REALISME i RIGOR

A hores d'ara molts ja deveu haver escoltat algunes parts de la intervenció del President Montilla en el debat de política general que aquesta tarda ha començat al Parlament. Ha estat un discurs carregat de realisme i rigor, sense estalviar-se definir les coses pel seu nom. El President ha repassat l'acció de govern i ha fet anuncis importants, com el programa de crèdits per a formació destinat a persones aturades, però, sobretot, ha parlat de la situació actual, marcada per la crisi global que estem vivint i patint. Clarament, Montilla ha exposat que "la crisi no serà ni lleu ni breu". Més clar, l'aigua. Crec que ha fotografiat bé la situació i ha demostrat, una vegada més, que la millor manera d'afrontar els problemes és reconeixent les dificultats i sumant esforços. El President ha apel.lat al "treball, tenacitat, rigor, creativitat i ambició" dels catalans i catalanes per sortir reforçats de la crisi. Té raó quan diu que "un país emprenyat, resignat o malenconiós és un país en estat de decepció" i així, un país, no avança.

Demà al matí, el debat continuarà amb la intervenció del cap de l'oposició, Artur Mas. En situacions com l'actual, els ciutadans esperen unitat de les forces polítiques i de les diferents administracions. Units, sumem. Dividits, restem. I no ens podem permetre aquest luxe. Deia aquest matí jo mateixa en una entrevista en una emissora de ràdio que, a banda de la unitat, cal també treball conjunt, cal realisme (que no vol dir catastrofisme), i cal creure's que, com a país, ens en podem sortir bé. Veurem demà si això serà així ...

UN DIA PASSAT PER AIGUA

Avui he començat el dia molt malament. M'he aixecat d'hora. Havia d'anar a Barcelona. He vist que queien llamps, però els trons encara no se sentien. Només pujar al cotxe, han començat a caure les primeres gotes i, en arribar a la gasolinera d'Ulldecona, ja no veia ni un metre davant. He parat una estona i he decidit continuar, però en passar per dalt d'un dels ponts de l'autopista, a baix, hi havia desenes de cotxes parats. Es veien només els intermitents. Una mica més endavant, he donat la volta. I el que ha caigut aquí no ha estat res al costat del que ha caigut al Camp de Tarragona !! Les conseqüències de la tromba d'aigua, ja les deveu haver llegit o sentit. Circulació interrompuda, cues, accidents, talls de llum, quasi 2000 persones durant tres hores dins de trens, baixos inundats, bombers amunt i avall ...

Mentre anava i tornava de l'autopista, m'he assabentat del nou atemptat d'ETA aquesta passada nit. Des d'aquí, la meva condemna més rotunda a l'assassinat de Luis Conde, el condol a la seua família i, sobretot, el desig d'una ràpida recuperació dels ferits tant els de l'atemptat de Santoña, com els dels atemptats d'aquest cap de setmana a Ondarroa i Vitòria. La unitat de les forces polítiques és fonamental per fer front al terrorisme. I, avui, per primera vegada en anys, sembla que s'ha aconseguit. Un altre desig, que aquesta unitat duri fins que ETA desaparegui.

Finalment, destacar una nota positiva, l'arribada a mans del jutje Garzón de la relació de noms (més de 130.000 persones) dels desapareguts durant els anys de la repressió franquista. Milers de persones torturades, fusilades i enterrades en fosses comunes, milers de famílies que fa fins a 70 anys que busquen els seus avantpassats. És el final d'un camí i el principi d'un altre igual de dur i difícil, però amb la satisfacció de veure com la justícia ha decidit d'una vegada per totes fer-los costat en la seua búsqueda. Les més de vint associacions de desapareguts que han realitzat aquest treball durant tants i tants anys s'han mostrat extenuades però satisfetes. Es comença a fer Justícia. Ara, s'ha d'arribar al final.

Per cert, tornen a caure quatre gotes.

DATACIÓ DE LES PINTURES RUPESTRES

Aquesta setmana ens ha arribat ja definitivament a l'Ajuntament la notificació de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat autoritzant nous treballs de l'arqueòleg Ramón Viñas, de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució (IPHES) per tal de datar les pintures rupestres de la Serra de Godall, declarats Patrimoni de la Humanitat ara fa quasi deu anys per la UNESCO. Coincideixen els treballs amb la millora dels accessos als abrics i amb novetats al Centre d'Interpretació de l'Art Rupestre de l'Ermita de la Pietat. A poc a poc hi anem inorporant les noves tecnologies. Ara hem instal.lat un joc interactiu per tal que els visitants puguin practicar estratègies de caça com es feia al paleolític. Una ferma aposta per la conservació i protecció del patrimoni, i la seva posterior difusió, que vam fer des de l'equip de govern a l'inici de la passada legislatura i que ja està donant els seus fruits. Mitjans de comunicació com El Punt i el Diari Tarragona se n'han fet ressó. El primer, el dia 25 d'agost amb crònica de Maribel Millan i, el segon, l'11 de setembre, en una notícia que firma Roser Royo.

