dissabte, 26 de gener del 2013

Ulldecona, primer municipi de les Terres de l'Ebre que diu NO al fracking

El ple de l’Ajutament d’Ulldecona va aprovar aquest passat dilluns per unanimitat una moció presentada pel grup municipal socialista de rebuig a la fractura hidràulica o fracking (en anglès), tècnica que es fa servir per a l’explotació de determinats gasos no convencionals dipositats al subsòl en formacions geològiques de baixa permeabilitat, injectant aigua, sorres i productes químics a altres pressions per fracturar les roques on hi ha el gas o el petroli.

Segons va detallar el regidor socialista Victor Vidal, “el fracking constisteix en realitzar perforacions horitzontals en diversos subnivells de cada formació geològica i mitjançant voladures aconseguir la fracturació en profunditat per, a continuació, introduir un fluid a alta pressió que es d’aigua, sorra i additius químics”. Aquest fluid arrossega el material emmagatzemat a la roca, recuperant-se a la superfície com a retorn. Una part d’aquest fluid injectat es perd en el propi procés, tractant-se d’una quantitat molt variable en funció de les condicions d’explotació en què es trobi la roca (entre un 15% i un 80%). Els additius que es fan servir són cianurs, benzens, i altres substàncies cancerígenes o mutàgenes. Segons explica Vidal “tot això genera una alta contaminació en els nivells freàtics més profunds amb la possibilitat de propagar-se amb el temps fins a nivells més superficials. A més s’ha de contemplar des del punt de vista ambiental i de salut pública altres impactes com són els possibles efectes de metalls pesats com el mercuri o l’urani”
La moció insta a la Generalitat de Catalunya i a la Generalitat Valenciana a suspendre totes les activitats de prospecció que s’estiguin realitzant als dos territoris, a dictar una moratòria en la concessió de noves autoritzacions a tot el territori de Catalunya i del País Valencià, i a realitzar un estudi seriós i rigorós sobre les conseqüències d’aquesta tècnica, que entre altres llocs es vol implementar en alguns municipis dels Ports i Maestrat.
A nivell europeu s’està qüestionant la legitimitat de l’esmentada tecnologia perquè, amb l’objectiu d’allargar la vida dels recursos gasístics, es posa en perill el subministrament d’un recurs indispensable com l’aigua.  A França, s’ha prohibit l’explotació d’hidrocarburs mitjançant la fractura hidràulica i s’ha revocat autoritzacions. Alemanya i Regne Unit estan considerant la prohibició i fins i tot als Estats Units s’estan imposant moratòries per estudiar millor els seus efectes.
Notícia recollida a Canal 21 .

divendres, 25 de gener del 2013

No votar para sumar


Article publicat avui a El País i signat per Joan Ignasi Elena, Marina Geli, Rocío Martínez-Sampere, Àngel Ros i Núria Ventura.

El pasado miércoles, el Parlamento de Cataluña aprobó la declaración de soberanía para el derecho a decidir con los votos a favor de Convergència i Unió (CiU), Esquerra Republicana (ERC), Iniciativa per Catalunya (ICV-EUiA), el sí crítico de las Candidatures d’Unitat Popular (CUP) y los votos en contra de Partit dels Socialistes (PSC), Partido Popular (PP) y Ciutadans. Cinco diputados del PSC consideramos que la mejor opción era no votar no, una decisión tan difícil como consciente.
Consciente, pensando en visualizar la pluralidad que siempre ha caracterizado a una organización históricamente abierta a las alianzas con la sociedad civil. Consciente, pensando en representar a unos votantes que nos siguen esperando, que esperan de nosotros una mayor apertura al diálogo, que reclaman de nosotros una mayor participación en la toma de decisiones y que cada vez son más reticentes al tacticismo.

Consciente, pensando en la unidad del catalanismo político. Porque Cataluña no puede afrontar los retos que tiene planteados desde la división a la que nos abocan ambos Gobiernos. No es suficiente con lamentarse y esperar, sino que se hace más necesario que nunca reafirmar el activismo responsable y protagonista del PSC a la hora de articular y garantizar la principal riqueza de nuestro pueblo: su cohesión civil. Y si lo hemos hecho hasta ahora es porque hemos sabido reflejar como nadie su complejidad.

Corren malos tiempos para la política que nos obligan a elaborar nuevas respuestas, a adecuarnos a las nuevas realidades. Y desde la proximidad, desde la toma de posiciones. Y con vocación mayoritaria. Son pocos los que ya dudan de que en Cataluña, seguramente desde una irresponsable precipitación, el tablero del juego está cambiando. A la transición nacional, política y económica en que estamos sumidos, debemos dar respuestas no ancladas en mentalidades de antes y no debemos caer en la tentación de rechazar un debate en pro del otro. Nacional y social.

