dijous, 26 de novembre del 2009

LA DIGNITAT DE CATALUNYA

En un fet sense precedents en els 30 anys de democràcia, avui 12 diaris catalans publiquen una editorial única. Són El Periódico de Catalunya, La Vanguardia, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa. El text és aquest:

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors.

L’expectació és alta

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al•lusió a les causes del retard de la sentència.

Avanç o retrocés

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència. No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).

Els pactes obliguen

L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel•lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Solidaritat catalana

Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

dimecres, 25 de novembre del 2009

TOTS I TOTES CONTRA LA VIOLÈNCIA


Cada 25 de novembre celebrem el Dia Internacional Contra la Violència de Gènere. Sommiem totes que arribe un dia en que aquest dia internacional desaparegui per sempre més del calendari. Avui però, les xifres són esfereïdores. 11 dones mortes a Catalunya és el trist balanç del que portem d'any a mans de les seves parelles o ex parelles. Més de 6.000 detencions per violència de gènere i dades molt i molt preocupants sobre l'edat dels agressors, cada vegada més joves, i també de les víctimes, moltes, menors de 30 anys. S'han de continuar incidint, per tant, en l'àmbit de l'educació com a base per superar aquesta xacra social. El camí és llarg però no podem defallir en cap moment.

Podeu llegir aquí el manifest que des del PSC hem publicat amb motiu del Dia Internacional contra la Violència de Gènere i també el manifest que ha publicat la Generalitat de Catalunya, els ajuntaments i altres institucions públiques del país. Aprofito per convidar-vos a l'acte que farem divendres a la tarda a Ulldecona, a la Sala de Sessions de l'Ajuntament, organitzat pel Grup de Dones, en commemoració d'aquest 25 de novembre.

dijous, 19 de novembre del 2009

EMMU: UN NOU REPTE


Fa poques setmanes ha començat a caminar un nou projecte que fa temps, anys, que s'estava gestant a Ulldecona. Es tracta de l'Escola Municipal de Música (EMMU), que gestionarà la Banda de Música d'Ulldecona després d'haver-se-li concedit aquesta responsabilitat mitjançant un concurs públic. Oficialment, l'EMMU va ser presentada el passat cap de setmana coincidint amb el Concert de Santa Cecília de la BMU i coincidint també amb els actes del 140è aniversari de fundació de l'entitat. Tot l'equip directiu de l'entitat, el director de la Banda i de l'Escola, els professors/es, els alumnes i els músics, ens van encomanar al govern municipal en general i a mi en particular, la il.lusió i les ganes des del primer dia en que es va iniciar la tramitació de la nova EMMU. No ha estat fàcil, moltes vegades els tràmits esgoten, però aquest feliç final enceta ara una nova etapa, amb noves oportunitats en el treball diari.

Ulldecona tindrà finalment una Escola pública, finançada pel Departament d'Educació i el propi Ajuntament, per donar formació musical de qualitat, per tal d’aconseguir que la pràctica de la música, tan individual com en conjunt, sigui un fet totalment normalitzat a la nostra població. Es tracta d'una Escola oberta, activa, i amb projecció a tot el poble, que actuarà sens dubte com a agent dinamitzador i aglutinador de l'activitat musical d'Ulldecona. Si sense Escola hem estat capaços que Ulldecona sigui un referent en el món musical del territori (amb grups de tota mena com la pròpia Banda, l'Orfeó, les corals, els grups de pop i rock, els grallers ...), imagineu-vos ara l'horitzó que sens presenta!. Des d'aquí, felicitats a la Banda, gràcies per haver-ho fet possible, i ànims en aquesta nova etapa.

dimecres, 18 de novembre del 2009

ESPAI TERRA


TV3 ha emés aquesta setmana un reportatge sobre les oliveres mil.lenàries d'Ulldecona al programa Espai Terra. La presentació del propi programa diu "calcular l'edat de les oliveres és gairebé impossible. Cori Calero ens mostra la imponent i silenciosa personalitat d'aquestes escultures arrelades a terra. Escultures que es van esculpint dia rere dia des de fa milers d'anys". Realment, un patrimoni únic que no em cansaré mai d'admirar.

dijous, 12 de novembre del 2009

Mentre el Govern planteja mesures per millorar la situació a les Terres de l'Ebre, CiU busca baralla


Intervenció al Ple del Parlament presentant l'esmena dels grups que donem suport al govern a la moció de CiU sobre el sector de l'automoció (encara no entenc perquè li van posar aquest nom i que hi té a veure, per exemple, el pla territorial de Terres de l'Ebre).