DIARI DE TARRAGONA



EL PUNT

Se sap que les pintures rupestres d'Ulldecona es van pintar fa entre 8.000 i 4.000 anys, però és difícil precisar dates més exactes. A més, en alguns abrics, les pintures se superposen, la qual cosa fa encara més difícil calcular-ne la datació. Ben aviat aquesta incògnita es podrà desvetllar, ja que l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES)–encapçalat per Ramon Viñas– té previst obrir una nova investigació per datar amb més exactitud les pintures rupestres d'Ulldecona, Montblanc i la Villa del Humo, a Cuenca. Es farà a través d'un bacteri, el qual permetrà agafar mostres sense perjudicar les pintures prehistòriques.

Al Centre d'Interpretació de l'Art Rupestre d'Ulldecona esperen amb molta expectativa l'inici de les investigacions que han de permetre datar d'una manera més exacta les pintures rupestres de la serra de Godall. «Fa molt de temps que no s'investiga res i encara ens queden moltes coses per saber», explica el director d'aquest centre, que funciona des de finals del 2005 i que l'any passat van visitar unes 2.500 persones. «Saber més coses de l'art llevantí ens farà valorar-lo encara més i treballar més de cara a la seua preservació», diu Vericat. Segons el director del centre d'Ulldecona, les previsions de l'IPHES són que els treballs puguen començar a finals d'any i que les conclusions de la investigació es puguen fer públiques dintre el 2009. Així ho va confirmar ahir la regidora de Cultura de l'Ajuntament d'Ulldecona, Núria Ventura, tot i que va assenyalar que el projecte es troba ara damunt la taula de la direcció general de Patrimoni de la Generalitat. En aquest sentit, el director territorial de Cultura a l'Ebre, Xavier Vega, va dir que coneixia el tema, «però que el porten directament des de Barcelona».

Per arribar on són, l'IPHES i l'equip de l'arqueòleg Ramon Viñas ha dut a terme una prova pilot amb un bacteri que serà el que permetrà analitzar la data exacta de les pintures.

Mentrestant, l'activitat al Centre d'Interpretació de l'Art Rupestre d'Ulldecona continua. Així, la setmana vinent està previst que comencen les obres de millora de l'accés a l'abric 1 d'Ulldecona, l'únic que es pot visitar. Aquesta actuació consistirà en instal·lar unes escales més segures i una plataforma de ferro que permetrà als visitants poder contemplar les pintures sense necessitat d'entrar directament a la balma. «Per una banda, podrem doblar les visites –ara estan restringides a cinc persones– i per una altra protegirem millor les pintures», explica la regidora de Cultura. En aquesta actuació l'Ajuntament invertirà uns 70.000euros.

Declarades, juntament amb tot l'art rupestre llevantí, Patrimoni Cultural de la Humanitat per la Unesco el 1998, les pintures rupestres d'Ulldecona es distribueixen en tretze abrics. Són del Postpaleolític i el Neolític, la qual cosa demostra que durant 4.000 anys els pobladors de la zona, caçadors i recol·lectors van considerar l'indret un lloc sagrat de culte, ja que les pintures s'interpreten com un oferiment a la natura i moltes tenen un discurs clarament narratiu: escenifiquen una estratègia de cacera que consistia en acorralar els animals. El Centre d'Interpretació de l'Art Rupestre d'Ulldecona estrena un joc interactiu batejat com a Nosaltres, els caçadors. Promogut per l'Ajuntament, el presentaran en públic el proper diumenge en el marc d'una jornada de portes obertes al centre i a l'alberg de l'ermita. L'ha realitzat l'empresa Barcelona Media-Centre d'Innovació i la Universitat Pompeu Fabra. Per al joc s'han animat les figures rupestres de l'abric 1 d'Ulldecona i els visitants poden practicar estratègies de caça del paleolític a través d'una gran pantalla tàctil.

LA GUERRA DEL FRANCÈS A ULLDECONA

M'atreveixo a fer-vos una recomanació per aquest proper cap de setmana. El Centre d'Estudis d'Ulldecona, amb la col.laboració d'altres entitats del territori i el suport de l'Institut Ramón Muntaner, ha organitzat per a dissabte al matí una interessant xerrada i un itinerari pels escenaris de la Guerra del Francès a Ulldecona. La xerrada, que anirà a càrrec de Ferran Grau i Núria Sauch, es farà a la Sala de Sessions de l'Ajuntament a partir de les 11'30, i anirà acompanyada, a banda de l'itinerari posterior, per una exposició sobre "La recerca i la producció bibliogràfica dels darrers anys sobre la guerra del francès". L'acte s'enmarca en la celebració del Bicentenari de la Guerra del Francès. A les Terres de l'Ebre hi ha tot un seguit d'activitats programades que comencen aquest cap de setmana i s'allargaran fins al mes de novembre i que ens permetran fer-nos una idea del què va representar per a la zona aquest moment històric.