Hi ha molts temes sobre els que vull escriure diàriament i no ho puc fer per falta de temps. Avui he decidit fer només quatre línies d’algunes de les coses que tinc acumulades dels darrers dies.
Dissabte vaig assistir a la presentació a Ulldecona del nou llibre de Joan Roig, “Els nobles del Montsià” publicat per l’editorial Onada. He començat ja a llegir-lo i espero poder-vos fer un comentari bastant més llarg en una propera entrada.
Aquesta setmana s’ha anunciat que s’adeqüarà una sala per a parts naturals a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa. Som pioners junt amb altres hospitals catalans. Una molt bona notícia per a totes aquelles dones que vulguin escollir aquesta opció.
Avui, els embassaments de les conques internes de Catalunya estan al 22,6% de la seva capacitat, un 1% més que fa una setmana, gràcies a les darreres pluges, que faran possible allunyar uns dies més l'entrada en fase d'emergència per la sequera, que s'activarà quan el nivell dels pantans descendeixi per sota del 20%.
La setmana passada vam aprovar al Parlament la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista. Va ser un moment viscut amb molta intensitat. Un pas més en la lluita contra aquesta xacra de la nostra societat.
I, acabo saltant-me les desqualificacions masclistes i carques sobre la nova ministra de Defensa i sobre la nova ministra d’Igualtat. Sense comentaris. Cap de les persones i/o dels mitjans que les han fet mereixen un minut del nostre temps. En canvi, sí m’agradaria reproduir una carta de Maria Ángeles Martín Gallego, d’Alcalà d’Henares, que avui publicava el País.
Estos días he escuchado muchos comentarios sobre las nuevas ministras, especialmente referidos a su condición femenina y a su juventud. ¿Creen que una mujer de 31 años no sabe lo que es o debería ser la igualdad?
Pues imagine, por un momento, que es usted una mujer española cualquiera, residente en una ciudad cualquiera, recién casada, con estudios superiores, cursos y másteres en su haber, que domina varios idiomas y con una gran capacidad de trabajo, a los 28 años de edad, frente a una empresa cualquiera, en busca de su primer empleo.
Imagine ahora que una de las preguntas que el entrevistador va a formularle a usted es, casi con total seguridad: "¿Piensa usted tener hijos pronto?". ¡Vaya por Dios! Debería usted meditar la respuesta ¿verdad? A lo mejor en ese momento pensaría usted que, de ser su respuesta afirmativa, probablemente no la contraten. O que si responde que no, cuando en un futuro sea usted madre, no le renueven el contrato. O que si se lo renuevan, probablemente usted no alcance nunca un puesto de responsabilidad en la empresa. O que si lo alcanza, después de años de trabajar a fondo, no podrá evitar ciertos comentarios de sus compañeros, "¡A saber qué habrá hecho ésta!". Su respuesta será: no, no pienso tenerlos por ahora. Puede que en ese u otro momento se acuerde usted también de aquel novio suyo al que le molestaba mucho que llevara minifalda, o de su vecina del 5º, a la que su marido le pone la mano encima, o de su abuela, que no fue a la Universidad porque no estaba bien visto, o de su madre que crió a tres hijos, trabajó fuera y dentro de casa, cuidó ella sola a su padre enfermo a pesar de tener hermanos varones, y ahora se hace cargo de sus nietos para que sus hijas puedan trabajar.
No hace falta ir muy atrás en el tiempo, porque esto pasa hoy. Mucho hemos conseguido, sí, pero mucho queda por hacer. Porque si la nombran a usted ministra, sepa que "la aceptarán como animal de compañía" y entrará usted a formar parte de "un batallón de modistillas", entre otras lindezas. Ánimo, Bibiana
dilluns, 21 d’abril del 2008
COSES DIVERSES
dimarts, 8 d’abril del 2008
QUATRE D'AVUI I UNA MÉS
Avui es compleixen cinc anys de la mort de José Couso a l’Irak. Va ser un atac de les anomenades forces d’alliberament nordamericanes. Va ser un atac militar a un hotel ple de periodistes. Els culpables continuen en llibertat.
Avui també, la persona que va treure les tropes espanyoles d’aquesta guerra il.legal, Jose Luis Rodíguez Zapatero, passa el seu segon debat d’investidura al Congrès dels Diputats. Quasi amb tota seguretat acabarà divendres amb la seva investidura com a President del Govern, amb els vots del grup parlamentari Socialista, en segona volta. Reconec que fa molts anys que segueixo quasi bé íntegrament els debats d’investidura. M’ha agradat el discurs de Zapatero pel to, pels compromisos i pel “full de ruta” que ha marcat per aquesta legislatura. Ha estat però, molt dens, i a l’intentar encabir tots els temes importants potser no ha concretat tant com voldríem alguns d’ells, però hem de ser conscients que és impossible detallar tant en un debat d’aquestes característiques. A la web de la Moncloa està el discrus íntegre.
Avui també hem conegut la distribució del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya. A Ulldecona “el repartiment” ens deixa 1.071.000 euros:
2008 – Redacció del projecte de l’Antic Convent (Arxiu Històric i Casal d’Entitats) -50.000 euros de subvenció (la inversió total és de 136.000 euros)
2009 – Urbanització de diversos carrers de Sant Joan del Pas - 60.000 euros de subvenció (la inversió total és de 645.000 euros)
2009 – Remodelació urbanística de la Murada de Baix – 450.000 euros de subvenció (la inversió total és de 600.000 euros)
2009 – Canvi d’enllumentat del Molí de l’Om – 31.000 euros de subvenció (la inversió total és de 62.000 euros)
2010 – Xarxa de clavegueram a la Miliana – 60.000 euros de subvenció (la inversió total és de 242.000 euros)
2010 – Construcció de l’Arxiu Històric i Casal d’Entitats – 300.000 euros de subvenció (la inversió total és d’1 milió d’euros)
2011 – Urbanització de diversos carrers i places als Valentins – 60.000 euros de subvenció (la inversió total és de 120.000 euros)
2012 – Acondicionament del Passeig del Riu al Barri Castell – 60.000euros de subvenció (la inversió total és de 600.000 euros)
Avui també hem celebrat una nova sessió de la Comissió sobre Polítiques de Joventut al Parlament, on sóc portaveu del grup Socialista – Ciutadans pel Canvi. Hem tingut la compareixença del director general de l’Agència Catalana de Joventut, Julià Fernàndez. L’Agència es va crear a finals de l’any passat fruit de la necessitat d’existència d’un ens públic per executar programes que afavoreixin l’emancipació dels joves, en facilitar-li al jove l’accés al món laboral i a l’habitatge per poder desenvolupar amb normalitat el seu projecte de vida. La creació de l’Agència representa un salt qualitatiu important, un pas més, en el desenvolupament de les polítiques de joventut a Catalunya. Cal ara concretar objectius i prioritats, dotar els programes dels recursos necessaris, fer el desplegament a nivell territorial i treballar conjuntament amb els ens locals per recollir els millors fruits.
Per cert, el passat diumenge vaig assistir, a Deltebre, a la clausura de la 30a assamblea del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. Des d’aquí, felicitar a la nova presidenta, Agnès Russiñol, i també reconèixer la tasca feta pel president sortint, Jaume Soler. Cal dir que la presència ebrenca entre les entitats adherides al Consell és quasi bé inexistent.
Entre els objectius del consell es troben el foment de l’associacionisme juvenil i la participació democràtica, fer de pont entre la gent jove i els poders públics per millorar la situació juvenil, promoure les relacions entre les entitats juvenils, l’impuls d’informes i estudis propis sobre matèries relacionades amb la joventut, i projectar l’activitat del moviment associatiu català en l’àmbit internacional. Mostra d’això va ser la presència també en l’acte de clausura de la presidenta del Foro Latinoamericano de Juventut, Rita Solís, i el secretari general del Fòrum Europeu, Diego Tinto. El President del Parlament, Ernest Benach, va ser l’encarregat de tancar l’Assamblea, fent una crida a la implicació i a la participació per part dels joves.
dilluns, 7 d’abril del 2008
MIRANT AL CEL COMENCEM SETMANA
Comencem setmana pendents de si plou o no plou. En relació a la sequera, a les possibles restriccions, a la falta d’aigua i a les possibles solucions, aquests darrers dies s'intenta comparar el que passa avui i el que passava fa quatre anys i se'ns acusa d'haver canviat de posició. Però els socialistes no hem canviat ni de política ni de polítiques. Pensem i defensem el mateix ara que fa quatre anys. Estem en contra dels transvasaments. Som els que vam derogar el PHN que contemplava, entre altres, el transvasament de 1050 hm3 d’aigua a València, Alacant i Múrcia per a continuar impulsant polítiques de creixements urbanístics desmesurats i insostenibles totalment. Per tant, són situacions completament incomparables. I, a més, no crèiem en els transvasaments fa quatre anys i no creiem en els transvasaments avui.
Els deures en matèria de gestió sostenible de l’aigua, en aquest país, es van començar a fer fa ben poc. I anem tard. Molt tard. Tant tard, que en pocs mesos, cinc milions de persones de Barcelona, àrea metropolitana i comarques de la conca de la zona Ter-Llobregat, es poden quedar sense aigua. Així de clar, així de seriòs.
Gràcies a la política d’estalvi, reutilització i dessalinització impulsada pel govern actual i a la conscienciació cada cop més gran de la ciutadania no hem arribat abans a aquesta situació límit. Fins al 2012, la Generalitat, destinarà 1.700milions d’euros a mesures estructurals que donaran el seu fruit a mig i llarg termini. Faig un repàs a aquests tres conceptes:
ESTALVI: En el conjunt de poblacions de la conca del Ter – Llobregat ha arribat a un 8% de mitjana, en el conjunt de Catalunya, a un 4’5%. La mitjana de consum diari per habitant a Catalunya és de 250 litres. A l’àrea metropolitana de Barcelona és de 120 litres. Avui dia es fan edificis amb sistemes d’aprofitament de l’aigua que redueixen a 64 litres per persona i dia. Hi ha instal.lats 800.000 difusors a tot el país que permeten estalviar, per cadascún, 10 litres per dia. Tot i això, s’ha de continuar treballant, sobretot, per extendre aquestes mesures a nivell de tot Catalunya i també per continuar modernitzant els sistemes de regadius agrícoles, que consumeixen bona part de les reserves d’aigua. És feina de tots estalviar aigua i tots podem emprendre mesures també a nivell individual i domèstic, molt senzilles a més, per fer-ho.
REUTILIZACIÓ: S’estan acabant obres d’infraestructures diverses per poder reutilitzar aigües depurades. Ara ja depurem l’aigua i s’està començant a fer el segon pas, que és utilitzar-la per a usos agrícoles i també per a usos industrials. Ho han començat a fer amb èxit els pagesos del Baix Llobregat i s’està treballant per connectar en breu les aigües sortint de la depuradora del Prat amb el polígon de la Zona Franca. S’està recuperant i aprofitant els aqüífers, recs antics com el Comtal, pous, s’està millorant els sistemes d’abastament municipals amb gran esforç per part de tots els ajuntaments, que vol dir, amb gran esforç per part dels ciutadans i ciutadanes.
