Ahir vaig estar al Parlament amb el President de la Federació de Mol.luscs del Delta de l’Ebre (FEPROMODEL), Jose Ramón Castells, el secretari de l’entitat, Gerard Bonet, amb el company Joan Alginet, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Deltebre, així com també amb l’alcalde del municipi, Gervasi Aspa, i amb els regidors Rogelio Tomàs i Sónia Bertomeu. Els representants de FEPROMODEL van comparèixer a la comissió d’agricultura, ramaderia, pesca, alimentació i medi rural per explicar la situació actual del sector i, sobretot, els plans de futur.
Tal com vaig explicar en la meua intervenció a la comissió, el pes de l’aqüicultura dins els sectors econòmics del nostre territori ha anat en augment els darrers anys, fins convertir-se avui en un dels nostres principals motors, tenint encara un gran potencial de creixement. Amb el Pla Quadriennal del Delta de l’Ebre (2007-2010) s’iniciava un camí de llarg recorregut per a la modernització d’un sector que és i ha de continuar sent estratègic al Delta de l’Ebre. Cal intensificar mesures com les que s’han vingut desenvolupant d’aportació d’aigua dolça a les badies, la millora de la qualitat de l’aigua, el tractament de residus o l’impuls de l’incipient turisme aqüícola.
Un dels primers passos que es van donar amb el Pla va ser la constitució de pròpia federació de productors de mol.luscs, fet que ha permès parlar en veu única arreu i treballar conjuntament, creant un sector fort. En un territori on dia a dia es destrueix ocupació i on lamentablement superem récords d’aturats cada mes, projectes com el de la producció de cloïsses que ahir FEPROMODEL va presentar al Parlament de Catalunya, dibuixen un horitzó de futur una mica més clar.
Actualment FREPOMODEL produeix 4.000 tones de musclo, 500 tones d’ostra i 30 de cloïsses, donant feina a 270 persones de manera directa i 150 indirecta. Si s’ocupa la superfície màxima cultivable a les badies, segons el projecte presentat, es pot arribar a produïr 20.000 tones de cloïsses, amb la possibilitat de donar feina a 1.300 persones. Per tant, l’impacte econòmic i social que pot suposar té pocs precedents a nivell territorial. Som un territori necessitat de projectes com aquest, que no només crea ocupació i riquesa, sinó que també cuida i protegeix el medi i fixa població. Ara cal instar l’administració a que els doni el suport necessari i endegui les mesures oportunes per fer-ho realitat.
Els socialistes hem apostat i ho continuem fent, per la creació real a les Terres de l’Ebre del clúster d’aqüicultura, liderat pels propis productors, la seu de l’institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària a Sant Carles de la Ràpita i les diverses administracions competents. El sector agroalimentari és un puntal clau, central, de desenvolupament econòmic de les nostres comarques.