dilluns, 7 d’abril de 2008

MIRANT AL CEL COMENCEM SETMANA

Comencem setmana pendents de si plou o no plou. En relació a la sequera, a les possibles restriccions, a la falta d’aigua i a les possibles solucions, aquests darrers dies s'intenta comparar el que passa avui i el que passava fa quatre anys i se'ns acusa d'haver canviat de posició. Però els socialistes no hem canviat ni de política ni de polítiques. Pensem i defensem el mateix ara que fa quatre anys. Estem en contra dels transvasaments. Som els que vam derogar el PHN que contemplava, entre altres, el transvasament de 1050 hm3 d’aigua a València, Alacant i Múrcia per a continuar impulsant polítiques de creixements urbanístics desmesurats i insostenibles totalment. Per tant, són situacions completament incomparables. I, a més, no crèiem en els transvasaments fa quatre anys i no creiem en els transvasaments avui.

Els deures en matèria de gestió sostenible de l’aigua, en aquest país, es van començar a fer fa ben poc. I anem tard. Molt tard. Tant tard, que en pocs mesos, cinc milions de persones de Barcelona, àrea metropolitana i comarques de la conca de la zona Ter-Llobregat, es poden quedar sense aigua. Així de clar, així de seriòs.

Gràcies a la política d’estalvi, reutilització i dessalinització impulsada pel govern actual i a la conscienciació cada cop més gran de la ciutadania no hem arribat abans a aquesta situació límit. Fins al 2012, la Generalitat, destinarà 1.700milions d’euros a mesures estructurals que donaran el seu fruit a mig i llarg termini. Faig un repàs a aquests tres conceptes:

ESTALVI: En el conjunt de poblacions de la conca del Ter – Llobregat ha arribat a un 8% de mitjana, en el conjunt de Catalunya, a un 4’5%. La mitjana de consum diari per habitant a Catalunya és de 250 litres. A l’àrea metropolitana de Barcelona és de 120 litres. Avui dia es fan edificis amb sistemes d’aprofitament de l’aigua que redueixen a 64 litres per persona i dia. Hi ha instal.lats 800.000 difusors a tot el país que permeten estalviar, per cadascún, 10 litres per dia. Tot i això, s’ha de continuar treballant, sobretot, per extendre aquestes mesures a nivell de tot Catalunya i també per continuar modernitzant els sistemes de regadius agrícoles, que consumeixen bona part de les reserves d’aigua. És feina de tots estalviar aigua i tots podem emprendre mesures també a nivell individual i domèstic, molt senzilles a més, per fer-ho.

REUTILIZACIÓ: S’estan acabant obres d’infraestructures diverses per poder reutilitzar aigües depurades. Ara ja depurem l’aigua i s’està començant a fer el segon pas, que és utilitzar-la per a usos agrícoles i també per a usos industrials. Ho han començat a fer amb èxit els pagesos del Baix Llobregat i s’està treballant per connectar en breu les aigües sortint de la depuradora del Prat amb el polígon de la Zona Franca. S’està recuperant i aprofitant els aqüífers, recs antics com el Comtal, pous, s’està millorant els sistemes d’abastament municipals amb gran esforç per part de tots els ajuntaments, que vol dir, amb gran esforç per part dels ciutadans i ciutadanes.

DESSALINITZACIÓ: La dessalinització ja no té els costos econòmics i energètics de fa quinze anys. És una opció viable i competitiva. Hi ha molts països que ens poden donar lliçons en això. Anem tard, molt tard, perquè les primers dessaladores es van començar a construir en aquest país fa només dos anys. Al Delta del Llobregat se n’està fent una, la del Prat. Està previst que comenci a funcional l’abril del 2009 i proporcionarà el 20% de l’aigua que es consumeix a la regió metropolitana de Barcelona. El govern de la Generalitat ha adjudicat la duplicació de la dessaladora de Maresme - Costa Brava. S’ha decidit ja la ubicació d’una altra planta per a la zona del Penedès – Garraf i s’ampliarà la planta de La Tordera, com a actuacions més immediates. Quan estiguen totes en funcionament produiran 300 hm cúbics l’any.

Per tant, ningú pot negar que el Govern de la Generalitat ha fet els deures aquests darrers anys, ningú. Ningú pot acusar-nos, en aquest cas als socialistes, de no creure en la nova cultura de l’aigua, de parlar i no fer res. La vam començar a aplicar fa quatre anys i l’estem aplicant avui, amb l’esforç de tots i totes.

Tot i aquestes mesures, el país avui té problemes seriosos per garantir el subministrament d’aigua. Perquè? Per què, com déia, com a país, hem començat tard a fer els deures i, per tant, no els hem acabat a temps per donar resposta als problemes. Que cadascú assumeixi la seva part de responsabilitat.

La capacitat dels embassaments que subministren aigua a Barcelona, àrea metropolitana i municipis de la zona Ter – Llobregat, està sota mínims, entre el 16 i el 27% avui. Patim la pitjor sequera dels darrers 70 anys. Abans no ho sabem, perquè no hi ha registres anteriors. L’objectiu és que els embassaments no baixin del 15%.

El problema però, tot i això que acabo d’explicar, continua sent el mateix. En un parell de mesos cinc milions de catalans i catalanes poden quedar-se sense aigua. Què ha de fer el govern? Sense cap dubte, garantir el subministrament d’aigua per ús de boca.

Com es farà això, si continua sense ploure? Segons les informacions del govern, s’ha elaborat un pla fer front a l’emergència, treballat i planificat des del pitjor dels escenaris, és a dir, contant que no plogui. El pla preveu diverses fases amb diverses accions i diversos terminis per a cada cosa. El primer pas, al mes de maig, és portar aigua amb vaixells des de Carboneras, el sud de França i Tarragona. S’està estudiant també la possibilitat de portar aigua en tren. El segon pas, a la tardor, està encara per concretar. S’ha dit que, si continua sense ploure i el cabal del riu ho permet, una possibilitat és la captació temporal d’aigua del Segre, afluent de l’Ebre. S’activaria en cas que s’arribi a la fase màxima d’alerta i es mantindria durant un període de 8 mesos. És una mesura extrema, una aportació de caràcter absolutament extraordinari, per tal de garantir el subministrament d’aigua a tothom. S’ha dit també que es podria negociar amb els regants per a que cedissin les concessions sobrants. El govern té en aquests moments, la obligació d’estudiar totes les opcions abans de pendre cap decisió.

Crec que el govern, més enllà de la política comunicativa i de les formes, està fent el que li toca, és a dir, davant d’una situació que no ens agrada a ningú, estudiar totes, totes, les possibilitats per fer front a l’emergència. Totes les mesures aplicades en sintonia amb la nova cultura de l’aigua començaran en breu a donar els seus resultats, entre ells la planta dessaladora del Prat. Però el problema el tenim avui, no en breu.

El president de la Generalitat, José Montilla, que alhora és el primer secretari del PSC, va assegurar fa uns dies que “no ens poden tremolar les cames al primer problema perquè, entre altres coses, si la gent confia en nosaltres quan venen les eleccions és perquè saben que, si cal, prenem les decisions per garantir aquelles qüestions essencials”.
Avui, els socialistes de l’Ebre, davant la situació excepcional en la que ens trobem, hem mostrat públicament que estem al costat del govern per trobar les millors solucions per fer-hi front.

0 comentaris: