Ni un euro d'inversió a Ulldecona en els pressupostos de la Generalitat

Us informava ahir que aquesta setmana hem presentat les esmenes als pressupostos de la Generalitat. A nivell específic de les Terres de l'Ebre, un total de 58 concretes i 400 més que afecten també la vida diària dels veïns i veïnes de les nostres comarques, tal com podeu comprovar en l'entrada anterior d'aquest mateix blog. Però avui em vull centrar en concret a les esmenes presentades que fan referència a Ulldecona. Entre altres, instem al govern a posar en marxa la depuradora d'aigües residuals dels Valentins, construïda l'Agència Catalana de l'Aigua i que fa ja dos anys que està acabada però sense funcionar, tal com us he anat informant darrerament. També demanem la continuïtat de les obres de rehabilitació del Teatre Municipal Orfeó Montsià, amb un Pla d'Usos redactat des de fa 6 anys i ara sembla que guardat al calaix; instem a la posada en funcionament de nou dels serveis del Centre de Desenvolupament i Atenció Precoç a la Infància i l'Adolescència, així com també a la reobertura de l'Oficina local d'Agricultura, tancada des que va accedir al govern CIU, entre altres. En caràcter més territorial però amb molta incidència al nostre poble, reclamem un pla d'arranjament i millora de camins del terme municipal tenint en compte que els darrers dos anys no s'ha fet res i, a la vegada, instem al govern a reforçar els serveis de seguretat de les explotacions agràries davant l'increment de robatoris al camp, i a reforçar el personal dels parcs de bombers, donat que el d'Ulldecona, per exemple, està molts cops sense els efectius necessaries per al bon funcionament del servei. Finalment destacar una altra esmena que fa referència a l'impuls dels projectes inclosos en la llei de barris, paralitzada des de fa dos anys, i que havia de permetre la rehabilitació del nucli antic de la nostra vila. És de lamentar que els números presentats pel govern, i que ara es troben en tramitació parlamentària, no incloguin cap inversió al municipi. Cap dels nuclis de població del nostre poble, ni Ulldecona, ni Valentins, ni el Castell, ni Sant Joan del Pas ni les Ventalles ni la Miliana, rebran un sol euro d'aquests pressupostos en inversió i això demostra una evident falta de voluntat política a tots els nivells. Tot i això, haurem de confiar en una una rectificació del govern i esperem que quan s'hagin de votar, s'aprovin les esmenes presentades pel meu grup parlamentari.

58 esmenes per millorar els pressupostos de la Generalitat a les Terres de l'Ebre

Nota de premsa Socialistes de l'Ebre

El Grup Parlamentari Socialista ha presentat 58 esmenes específiques als pressupostos de la Generalitat per al 2014 i 400 d’àmbit general però amb afectació també al territorial per “corregir el ridícul pressupost” que CiU, amb el suport d’ERC, pretenen destinar a les Terres de l’Ebre. La Diputada al Parlament i primera secretària dels socialistes ebrencs, Núria Ventura, ha destacat que les esmenes incideixen sobretot en tres eixos bàsics: equipaments i infraestructures, reactivació econòmica i ocupació, i atenció a les persones.

Ventura ha subratllat que la proposta dels socialistes és ajustada i molt realista i, per tant, assumible per part del govern. “Els pressupostos que defensen CiU i ERC ens aboquen a ser un territori de segona, amb el percentatge més baix d’inversió de tot Catalunya, els demanem que rectifiquin”, ha apel·lat, tot recordant que les esmenes s’han presentat en partides bàsiques per garantir viure en dignitat a les Terres de l’Ebre.

Entre altres, les esmenes socialistes insten el govern a garantir el finançament necessari per al Centre de Difusió Tecnològic de la Fusta i el Moble de Catalunya, a la Sénia; la redacció de l’estudi informatiu per a la construcció de l’enllaç ferroviari entre el Polígon Catalunya Sud i el port dels Alfacs; la finalització del desplegament de la fibra òptica a les quatre comarques de l’Ebre; l’execució de les mesures necessàries per resoldre els problemes de cobertura de la TDT a Godall, Paüls, Alfara de Carles, Caseres, la Galera i Tivenys, i els recursos necessaris per a convocatòria de Treball a les quatre comarques ebrenques. S’insta també el govern a la millora i arranjament de camins a les quatre comarques; a destinar els fons necessaris per defensar els interessos de Catalunya i l’Ebre davant de la reforma de la PAC, i a garantir la seguretat a les explotacions agràries amb l’increment del nombre d’efectius dels Mossos d’Esquadra. També es demana ampliar les partides adreçades a fomentar el comerç urbà; les dotacions econòmiques suficients per a la convocatòria de plans d’ocupació local per a persones que no percebin cap prestació, especialment aturats de llarga durada i/o majors de 45 anys, i garantir les dotacions per a l’establiment d’un ajut temporal extraordinari per a treballadors autònoms sense activitat i per al foment de l’autoocupació.