El uno y el otro como caras de una misma moneda. El derecho a decidir representa a la unidad del catalanismo lo mismo que representó la recuperación del autogobierno después de la transición. Y aunque sea verdad la confusión —premeditadamente provocada en torno a la palabra soberanía— esta unidad es un bien superior, a preservar. Mirar pasivamente cómo CiU y ERC reducen soberanía a independentismo y cómo asimilan catalanismo a nacionalismo es un riesgo demasiado grande para el conjunto de la sociedad catalana.

Fue también una decisión difícil. Difícil por el embate que suponía para nuestro partido. Difícil porque entendemos perfectamente las consecuencias de saltarse unas reglas del juego, la disciplina de voto en listas cerradas, que no solo hemos acatado, sino algunas veces impulsado. Pero a diferencia de otras ocasiones, el esfuerzo de síntesis entre posiciones encontradas no fue posible.
Pero positivemos, lo reclama una amplia franja de la sociedad a la que queremos representar: lo más importante de todo es que los 20 diputados votamos sí a un mismo proyecto, el nuestro. El de la sensatez y la convivencia. Y eso es lo que deberíamos recordar. Ese es nuestro capital que sin duda será necesario —más pronto que tarde— para evitar el choque de trenes que alientan algunos insensatos que olvidan las lecciones de nuestra historia.

Los retos y los riesgos son mayúsculos. El riesgo de desunir lo que va intrínsecamente unido: políticos y ciudadanos. De desunir desde arriba Cataluña y España. De desunir derechos y ciudadanía. De desunir economía y progreso. Por eso el PSC debe ser más PSC que nunca. Fusión y no ruptura. Unión y no homogeneidad. Riesgo responsable y no conservadurismo inerte. Puentes y no abismos. Desde la complejidad y la pluralidad, consideramos mejor no votar. Para poder realmente sumar.

dimecres, 23 de gener del 2013

Per contribuir a la unitat del catalanisme polític

Catalunya està en una cruïlla, immersa en una transició del model econòmic, social, mediambiental i  alhora nacional. Hi ha un sentiment majoritari de necessitat de revisar a fons l’encaix Catalunya i Espanya. Uns des de la ruptura i altres des de les reformes en profunditat de base federativa. Hi ha una majoria social que vol decidir a través d’una consulta o referèndum el seu futur.

Cinc formacions polítiques portàvem en els nostres respectius programes electorals el dret a decidir. El resultat electoral del passat 25N dóna un Parlament de 107 diputats/des a favor del dret a decidir.

El president Mas s´equivoca al patrimonialitzar el dret a decidir amb l’acord de Govern amb ERC i amb una confusió entorn al sobiranisme o la independència.
El PSC ha fet, amb diàleg i amb renúncies, tot el possible per arribar a un acord majoritari, del catalanisme plural pensant amb Catalunya sencera. No ha estat possible l’acord i la direcció del PSC ha proposat votar No a la declaració de CIU-ERC-ICV. 

Nosaltres vàrem defensar en tot moment esgotar la negociació. Al no ser possible un Sí crític defensant el nostre posicionament però deixant clar que el PSC és aliat assenyat, no obstacle; al no poder convèncer a la direcció, respectant els arguments de cadascú, proposàrem la llibertat de vot i, al no ser consensuada, ens reafirmem: no podem votar No.

Entenem la disciplina de vot i sempre l’hem respectat però no podem emetre avui un vot negatiu, per coherència. No per fracturar, sinó per sumar.

Formem part d’un partit, el PSC que ve de lluny i que ha sigut i ha de ser pal de paller de la cohesió social i nacional. Un partit de bases i votants plurals, d’alcaldes i alcaldesses i regidors i regidores arreu, de tot el territori de Catalunya, rural i urbà. Volem contribuir a prevenir el frontisme nacional i social en que ens estem instal.lant. 

Hem decidit no votar No i optar per ésser-hi, per representar¸ des d’un PSC plural, de vocació majoritària, des del catalanisme polític integrador i social que volem. Volem col.laborar a asserenar el debat entorn el dret a decidir i a treballar decididament per construir un consens nacional i social per una alternativa d’esquerres a Catalunya. 

Joan Ignasi Elena, Rocío Martínez-Sampere, Marina Geli, Àngel Ros, Núria Ventura