No és des de la confrontació des d’on es construeix territori i país, no és amb la confrontació com recolzarem els treballadors i treballadores de Lear Roquetes i els milers de treballadors d’arreu del país que estan en situació semblant, no és la confrontació un instrument per solucionar els problemes i donar respostes als ciutadans. Per tant, per molt que ens busquen, als diputats i diputades del grup Socialistes-Ciutadans pel Canvi, no ens hi trobaran. Amb clara voluntat d’acord hem presentat una esmena a la seva moció.

Creiem que s’han d’intensificar les mesures per a la millora de la situació econòmica i industrial a les Terres de l’Ebre, en la línia de les inversions ja realitzades i aplicant el pla anunciat pel propi president de la Generalitat, aquests darrers dies. Un pla que preveu avançar inversions, accelerar la creació de sòl industrial i donar prioritat a les empreses que s’hi vulguin instal.lar i una inversió de 8’2 milions d’euros en formació. Un pla que preveu una comissió de seguiment del Compromís amb l’Ebre, integrada pel govern, agents econòmics i socials, i administracions locals.

Aquest govern sempre ha apostat per les Terres de l’Ebre. Va ser al nostre costat quan se'ns qüestionava el dret a gestionar els recursos hídrics i torna a ser-hi ara, en moments de gran dificultat. La mitjana d’inversió per càpita en el període 2004-2010 és superior al del període 1999-2003 en prop de 180 euros. El que passa es que estàvem tant a la cua de tot que ens costarà molt situar-nos en posicions capdavanteres.

Com dèia, el President Montilla, ha presentat ja el conjunt d’iniciatives per al desenvolupament de les Terres de l’Ebre 2010.

En el camp de la dinamització industrial, treballant en quatre blocs:

- Potenciacó de l’oferta de sòl industrial (més facilitats per a les empreses i més oferta de sòl per a activitats econòmiques. Podem parlar de les diverses fases de polígon Catalunya Sud, al Baix Ebre, polígon del Mollo o el de Flix, a la Ribera, Vall de Vinyes o Camposines a la Terra Alta; o de la consolidació del sòl existent a municipis del Montsià com Ulldecona, la Sénia o Amposta)

- Iniciatives de dinamització comarcal, amb la incorporació de les quatre comarques ebrenques dins del pla, amb vuit milions d’euros de pressupost per tal d’estimular l’activitat econòmica i empresarial mitjançant el suport del teixit productiu i la producció local i desenvolupar un entorn socioeconòmic que afavoreixi la permanència de la població al territori. Els ajuts tindran forma de subvencions o de préstecs reemborsables seguint les ocndicions marcades per aquets programa que ja es desenvolupava a l’Anoia, el Pallars Jussà, el Ripollès i la Terra Alta

- Actuacions de política industrial, entre altres, amb la gestió dels 10 milions d’euros del fons de reindustrialització que saprovaran en els pressupostos generals de l’estat per al 2010 i prestant especial atenció als projectes d’R+D i internacionalització.

- Actuacions de política de creació d’empreses, amb prop d’1 milió d’euros en polítiques d’emprenedoria i economia cooperativa.

En el camp del desenvolupament d’infraestructures:

Actuacions en xarxa viària i de mobilitat en les que ara no m’extendre perquè no acabaria i que representen una inversió actual de 100 milions d’euros en obres.

Només resaltar que aquesta mateixa setmana el Dep. Política Territorial i Obres Públiques ha iniciat la licitació de la redacció de l’estudi previ de l’Eix Occidental, autovia de 145 km que unirà Lleida i Alcanar. La nova autovia seguirà el corredor de l’actual C12, de titularitat de la Generalitat, entre Lleida i Amposta, i de la N-340, de titularitat estatal, entre Amposta i la cimentera d’Alcanar, passant per 26 municipis.

