El debat de política general al Parlament de Catalunya m'està generant aquestes darreres hores una estranya sensació de tristesa i pena. He vist molta prepotència per part dels responsables del govern dels millors, ni un segon d'autocrítica. He copsat un menyspreu evident cap als que pensem diferent. I m'enduc també una sensació de cansament. Cansament d'aquells que s'omplen la boca parlant de Catalunya i que s'emboliquen amb la bandera a la mínima ocasió però que a l'hora d'actuar passen les tissores de manera indiscriminada per àmbits tant importans com la salut, el benestar o l'educació. Cansada que utilitzen la crisi com a excusa per privatitzar serveis públics i desmantellar l'estat del benestar que, amb totes les seves deficiències, és el que ens permet gaudir d'una qualitat de vida impensable només fa 20 anys al nostre país.
Si, cansada, cansada de persones que mentre pronuncien cadascuna de les lletres de CATALUNYA obliden que a Catalunya hi vivim persones, moltes a l'atur, moltes sense cap prestació inclús, amb fills i filles a càrrec, alumnes que des d'aquest curs s'han de pagar el transport per anar a l'escola, malalts a qui se'ls ajorna l'operació setmanes i setmanes i estan engoixats per la seva salut. A Catalunya hi viuen metges i infermeres sense quiròfans on operar perquè s'han cedit a mútues privades, hi viuen pacients a qui se'ls ha tancat el CAP del seu poble i han de fer quilòmetres i quilòmetres per ser atesos, persones grans a qui se'ls nega o se'ls retarda l'ajuda per dependència o l'ingrès en una residència ... Això sí que és un atac frontal a Catalunya, un atemptat contra els serveis públics, aquells que són de tots els catalans i les catalanes.
Si, cansada, cansada de persones que mentre pronuncien cadascuna de les lletres de CATALUNYA obliden que a Catalunya hi vivim persones, moltes a l'atur, moltes sense cap prestació inclús, amb fills i filles a càrrec, alumnes que des d'aquest curs s'han de pagar el transport per anar a l'escola, malalts a qui se'ls ajorna l'operació setmanes i setmanes i estan engoixats per la seva salut. A Catalunya hi viuen metges i infermeres sense quiròfans on operar perquè s'han cedit a mútues privades, hi viuen pacients a qui se'ls ha tancat el CAP del seu poble i han de fer quilòmetres i quilòmetres per ser atesos, persones grans a qui se'ls nega o se'ls retarda l'ajuda per dependència o l'ingrès en una residència ... Això sí que és un atac frontal a Catalunya, un atemptat contra els serveis públics, aquells que són de tots els catalans i les catalanes.
I molta preocupació, molta preocupació per la visualització clara, ahir i avui, de la falta de projecte del govern de CiU, de l'asbència de full de ruta, més enllà de la retallada per la retallada. La recepta és: la culpa és de l'anterior govern o de Madrid i deixem passar el temps, de moment, fins al 20N. Si no fos perquè cada dia que passa estem pitjor, perquè cada dia que passa hi ha més persones que pateixen, els podria inclús sortir bé. Ara, això els importa poc. I aquest se suposava que era el govern dels millors ....