també manifesta, un cop més, la convicció sobre la seva plena constitucionalitat.

2. El Parlament de Catalunya s’adreça als Presidents del Congrés dels Diputats i del Senat per tal que traslladin als grups parlamentaris d’ambdues Cambres la urgent i inexcusable necessitat de procedir, respectivament, a la designació del magistrat que li correspon fer al Congrés dels Diputats després de la vacant produïda per la defunció d’un dels membres del Tribunal Constitucional elegit per aquesta Cambra legislativa, i a desbloquejar el procediment de designació dels quatre magistrats del Tribunal Constitucional, de conformitat amb l’article 159.1 de la Constitució espanyola i 17 .1 de la Llei orgànica 2/1979, de 3 d’octubre, del Tribunal Constitucional, que es troba pendent des de fa més de dos anys en el Senat.

3. El Parlament de Catalunya constata que després de cinc intents fallits de dictar sentència, el Tribunal Constitucional no està en condicions d’exercir les tasques que constitucionalment té assignades. En aquest sentit, el Parlament promourà totes les accions al seu abast a fi d’aconseguir que el Tribunal Constitucional es declari incompetent.

4. El Parlament de Catalunya, sense perjudici d’altres iniciatives en el mateix sentit que es puguin produir en altres Cambres, demana als grups parlamentaris catalans al Senat que impulsin en un termini màxim de 30 dies una proposta de reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional que, entre d’altres qüestions, impedeixi la prolongació forçosa del mandat dels magistrats que integren el Tribunal Constitucional en els casos de bloqueig dels corresponents processos de renovació dels seus membres."

dimecres, 28 d’abril del 2010

FERM COMPROMÍS AMB ELS I LES JOVES


Avui hem iniciat al Parlament el camí per aprovar una assignatura pendent. Es tracta de la tramitació del projecte de llei de Polítiques de Joventut. Catalunya no disposa encara d’una llei de polítiques de joventut, tot i tenir-ne la competència exclusiva des del 1979. Més de 30 anys després del primer estatut, per tant, continuem sense legislar aquesta matèria.

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006, de nou, marca que “Els poders públics han de promoure polítiques públiques que afavoreixin l’emancipació dels joves per facilitar-los l’accés al món laboral i a l’habitatge per tal que puguin desenvolupar llur propi projecte de vida i participar en igualtat de drets i deures en la vida social i cultural”. I l'article 142, dividit en dos punts, aclareix el paper de la Generalitat en aquests assumpte: descriu quines són les competències exclusives i dóna un paper a la institució en les relacions internacionals.

Així, l'avantprojecte que avui hem debatut al Parlament, detalla i desenvolupa aquestes competències. Els poders públics, en matèria de joventut han de facilitar l’emancipació de les persones joves; promoure, en la formació dels joves, la seva orientació, accés i mobilitat dins i fora del sistema educatiu; garantir una educació de qualitat; establir mecanismes per afavorir una ocupació i unes condicions de treball de qualitat, potenciar mecanismes d’orientació i inserció laboral; orientar i assessorar en l’autoocupació i l’emprenedoria; facilitar l’accés en condicions d’igualtat a les polítiques d’habitatge; fomentar la mobilitat de les persones joves, amb especial atenció a Europa i l’arc mediterrani; promoure la participació juvenil i fomentar-ne l’associacionisme i desenvolupar accions centrades en la promoció de la salut, la prevenció de la malaltia i de conductes de risc, per posar exemples concrets d’aquestes competències.

Aquesta nova llei consolida el canvi de model que els darrers anys s’ha produït en les polítiques de joventut del nostre país, amb un augment considerable de recursos econòmics destinats als plans locals de joventut i a les entitats juvenils entre altres. La nova llei fixa un model nacional de polítiques de joventut: arriba a tothom i a tot arreu.

