dimecres, 28 de setembre del 2011

On és el full de ruta del "govern dels millors" ?

El debat de política general al Parlament de Catalunya m'està generant aquestes darreres hores una estranya sensació de tristesa i pena. He vist molta prepotència per part dels responsables del govern dels millors, ni un segon d'autocrítica. He copsat un menyspreu evident cap als que pensem diferent. I m'enduc també una sensació de cansament. Cansament d'aquells que s'omplen la boca parlant de Catalunya i que s'emboliquen amb la bandera a la mínima ocasió però que a l'hora d'actuar passen les tissores de manera indiscriminada per àmbits tant importans com la salut, el benestar o l'educació. Cansada que utilitzen la crisi com a excusa per privatitzar serveis públics i  desmantellar l'estat del benestar que, amb totes les seves deficiències, és el que ens permet gaudir d'una qualitat de vida impensable només fa 20 anys al nostre país.

Si, cansada, cansada de persones que mentre pronuncien cadascuna de les lletres de CATALUNYA obliden que a Catalunya hi vivim persones, moltes a l'atur, moltes sense cap prestació inclús, amb fills i filles a càrrec, alumnes que des d'aquest curs s'han de pagar el transport per anar a l'escola, malalts a qui se'ls ajorna l'operació setmanes i setmanes i estan engoixats per la seva salut. A Catalunya hi viuen metges i infermeres sense quiròfans on operar perquè s'han cedit a mútues privades, hi viuen pacients a qui se'ls ha tancat el CAP del seu poble i han de fer quilòmetres i quilòmetres per ser atesos, persones grans a qui se'ls nega o se'ls retarda l'ajuda per dependència o l'ingrès en una residència ...  Això sí que és un atac frontal a Catalunya, un atemptat contra els serveis públics, aquells que són de tots els catalans i les catalanes.

I molta preocupació, molta preocupació per la visualització clara, ahir i avui, de la falta de projecte del govern de CiU, de l'asbència de full de ruta, més enllà de la retallada per la retallada. La recepta és: la culpa és de l'anterior govern o de Madrid i deixem passar el temps, de moment, fins al 20N. Si no fos perquè cada dia que passa estem pitjor, perquè cada dia que passa hi ha més persones que pateixen, els podria inclús sortir bé. Ara, això els importa poc. I aquest se suposava que era el govern dels millors ....

dimarts, 27 de setembre del 2011

Dia Mundial del Turisme, Ulldecona retrocedeix

Des del 1980 l'Organització Mundial del Turisme celebra tal dia com avui el Dia Mundial del Turisme, commemorant l'aprovació, deu anys abans, dels estatuts de la pròpia organització. L'objectiu és fomentar el coneixement entre la comunitat internacional de la importància del turisme i els seus valors socials, culturals i econòmics. 

Ara fa vuit anys iniciàvem a Ulldecona una verdadera revolució en l'àmbit del turisme. Fins llavors poques coses s'havien fet a Ulldecona per fomentar els nostres actius patrimonials i/o naturals. Tenim al nostre poble un llegat històric de valor incalculable i vam decidir començar per ubicar a l'Ermita de la Pietat el Centre d'Interpretació de l'Art Rupestre Abrics de l'Ermita, amb la complicitat i suport de la Generalitat i el Museu d'Arqueologia de Catalunya, convertint-nos en un referent en aquest àmbit, fent les coses a poc a poc, sense voler acaparar molt, amb pas ferm i decidit.  

Vam continuar les obres de restauració del Castell, vam establir rutes al nucli antic i vam iniciar l'ambiciòs projete al voltant de les oliveres mil.lenàries, per protegir-les, fer-ne difusió i valoritzar no només els monumentals arbres sinó també el seu fruit. Hem posat en marxa el primer Museu Natural d'oliveres mil.lenàries, uns arbres que són únics al món, que són símbol de la nostra història. La feina però no s'acaba aquí perquè, en silenci, sense soroll, els darrers vuit anys el poble ha anat comprant terrenys amb poblats íbers per poder-los explotar,  en lo bon sentit de la paraula, algun dia. I hem deixo mil coses més que serien massa llargues d'explicar. 

Això ho hem aconseguit esforçant-nos colze a colze desenes de persones que estimem el nostre poble, que creiem amb el potencial del nostre patrimoni, amb la voluntat que se li done un ús social i públic que va més enllà del negoci i del benefici econòmic, amb una gestió pública cent per cent perquè el que és del poble ha de continuar sent del poble.

I, amb tot això, arribem fins avui, en que celebrem el Dia Mundial del Turisme mentre sonen de fons a Ulldecona els primers tambors de la privatització d'alguns d'aquests actius. Patrimoni del poble i inversió del poble, de tots, però benefici privat. Mal negoci per a Ulldecona. Ens quedarem de braços creuats?

dilluns, 19 de setembre del 2011

Els primers 100 dies de govern municipal i el conte dels 3 sobres


Recupero l'activitat del blog en aquest inici del nou curs 2011-2012 el dia en que es compleixen just 100 dies de treball dels nous governs municipals. A Ulldecona PP-CIU i UGI impulsaven un pacte per fer fora del govern municipal la llista més votada en les darreres eleccions municipals, la del PSC. Al llarg d'aquesta setmana entraré més detalladament a fer el balanç d'aquests 100 primers dies que ja hem presentat en roda de premsa, avui però, us conto un conte que fa pocs mesos reproduïa Mayor Zaragoza en un article al diari El País. Diu així:

 “Un polític, en el moment del seu relleu, va donar tres sobres al seu substitut, tot dient-li que quan estigués molt apurat els anés obrint per ordre. 1, 2 i 3. El seu contingut li podria ser de gran utilitat per orientar-lo en com afrontar cada situació.

L'exercici del poder té les seves complicacions i, passat un temps, el successor es trobà davant d'un seguit de problemes per als quals no veia solució, així que va decidir obrir el primer sobre i va trobar-hi a dins una nota que deia: "Parli malament de mi. Jo tinc la culpa de tot". Encara que no li va agradar massa el consell el va posar en pràctica; amb molt bons resultats.

 Al cap d'uns mesos les coses tornaven a complicar-se i va decidir obrir el segon sobre: "Amb les estructures actuals no es pot fer res. Faci canvis" . I va començar a fer una reforma estructural, potser no massa important, però que li va aportar una millor imatge davant del poble. 

Al cap d'un temps, però, va arribar a un punt, en què aquestes reformes no van ser suficients i va haver d'obrir el tercer sobre, malgrat saber que era el darrer recurs de què disposava. La nota posava: "Comenci a escriure els tres sobres pel seu successor. El seu relleu és imminent. "

A Ulldecona ens trobem actualment en el moment immediatament després d'obrir el primer sobre. Quan un no té arguments per defensar la seva gestió, el més fàcil  és atacar i desacreditar qui té al davant. Però la realitat és tossuda i cada vegada ens valen menys excuses, volem un govern que doni resposta i solucions als problemes i no que invente problemes on no n'hi ha. El temps passa i de moment ja portem 100 dies.