En noves infraestructures i equipaments, per “fer front a la desinversió”, s’insta el govern a la licitació i l’inici de les obres de desdoblament de l’eix de l’Ebre al seu pas per Tortosa i des de Vinallop al port dels Alfacs. També la posada en funcionament de les depuradores de Sant Jaume d’Enveja, Horta de Sant Joan, els Valentins (Ulldecona), Benifallet, Corbera d’Ebre, Garcia, Rasquera, Vinallop (Tortosa), Bítem, Tivenys, Aldover-Xerta i Mas de Barberans. Ventura ha tornat a manifestar l’oposició dels socialistes a la privatització de les depuradores. Així mateix, es demana l’execució d’una nova fase de les obres de rehabilitació i millora del Teatre Orfeó Montsià d’Ulldecona, i el finançament necessari per als centres d’interpretació de la Batalla de l’Ebre de Corbera d’Ebre, Vilalba dels Arcs, Batea, el Pinell de Brai i la Fatarella.

La dirigent socialista també ha incidit en la necessitat de pal·liar les retallades severes en l’atenció a les persones, fonamentalment en educació, salut i benestar social. Així, es reclama garantir la redacció del projecte consultiu del nou hospital de les Terres de l’Ebre i a restablir els serveis del Centre de Desenvolupament i Atenció Precoç a la Infància a Ulldecona, entre altres. En equipaments educatius, les esmenes socialistes inclouen l’escola pública Lluís Viñas de Móra d’Ebre i els instituts de secundària de la Ràpita i Cristòfol Despuig de Tortosa. En aquest àmbit els socialistes demanden també al govern que garanteixi les condicions de gratuïtat del servei de transport escolar col·lectiu i de menjador escolar als alumnes en edat escolar obligatòria.

Finalment, les esmenes també incideixen en solucionar les deficiències de neteja, roba de treball i material dels parcs de bombers, l’increment de les subvencions a l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil; el manteniment i neteja dels Parcs Naturals dels Ports i del Delta; la millora de camins rural a les quatre comarques, i la liquidació del deute pendent amb els ajuntaments pels projectes derivats de la Llei de Barris.

Qüestió d'accents

Moltes vegades les coses més complicades estan relacionades amb una major o menor intensitat, amb l’entonació particular que li podem donar per tal de subratllar o treure-li importància. Catalunya ha canviat molt en els darrers 30 anys. És evident que la societat catalana, a qui nosaltres representem, ha evolucionat i reclama una profunda transformació. En el terreny nacional, però també en el social i democràtic. El dret a decidir ha esdevingut una reclamació majoritària i desacomplexada del poble de Catalunya en favor d’un canvi de l’statu quo nacional però també social i democràtic.

Però no només Catalunya, Espanya i Europa també han canviat. I l’estat de les autonòmies resultant del pacte constitucional del 1978 s’ha quedat obsolet per respondre als anhels del nostre poble. S’ha esgotat i, en conseqüència, cal procedir a una revisió en profunditat de les relacions entre Catalunya i Espanya dins el marc europeu.

Cal, per tant, encarar, amb convenciment, valentia i determinació, un nou pacte constituent. Nou pacte que no es pot fer des de les èlits polítiques, socials i econòmiques, sinó impulsat per la ciutadania, amb la participació i el compromís de tots els catalans i catalanes, que tenim dret a decidir lliurement. Tenim dret a parlar i a ser escoltats, mitjançant un referèndum o consulta acordat en el marc de la legalitat, plantejant una pregunta clara a la qual s’hagi de respondre de forma inequívoca, acceptant o rebutjant el projecte sotmès a consulta. Aquest és el compromís amb el qual el PSC ens vam presentar a les eleccions catalanes al 2012. Avui, un any després d’aquells comicis, sembla que encara som al mateix lloc, que el temps no s’hagi mogut.