Els 16 anys són l’edat a partir de la qual un o una jove pot emancipar-se civilment, incorporar-se al món laboral, triar itineraris formatius voluntàriament o abandonar l’ensenyament obligatori. Per això es fixa l’edat de la joventut entre els 16 i els 29, llevat d’aquells casos que es puguin establir per a polítiques públiques concretes, com en el cas de les d’educació sexual, que es poden avançar fins a l’adolescència o les d’habitatge, que es poden allargar fins als 35.

Hi ha quatre grans eixos on es poden agrupar els objectius del projecte:

- Definir i estructurar les polítiques de joventut, amb la regulació d’instruments que ja funcionen com el Pla Nacional de Joventut de Catalunya, donant-li per primer cop, un valor jurídic i consolidant-lo com a pla de coordinació de la Generalitat amb el món local, alhora que reconeix el caràcter interdepartamental i transversal de les polítiques de joventut: tots els departaments comparteixen responsabilitats en matèria de joventut, igual que totes les institucions i tots els territoris. Cal reconèixer la tasca dels govern municipals al llarg de la història. La llei possibilitarà una major i millor coordinació entre les administracions implicades.

- Fomentar una xarxa bàsica d’equipaments, de serveis i de recursos de qualitat, situant l’emancipació juvenil com un eix central de l’acció de govern. Fins avui hem demostrat que és possible amb l’aprovació d’instruments com aquesta pròpia llei, l’acord de mesures per a l’ocupació juvenil o el pacte nacional per a l’habitatge. La llei crea, a més, la xarxa nacional d’emancipació juvenil que es desplegarà a través de la implantació de 64 oficines a tot el territori fins al 2015. Actualment ja n’hi ha 10, aquest any se n’obriran 10 més i així fins als objectius marcats. Es tracta de finestres úniques que ofereixen una atenció pròxima, integral i personalitzada als i les joves, amb catàleg de serveis especialitzats.

- Estructurar i dignificar el sector professional dels tècnics de joventut, visibilitzant i consolidant una figura que fa temps que existeix però que no era reconeguda. D’aquesta manera, a més, es poden recursos a l’abast d’aquests professionals per tal que puguin dur a terme la seva feina.

- Reconèixer les noves formes de participació, consolidant el Consell Nacional com a interlocutor del moviment associatiu juvenil de les administracions o apostant pel desplegament territorial dels consells locals.

Sobre aquesta base es configura la llei de polítiques de joventut, una assignatura pendent, que ens ha de permetre una millor coordinadció entre administracions i una major implicació dels joves, i ens ha de garantir més eficàcia en la gestió de les polítiques de joventut. És, sens dubte, el compromís més ferm que el govern de Catalunya i el propi Parlament, ha pres mai amb els i les joves del nostre país.

(gràcies a la companya Carme Figueres per la fotografia)

divendres, 23 d’abril del 2010

DESENVOLUPAMENT RURAL SOSTENIBLE


Tornant de Madrid, on hem presentat aquest matí el libre "Oliveres mil.lenàries: monuments naturals" i hem signat un nou i importantíssim conveni de col.laboració entre la Taula del Sénia i el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural dins el programa de desenvolupament rural sostenible, us penjo la nota de premsa publicada pel MARM:

El secretario de Estado de Medio Rural y Agua, Josep Puxeu, ha presentado el libro "Olivos milenarios", que recoge fotografías, documentos y apuntes históricos del territorio del Sénia y deja patente la riqueza que suponen los más de 4.000 olivos milenarios existentes en la zona.

En el acto, celebrado en la sede del MARM, han estado presentes la presidenta de la Mancomunidad de la Taula del Sénia, Núria Ventura, y la presidenta de la Asociación Territorio del Sénia, Josefa Cid.

El volumen se enmarca dentro del Proyecto Piloto de la Red Natural Nacional "Aceite y olivos milenarios del Territorio del Sénia", subvencionado con 1.230.150 euros por parte del Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino (MARM).

