Nivell de renda baix vs alta qualitat de vida

El títol sembla una contradicció, però no ho és. No es tracta de descobrir res de nou. Els d'aquí ho sabem. Però per si de cas, com en aquest moment és tant fàcil penjar etiquetes, aprofito l'oportunitat per valorar altres aspectes que no surten mai enlloc.

En les darreres hores hem conegut de nou l'index de renda per capita dels municipis de Catalunya. Ulldecona se situa, per segon any consecutiu, en el darrer lloc, segons dades corresponents al 2013 de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). La renda mitjana dels catalans és de 16.200 euros anuals. L'Idescat diferencia per territoris la renda, és a dir, els diners que li queden a cada ciutadà després de pagar impostos i cotitzacions socials. En el cas del nostre poble, la mitjana se situa en 10.000 euros anuals, mentre que el municipi que encapçala el rànquing és Sant Cugat del Vallès amb 20.500 euros anuals de renda familiar disponible bruta per habitant.

Tristament no estem sols a la cua d'aquesta llista i ens acompanyen pobles veïns. Dels municipis de més de 5.000 habitants, que són els que s'han analitzat, els que tenen menys renda per habitant es concentren a les Terres de l'Ebre. A banda d'Ulldecona, en els últims llocs hi apareixen la Sénia, l'Ametlla de Mar o Alcanar. Per tant, a nivell territorial ens ho hem de fer mirar i ens hem de fer sentir.

Les xifres permeten visualitzar grans contrastos entre uns territoris i altres en quant a desenvolupament econòmic i diferències evidents entre l'àmbit urbà, més industrialitzat, i l'àmbit rural, més agrícola (on tradicionalment la feina és més precària i mal pagada). Ja el 2012 el Montsià en conjunt tenia una renda per capita inferior a la de Melilla. A nivell català la riquesa no està equitativament distribuïda i la trobem concentrada en menys d'un 10% del territori. Podríem parlar de dos catalunyes des del punt de vista econòmic si tenim en compte la renda i el producte interior brut, incloent per tant, l'anàlisi dels serveis? No ho sé, però sens dubte som un territori oblidat per l'administració durant molts anys i ara en patim les conseqüències, amb serveis insuficients i deficients. Com a exemple, els trens, les carreteres, les ambulàncies … i tants d'altres.

Tot i que les dades són negatives, crec que hem de posar en valor altres aspectes també. És possible viure a un poble o a un territori amb renda baixa i tenir un alt nivell de qualitat de vida. Hi ha coses que no surten mai en una estadística però que hi estan estretament relacionades. Vivim en un entorn natural excepcional, amb valors patrimonials de primer ordre i amb una llibertat impossible d'assolir en entorns urbans. 

Si, com deia abans, tenim uns serveis deficients i insuficients, però treballem i lluitem per millorar-los. Queda reflectit en dades que tenim majoritàriament treballs precaris, amb salaris baixos i poc estables, lamentablement però, com a gran part del país els últims anys després de la darrera i retrògrada reforma laboral. Ens sentim oblidats ens molts aspectes, som a la cua de la inversió pública, però superem els obstacles i ens sentim orgullosos de pertànyer a una terra que res té a envejar als millors racons del món. 

Així que, dit això, reivindico des d'aquí les coses positives, que són moltes, de viure en un poble. En una societat com la d’avui, és un plus en qualitat de vida poder-ho fer. Podrem algun dia, estic convençuda, igualar altres territoris més poblats en serveis, en canvi, a la inversa serà difícil. Tranquil.litat, veïnatge, gestió dels temps, proximitat, seguretat … són valors difícils d'assolir en la vida urbana de qualsevol persona treballadora.

Us animo a comprovar-ho personalment. Si ens voleu conèixer una mica més, podreu aprofitar i fer Un Passeig per la Història (www.turismesulldecona.com)

En definitiva, i resumint, no tot es paga en diners :-)