Ens trobem en un encreuament de camins on cadascú interpreta la lletra segons els seus propis sentiments davant l’evidència que el govern de Catalunya parla i no fa. Crida però no acorda. Gesticula però no avança. Mentre, el govern d’Espanya tanca portes una i una altra vegada, i lluny d’abordar aquest creixent malestar, nega i amaga els problemes al mateix temps que emprén una ofensiva recentralitzadora sense precedents (Llengua, Ensenyament, Igualtat, Justícia, Autonomia local …).

Des del catalanisme progressista hem de combatre amb tots els instruments al nostre abast aquest creixent bloqueig, aquest immobilisme constitucional de la dreta espanyola que ens deixa ancorats en un pacte de fa 30 anys i que es nega a evolucionar, atrapat en inèrcies del passat. I només ho farem des de la unitat, una unitat que passa avui per la defensa inequívoca del dret a decidir, sense cap matís. És el punt de trobada. Els socialistes hi som i hem de continuar sent-hi. És essencial la transversalitat del catalanisme i fugir del frontisme al que ens condueix la dreta.

Només amb la nostra presència i amb la nostra participació activa en tot el procès, els socialistes podem continuar garantint la unitat civil del poble de Catalunya i treballar, des de dins, com sempre hem fet, per la construcció d’un país a favor de la justícia social, la igualtat, la llibertat i la solidaritat. Hem de recuperar la força i la determininació que hem demostrat en tantes ocasions en més de 30 anys de compromís i de lluita política, hem de recuperar l’actitut propositiva també en l’àmbit nacional i hem de promoure les reformes necessàries per tal que puguem exercir els nostres drets. Som socialistes i catalanistes per les mateixes raons.

La societat catalana pateix els efectes devastadors d’una crisi financera i econòmica que ha acabat sent social i afectant tothom en el seu dia a dia i està preocupada, enfadada, esgotada per aquest motiu. Però alhora comparteix majoritàriament l’esperança i la il.lusió per construir un país millor. És només des d’aquest sentiment en positiu des d’on es pot construir i avançar.

El camí és complex i difícil. Trobem i trobarem traves constants, algunes posades pels nostres adversaris polítics amb una clara finalitat de desgast, altres causades pels dubtes constants que perceben els ciutadans i ciutadanes sobre la nostra posició. La pluralitat no és el problema. Si ho són, en canvi, les ombres que algunes de les nostres desicions causen sobre la voluntat de complir els nostres compromisos electorals. Només amb generositat, responsabilitat i amb una mirada llarga serem capaços de caminar junts. Les milers d’ànimes que han constituït el PSC des de la seva fundació, són l’expressió de la pluralitat de la societat catalana. Tots estem obligats al diàleg i a refer la unitat socialista, i és la direcció qui ho ha de liderar per tal d’aconseguir consensos i acords, no a cop de majories numériques, sinó respectant les diverses sensibilitats i sent conscients que només així aconseguirem recuperar l’espai perdut. Tots som PSC i així ho vam pactar en la nostra carta fundacional.

* Article publicat avui diumenge, 24 de novembre, el Diari de Tarragona. 

Sortim al carrer en defensa de la dignitat de les persones grans

Avui es produeixen diverses mobilitzacions de rebuig a la reforma de les pensions i dels pressupostos antisocials dels governs català i espanyol. Una reforma, la de les pensions, que afecta els pensionistes d’avui i demà. Tal com posava ja de manifest ara fa uns dies en una entrada anterior al blog, cal recordar que la pensió mitjana actual amb prou feines és de 800 euros mensuals i molts pensionistes estan molt per sota d’aquesta quantitat, ja que més del 50% no sobrepassen els 700 euros i el 25% de les pensions contributives més la totalitat de les no contributives estan per sota del límit de la pobresa. La reforma preveu una rebaixa de les pensions del 20 % en els pròxims deu anys. És injust per un sector de població que ha dedicat tota la vida a treballar, defensar i construir un sistema de protecció des de la llibertat i igualtat d’oportunitats, i que assumeix en molts casos la responsabilitat de tirar endavant econòmicament les seves famílies. 

I no només les pensions fan empitjorar la qualitat de vida de les persones grans,la situació s'agreuja en uns pressupostos totalment antisocials dels governs del PP i de CiU a Catalunya, amb retallades indiscriminades en salut i atenció a les persones dependents. Mentre el pressupost de la Generalitat per a Presidència només baixa un 2,8%, el descens de Salut ha estat del 9,6% a Catalunya, tota una declaració d'intencions per part del govern català.Cal la nostra força per aturar-ho.