En este sentido, Josep Puxeu ha destacado la importancia de este Proyecto, destinado a diversificar y modernizar la economía del territorio del Sénia y a mejorar la calidad de vida de sus habitantes.

El Secretario de Estado de Medio Rural y Agua ha incidido en los primeros resultados del Proyecto Piloto, como son los cuatro molinos productores de aceite de olivos milenarios en Molí de Creu, Acomont, Alboredes y Montebre, y los tres que entrarán en funcionamiento este año en Cervol, Calig y Godali.

Convenio Marco de Colaboración

Previamente, Josep Puxeu y Núria Ventura han firmado el Convenio Marco de Colaboración para establecer un marco de relaciones entre el MARM y la Mancomunidad de la Taula del Sénia.


El acuerdo, válido para el periodo comprendido entre 2011 y 2015, pretende posibilitar la ejecución de un programa de actuaciones de desarrollo rural sostenible en el espacio interautonómico constituido por los municipios que integran la citada Mancomunidad.

Los proyectos piloto para desarrollo del medio rural se enmarcan en la Red Rural Nacional puesta en marcha por el MARM en 2008, que contempla, entre otras actuaciones, la convocatoria anual de ayudas destinadas a subvencionar iniciativas que contengan ideas innovadoras, creativas e imaginativas, incluyendo la generación de formas modernas y sostenibles de gobernanza participativa, capaces de generar nuevas expectativas de futuro en nuestro medio rural más desfavorecido y distanciado de la modernidad que el medio urbano.

dimarts, 20 d’abril del 2010

OLIVERES MIL.LENÀRIES, MONUMENTS VIUS


L'inventari d’oliveres mil•lenàries que gestiona la Taula del Sénia comptabilitza a data d'avui 4.157 exemplars de més de 3,50 m. de perímetre de tronc a 1,30 del sòl, distribuïdes per 18 dels nostres municipis. El nostre territori és el que concentra un major número d'aquest tipus d'oliveres, autèntics monuments vius.

Com ja he explicat en alguna ocasió, gràcies a la feina feta fins avui, estem gestionant un projecte pilot que es diu “oli i oliveres mil•lenàries del Territori del Sénia”, subvencionat pel Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, amb 1.230.150 euros.

Ara, amb una subvenció del Servei d’Ocupació de Catalunya hem presentat ja un llibre amb el nom "oliveres mil.lenàries, monuments vius", fruit del treball col.lectiu de moltíssima gent. Es tracta d'un llibre dissenyat per Ignasi Boza (Summum), amb fotografies de Santi Martorell i amb textos de Romà Senar. El llibre conté també petits escrits de polítics, tècnics, pagesos i empresaris, encapçalats per la cançó "l'olivera" de Joan Manuel Serrat. Està editat en tres idiomes, conté 121 fotos repartides en 120 pàgines. Es parla dels pobles on hi ha oliveres mil.lenàries, de la història, de gastronomia, d'oleoturisme, dels molins ... És un llibre que val la pena i que en breu podreu trobar a les oficines de turisme dels nostres pobles. Se n'han editat 4000 exemplars.

A banda, és important també una altra novetat important en aquest camp. Hem aconseguit una subvenció de la Fundació Biodiversitat del MMAMRM per poder fer aquest mateix any un primer museu natural d'oliveres mil.lenàries a la partida de l'Arión, a Ulldecona. Avui ho recullen ja diversos mitjans de comunicació com el Diari de Tarragona, el Punt o Ràdio Ulldecona.