Actuacions en ports, amb una inversió de 5’4 milions d’euros; millora i ampliació de la xarxa de regadius; actuacions de sanejament d’aigües i protecció del medi natural, amb 11 milions d’euros; actuacions de protecció del Delta, amb 310 milions d’euros en els propers cinc anys i altres actuacions estratègiques com l’Hospital.

Finalment, en l’àmbit de foment del capital humà: el govern referma el seu esforç pressupostari amb prop d’un 10% més de recursos que el 2009 dedicats a actuacions dels treballadors.

Es llençarà el projecte Treball a les 4 comarques amb programes de contractació de personal directiu o tècnic, programes de desenvolupament local, programes de qualificació professional, programes innovadors i experimentals per a col.lectius amb dificultat d’inserció i programes de foment de la igualtat d’oportunitats home/dona.

Paral.lelament s’obrirà una línia d’incentius a la implantació empresarial a les Terres de l’Ebre i la creació d’un pla de formació i reciclatge de persones en situació d’atur. En definitiva, en el cas del Departament de Treball, es preveu comptar amb més de 8’2 milions d’euros per a les iniciatives d’ocupació i formació.

En definitiva, les bases les tenim posades, el govern ha fet els deures i ara hem de continuar treballant per fer realitat aquests projectes plasmats en el pla presentat, que només seran possibles si treballem plegats des de totes les administracions, des de tots els sectors, des de tots els partits també, en benefici del territori i del país.

dimecres, 11 de novembre del 2009

LA TRIPLE BATALLA DEL PSC


Com tots els dimecres en que tenim Ple al Parlament, hem fet avui reunió del grup parlamentari SOC-CpC. Una reunió avui una mica especial perquè hem comptat amb la presència del President de la Generalitat, José Montilla, que ens ha demanat la màxima implicació i tot l'esforç per tal de lluitar en tres fronts prioritaris: contra la crisi econòmica, contra el descrèdit, la desafecció i la corrupció, i contra les idees conservadores. Són els reptes que com a partit ens vam marcar també dissabte passat en la Convenció Municipal que vam celebrar a Barcelona. Els nostres objectius són clars: un país fort, una economia sòlida i una societat del benestar. Us animo a llegir les resolucions i les intervencions de la Convenció.

A la fotografia, els i les socialistes de les Terres de l'Ebre que vam assistir a la Convenció Municipal del PSC

dimarts, 10 de novembre del 2009

ELS REPTES DE LA COOPERACIÓ MUNICIPALISTA EN TEMPS DE CRISI


Aquesta tarda he tingut ocasió de participar, junt amb l'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, l'alcalde de Santa Margarida de Montbui, Teo Romero, el tinent d'alcalde de Barcelona, Carles Martí, i la tinent d'alcalde de Santa Coloma de Gramanet, Núria Parlón, en una xerrada sobre els "reptes de la cooperació municipalista en temps de crisi", organitzada per la Sectorial de Cooperació i Solidaritat del PSC, a Barcelona. Després de compartir com treballava cadascún dels municipis, hem coincidit amb els reptes a afrontar:

- Aconseguir que no s'allunyi l'objectiu del 0'7% donada la situació de crisi econòmica. Ara més que mai és necessaria la cooperació.
- Treballar des del codesenvolupament, entenent el concepte com a un instrument a cavall entre les polítiques de desenvolupament i les d’immigració, vinculant personalment els immigrants que viuen amb nosaltres amb el desenvolupament del seu país d’origen. Les persones nouvingudes han de tenir un paper fonamental com a actors en les polítiques de cooperació. Ningú millor que ells, que han hagut de marxar dels seus països d’origen, coneixen les necessitats d’allà on venen.
- Assolir una major coordinació entre municipis i una especialització.
- Plantejar objectius possibles per no caure en el desànim. Tots perseguim utopies, però hem de plantejar projectes realistes.
- Cal explicar més i millor allò que fem en cooperació.

Garantir, i més en temps de crisi, les polítiques de cooperació internacional esdevé un actiu estratègic per al desenvolupament humà en tant que són instrument clau per la lluita contra la pobresa i les desigualtats. Aquesta és una fita a la qual els i les socialistes ni renunciem.

dimecres, 4 de novembre del 2009

CARA I CREU: BONES I MALES NOTÍCIES

De Madrid ens arriben també bones notícies a nivell general de Terres de l'Ebre. Les quatre comarques rebrem més de 12 milions d'euros addicionals dels Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2010 gràcies als acords assolits en el tràmit d’esmenes pel PSC, ERC i ICV. La gran part d'aquesta inversió va destinada a la industrialització, diversificació i revitalització de l'economia, amb esment especial al sector del moble.