DESSALINITZACIÓ: La dessalinització ja no té els costos econòmics i energètics de fa quinze anys. És una opció viable i competitiva. Hi ha molts països que ens poden donar lliçons en això. Anem tard, molt tard, perquè les primers dessaladores es van començar a construir en aquest país fa només dos anys. Al Delta del Llobregat se n’està fent una, la del Prat. Està previst que comenci a funcional l’abril del 2009 i proporcionarà el 20% de l’aigua que es consumeix a la regió metropolitana de Barcelona. El govern de la Generalitat ha adjudicat la duplicació de la dessaladora de Maresme - Costa Brava. S’ha decidit ja la ubicació d’una altra planta per a la zona del Penedès – Garraf i s’ampliarà la planta de La Tordera, com a actuacions més immediates. Quan estiguen totes en funcionament produiran 300 hm cúbics l’any.
Per tant, ningú pot negar que el Govern de la Generalitat ha fet els deures aquests darrers anys, ningú. Ningú pot acusar-nos, en aquest cas als socialistes, de no creure en la nova cultura de l’aigua, de parlar i no fer res. La vam començar a aplicar fa quatre anys i l’estem aplicant avui, amb l’esforç de tots i totes.
Tot i aquestes mesures, el país avui té problemes seriosos per garantir el subministrament d’aigua. Perquè? Per què, com déia, com a país, hem començat tard a fer els deures i, per tant, no els hem acabat a temps per donar resposta als problemes. Que cadascú assumeixi la seva part de responsabilitat.
La capacitat dels embassaments que subministren aigua a Barcelona, àrea metropolitana i municipis de la zona Ter – Llobregat, està sota mínims, entre el 16 i el 27% avui. Patim la pitjor sequera dels darrers 70 anys. Abans no ho sabem, perquè no hi ha registres anteriors. L’objectiu és que els embassaments no baixin del 15%.
El problema però, tot i això que acabo d’explicar, continua sent el mateix. En un parell de mesos cinc milions de catalans i catalanes poden quedar-se sense aigua. Què ha de fer el govern? Sense cap dubte, garantir el subministrament d’aigua per ús de boca.
Com es farà això, si continua sense ploure? Segons les informacions del govern, s’ha elaborat un pla fer front a l’emergència, treballat i planificat des del pitjor dels escenaris, és a dir, contant que no plogui. El pla preveu diverses fases amb diverses accions i diversos terminis per a cada cosa. El primer pas, al mes de maig, és portar aigua amb vaixells des de Carboneras, el sud de França i Tarragona. S’està estudiant també la possibilitat de portar aigua en tren. El segon pas, a la tardor, està encara per concretar. S’ha dit que, si continua sense ploure i el cabal del riu ho permet, una possibilitat és la captació temporal d’aigua del Segre, afluent de l’Ebre. S’activaria en cas que s’arribi a la fase màxima d’alerta i es mantindria durant un període de 8 mesos. És una mesura extrema, una aportació de caràcter absolutament extraordinari, per tal de garantir el subministrament d’aigua a tothom. S’ha dit també que es podria negociar amb els regants per a que cedissin les concessions sobrants. El govern té en aquests moments, la obligació d’estudiar totes les opcions abans de pendre cap decisió.
Crec que el govern, més enllà de la política comunicativa i de les formes, està fent el que li toca, és a dir, davant d’una situació que no ens agrada a ningú, estudiar totes, totes, les possibilitats per fer front a l’emergència. Totes les mesures aplicades en sintonia amb la nova cultura de l’aigua començaran en breu a donar els seus resultats, entre ells la planta dessaladora del Prat. Però el problema el tenim avui, no en breu.
El president de la Generalitat, José Montilla, que alhora és el primer secretari del PSC, va assegurar fa uns dies que “no ens poden tremolar les cames al primer problema perquè, entre altres coses, si la gent confia en nosaltres quan venen les eleccions és perquè saben que, si cal, prenem les decisions per garantir aquelles qüestions essencials”.
Avui, els socialistes de l’Ebre, davant la situació excepcional en la que ens trobem, hem mostrat públicament que estem al costat del govern per trobar les millors solucions per fer-hi front.