dilluns, 19 d’abril del 2010

ELS BUCS D'ASSAIG, UN NOU EQUIPAMENT


Aquesta setmana el secretari de Joventut de la Generalitat de Catalunya, Eugeni Villalbí, ha inaugurat els nous Bucs d’Assaigs d’Ulldecona. A partir del mes vinent, els joves del nostre poble podran gaudir d'un nou equipament fruit de l'esforç i el treball conjunt de la pròpia Generalitat i de l'Ajuntament, que han invertit més de 100.000 euros en la remodelació d'aquest edifici que estava tancat i abandonat des de fa deu anys (75%-25%). Els Bucs d’assaig, situats a l'antic local de Creu Roja i més antic encara escorxador municipal, compten amb tres sales d’assaigs per a joves músics i agrupacions locals, una sala polivalent, i una sala de formació, espai que serà gestionat pels propis músics a través d’un conveni amb l’Ajuntament. Els nombrossos grups de música que hi ha a Ulldecona tenien els locals d'assaig repartits per tot el poble i amb condicions bastant diferents a les que ara podran gaudir. Fa més de 15 anys es va fer la primera petició formal a l'Ajuntament per poder tenir un equipaments d'aquestes característiques. Ho recordo bé perquè jo formava part de la generació que en aquell moment més grups tenia en actiu, podríem dir, i vaig viure l'eclosió de molts grups a través també del meu treball com a periodista. Ara és una realitat, com dèia, pel treball conjunt de les dos administracions que, colze a colze, hem pogut aconseguir aquest repte. Feina feta, ara, a disfrutar de l'equipament.

dimecres, 14 d’abril del 2010

14 D'ABRIL: DEL 1931 AL 2010

El sommi de la Segona República va durar, lamentablement, ben poc. El 14 d'abril de 1931, dos dies després de la victòria electoral de les candidatures republicanes en les eleccions, fou proclamada la Segona República espanyola. A Catalunya el nombre de regidors republicans electes triplicà el de monàrquics. Una de les grans qüestions que va haver de resoldre el nou règim republicà, tot just proclamat, fou la del reconeixement de l'autonomia política d'aquelles realitats nacionals existents dins de l'estat.

La reforma del sistema educatiu fou també des dels primers moments del nou règim republicà un dels aspectes centrals que el van caracteritzar. En aquell moment, un 30% dels adults eren analfabets i l'escola pública únicament podia acollir el 48% de la teòrica població escolar.

Finalment, no pretenc tampoc fer un resum tampoc de l'activitat legislativa de la Segona República, la reforma agrària centrà també bona part dels seus esforços, amb l'objectiu d'assolir un procés de reforma gradual que comportés una redistribució de la propietat de la terra i unes millors condicions de vida. Casualitats de la vida, 79 anys després, avui hem viscut un Ple monogràfic sobre agricultura al Parlament de Catalunya, posant de manifest la importància estratègica que el sector té al nostre país.

La Segona República va significar llibertat i progrès per a la societat. El cop militar del 36 posà fi al sommi. 79 anys després, de nou en llibertat, hi ha sectors que semblen viure en el passat i altres que semblen anhelar un final semblant. Des d'aquells (PP) que, avui, 79 anys després, recorren davant el Tribunal Constitucional una Llei, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, aprovada per amplíssima majoria al Parlament de Catalunya, pel Congrès dels Diputats, i ratificada pels catalans i catalanes en referèndum, passant pels que creuen que des d'aquest tribunal, arcaic i debilitat, es pot retallar allò que han acordat els representants del poble i el poble ha votat. Però no només aquests, també aquells que creuen que no cal jutjar els crims del règim franquista i volen inhabilitar el jutge Garzón per intentar-ho.

Durant molts anys, ciutadans i ciutadanes d'aquest país van callar i van haver de suportar que altres, els guanyadors de la guerra, els feixistes, escrivissin la història a la seva manera. Ara que començàvem a conèixer la veritat, els mateixos de sempre volen de nou imposar el silenci, volen que tornem al blanc i negre. Hi ha sectors que no han viscut la transició.

Avui, 14 d'abril, 79 anys després de la proclamació de la Segona República, la lluita continua. Hem de barrar el pas a aquells que no respecten la voluntat popular, als que utilitzen la democràcia per a fins antidemocràtics. No passaran.