Amb la inversió prevista de 8 milions d’euros del Pla d’Iniciatives de Dinamització Comarcal, del que us parlava fa pocs dies, i aquesta incorporació dels 12 milions de les esmenes als pressupostos estatals, arribarem als 20 milions d'euros d'inversió per activar la inversió industrial a les Terres de l’Ebre. Ara cal treballar conjuntament les diverses administracions, les forces polítiques, els sindicats, els empresaris, el teixit econòmic i social, en definitiva, per tal d'afinar bé amb els objectius i saber aprofitar la inversió per a sortir d'aquesta greu crisi per la que estem passant. Cal que tothom es pose les piles, com diriem col.loquialment.

Afegeixo també en l'apartat de notícies positives la signatura entre l'Institut Català de Finances i 25 entitats financeres d'un conveni de finançament per a pimes i autònoms. Amb un pressupost de 300 milions d'euros, la principal novetat d'enguany és la millora de les condicions, tot adaptant-les a les necessitats de les pimes i autònoms derivades de l'actual context econòmic.

I, lamentablement, en l'apartat de notícies negatives, un altre expedient de regulació d'ocupació, en aquest cas de l'empresa Tresfor d'Ulldecona (sector moble), i que afecta 15 treballadors i treballadores de l'empresa Tresfor, a qui des d'aquí vull mostrar el meu suport i recolzament.

SENSE PARAR: REHABILITACIÓ DEL TEATRE I DEL CASTELL


Una part molt important de la feina dels Alcaldes/ses, Regidors/es, és buscar els recursos econòmics necessaris per tal de poder tirar endavant projectes. Amb aquest objectiu, avui, hem anat a Madrid. Estem en fase de negociació entre l'Ajuntament i el Ministeri de Foment per tal de poder iniciar una nova fase de rehabilitació del Teatre Municipal Orfeó Montsià i empendre la restauració de les muralles del Castell. Es tracta de dos actuacions que la Generalitat, a través del programa de l’1% cultural del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i del Departament de Cultura, ja finançarà al 50%. Avui hem donat un pas important en una reunió que hem mantingut amb el Secretari d’Estat de Relacions Institucionals del Ministeri de Foment, Fernando Puig de la Bellacasa, i el Subdirector General de Gestió d’Ajudes, Subvencions i Projectes, Jose Maria Verdú, responsables dels programa 1% cultural.

En el cas del Teatre Municipal Orfeó Montsià es tracta de la tercera fase de rehabilitació de l’edifici, el centre neuràlgic de la vida cultural d’Ulldecona, i que fou construït l’any 1923. Com ja n'he parlat en algunes ocasions, no m'hi extendré massa, però si que he de dir que actualment s’està duent a terme la segona fase d’obres, que ha comptat amb una inversió de 224.500 euros, al 50% entre l’Ajuntament i la Generalitat (la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, la Direcció General del Patrimoni Cultural i l’Institut Català del Sòl). L’obra està dirigida per l’arquitecte Carles Brull. El 2007 ja vam executar una primera fase de rehabilitació de l’edifici consistent en la reforma de la caixa escènica i el cos de vestidors, amb una inversió també de vora 300.000 euros. El teatre és un equipament vital per al municipi i se’ns ha quedat vell per a les necessitats d’avui, l’objectiu és el seu condicionament integral i la seva modernització.


Respecte al Castell d’Ulldecona, la nova fase d’obres ens ha de permetre la rehabilitació de les Muralles del recinte. La Generalitat hi invertirà 120.000 euros i la petició al Ministeri de Foment és per invertir-ne 120.000 més. Fins avui han estat diverses les administracions que han participat en la restauració del Castell d’Ulldecona, des que l’any 1985 va ser comprat per l’Ajuntament.

•1988 – La Generalitat encarrega el primer projecte de restauració
•1993/94 – I Fase – Restauració Torre de l’Homenatge – 30 milions de ptes de l’Estat
•1994/95 – II Fase – Restauració de l’Església i de la Torre Rodona – 30 milions de ptes de la Generalitat (Durant la II Fase es van començar les excavacions).
•1998/99 – III Fase – Segueixen les excavacions. Portada dels serveis i edifici exterior. – 15 milions de pessetes de l’Ajuntament i 20 de la Generalitat.
•2001 – Carretera de circumval•lació feta per la Diputació de Tarragona
•2004 - IV Fase – Consolidació de les excavacions fetes. 163.000 € del Ministeri de Foment i 48.000 euros de l’Ajuntament. Es va seguir excavant al recinte interior i començar a consolidar les troballes.
•2006 – V Fase – 135.000 euros de la Generalitat i 135.000 de l‘Ajuntament per fer l’enllumenat interior i exterior dels edificis i de l’entorn, consolidar les excavacions i deixar el conjunt del Castell d’Ulldecona practicable i visitable.

Un dels objectius prioritaris que com a govern municipal (PSC – ERC) ens vam fixar el primer dia, és la protecció del patrimoni cultural, arquitectònic i natural, la seva rehabilitació i la seva difusió per tal de convertir-lo en un potent atractiu turístic. I fa sis anys que, pas a pas, avancem en aquest sentit.

dimarts, 3 de novembre del 2009

PLA D'INICIATIVES DE DINAMITZACIÓ COMARCAL A LES TTE

La setmana passada ho va anunciar el President Montilla en seu parlamentària i ahir ja es va pendre l'acord de govern per tal d'incloure a les quatre comarques de les Terres de l’Ebre al Pla d’Iniciatives de Dinamització Comarcal (IDC) que fins ara només beneficiava a la Terra Alta, amb una ampliació de la dotació econòmica d’aquest programa.

Tal com s'explica en la nota de premsa de la Generalitat, aquesta és una de les mesures que el Govern posarà en marxa per potenciar l’activitat econòmica de les comarques ebrenques, afectades per la crisi, especialment després de l’expedient de regulació presentat per l’empresa LEAR Corporation a Roquetes.

El Pla d’Iniciatives de Dinamització Comarcal vol estimular l’activitat econòmica i empresarial dels municipis mitjançant el suport del teixit productiu i la producció local, avançar el calendari per a la millora d’algunes de les infraestructures programades, i desenvolupar un entorn socioeconòmic que afavoreixi la permanència de la població al territori.

Aquets ajuts aniran adreçats a dos tipus de destinataris:

Ens locals (àmbit del sector públic): els ajuts es destinaran al desenvolupament de projectes que proporcionin al teixit econòmic i empresarial del territori un suport per al desenvolupament de la seva activitat o dels seus projectes de futur.
Empreses privades (àmbit empresarial): es donaran ajuts per impulsar aquelles iniciatives empresarials que generin ocupació i que actuïn com a força motriu del desenvolupament empresarial a la comarca.

El 75% de l’import serà en forma de préstecs amb condicions preferents (crèdits tous al 0% d’interès i cinc anys de carència) i el 25% restant en forma de subvenció a la inversió.

Fins al moment, el Govern ha concedit a iniciatives empresarials de la Terra Alta prop d’1 milió d’euros a fons perdut i 2’4 milions d’euros amb crèdits tous. Concretament, aquest 2009 s’han concedit subvencions per valor de 463.832 € a 11 empreses de la comarca de la Terra Alta i a l’Ajuntament de Gandesa per portar a terme el projecte de creació d’un viver d’empreses a la capital de la comarca. A més, 15 empreses, 11 de les quals ja han rebut també una subvenció, se’ls ha ofert la possibilitat d’optar a un crèdit bancari amb condicions preferents. El valor total d’aquests crèdits és d’1,2 milions d’euros.

Les empreses beneficiàries de la convocatòria d’enguany es troben instal·lades als municipis de Gandesa, Batea, la Fatarella i Corbera d’Ebre i han permès garantir la continuïtat de 270 llocs de treball i la creació de 63 nous llocs en els propers tres anys.

En aquest sentit, l’any 2008 també l’Ajuntament de Gandesa i 9 empreses més de la comarca van rebre ajuts per un import de 420.159€, als quals es van sumar 1’2 milions d’euros en crèdits tous, que també es van concedir a 9 empreses.