Nivell de renda baix vs alta qualitat de vida

El títol sembla una contradicció, però no ho és. No es tracta de descobrir res de nou. Els d'aquí ho sabem. Però per si de cas, com en aquest moment és tant fàcil penjar etiquetes, aprofito l'oportunitat per valorar altres aspectes que no surten mai enlloc.

En les darreres hores hem conegut de nou l'index de renda per capita dels municipis de Catalunya. Ulldecona se situa, per segon any consecutiu, en el darrer lloc, segons dades corresponents al 2013 de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). La renda mitjana dels catalans és de 16.200 euros anuals. L'Idescat diferencia per territoris la renda, és a dir, els diners que li queden a cada ciutadà després de pagar impostos i cotitzacions socials. En el cas del nostre poble, la mitjana se situa en 10.000 euros anuals, mentre que el municipi que encapçala el rànquing és Sant Cugat del Vallès amb 20.500 euros anuals de renda familiar disponible bruta per habitant.

Tristament no estem sols a la cua d'aquesta llista i ens acompanyen pobles veïns. Dels municipis de més de 5.000 habitants, que són els que s'han analitzat, els que tenen menys renda per habitant es concentren a les Terres de l'Ebre. A banda d'Ulldecona, en els últims llocs hi apareixen la Sénia, l'Ametlla de Mar o Alcanar. Per tant, a nivell territorial ens ho hem de fer mirar i ens hem de fer sentir.

Les xifres permeten visualitzar grans contrastos entre uns territoris i altres en quant a desenvolupament econòmic i diferències evidents entre l'àmbit urbà, més industrialitzat, i l'àmbit rural, més agrícola (on tradicionalment la feina és més precària i mal pagada). Ja el 2012 el Montsià en conjunt tenia una renda per capita inferior a la de Melilla. A nivell català la riquesa no està equitativament distribuïda i la trobem concentrada en menys d'un 10% del territori. Podríem parlar de dos catalunyes des del punt de vista econòmic si tenim en compte la renda i el producte interior brut, incloent per tant, l'anàlisi dels serveis? No ho sé, però sens dubte som un territori oblidat per l'administració durant molts anys i ara en patim les conseqüències, amb serveis insuficients i deficients. Com a exemple, els trens, les carreteres, les ambulàncies … i tants d'altres.

Tot i que les dades són negatives, crec que hem de posar en valor altres aspectes també. És possible viure a un poble o a un territori amb renda baixa i tenir un alt nivell de qualitat de vida. Hi ha coses que no surten mai en una estadística però que hi estan estretament relacionades. Vivim en un entorn natural excepcional, amb valors patrimonials de primer ordre i amb una llibertat impossible d'assolir en entorns urbans. 

Si, com deia abans, tenim uns serveis deficients i insuficients, però treballem i lluitem per millorar-los. Queda reflectit en dades que tenim majoritàriament treballs precaris, amb salaris baixos i poc estables, lamentablement però, com a gran part del país els últims anys després de la darrera i retrògrada reforma laboral. Ens sentim oblidats ens molts aspectes, som a la cua de la inversió pública, però superem els obstacles i ens sentim orgullosos de pertànyer a una terra que res té a envejar als millors racons del món. 

Així que, dit això, reivindico des d'aquí les coses positives, que són moltes, de viure en un poble. En una societat com la d’avui, és un plus en qualitat de vida poder-ho fer. Podrem algun dia, estic convençuda, igualar altres territoris més poblats en serveis, en canvi, a la inversa serà difícil. Tranquil.litat, veïnatge, gestió dels temps, proximitat, seguretat … són valors difícils d'assolir en la vida urbana de qualsevol persona treballadora.

Us animo a comprovar-ho personalment. Si ens voleu conèixer una mica més, podreu aprofitar i fer Un Passeig per la Història (www.turismesulldecona.com)

En definitiva, i resumint, no tot es paga en diners :-)

Aprovada la revisió del Codi infart a la regió sanitària de les Terres de l’Ebre

Proposta de resolució presentada pel grup parlamentari Socialista a la Comissió de Salut del Parlament i aprovada avui mateix:

Exposició de motius

L’any 2006 el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar el Pla Director de Malalties de l’Aparell Circulatori (malalties cerebrovasculars, cardiovasculars i vasculars perifèriques), eina fonamental per planificar els serveis i els recursos sanitaris i avaluar-los de manera sistemàtica i periòdica, del que segons el registre de Mortalitat de Catalunya era, els anys 2003-2004, la primera causa de mort al nostre país (es desconeixia la xifra de defuncions per infart agut de miocardi).

Tot i que fins aquell moment no es disposaven de dades específiques sobre la taxa poblacional d’incidència mitjana per infart agut de miocardi, sí que es tenia informació que l’infart agut de miocardi representava un 39% de les altes hospitalàries per cardiopaties isquèmiques (no es tenien dades de supervivència). I també es coneixia el nombre d’intervencions coronàries percutànies (angioplàsties primàries), procediment terapèutic que cal fer als pacients que han patit un infart de miocardi amb elevació del segment ST (IAMEST) per desobstruir l’artèria, i que l’any 2004 eren de 76 per milió d’habitants, molt lluny de la mitjana espanyola de 170 per milió d’habitants.

Seguint les directrius de l’esmentat Pla Director i del Seu Consell Assessor, l’any 2007, el Departament de Salut va posar en marxa el Codi infart, un protocol d’actuacions que va significar reduir pràcticament a la meitat el temps de resposta del sistema sanitari i amb l’objectiu de garantir un temps màxim de 120 minuts entre el diagnòstic d’un SCA i la pràctica de l’angioplàstia primària si és el cas; i en definitiva, per tal que el pacient sospitós de tenir un infart rebi les mesures diagnòstiques i terapèutiques apropiades, en els diferents punts de la xarxa assistencial.

Aquest protocol es va anar implementant paulatinament al conjunt del territori fins 2009, i va significar l’obertura de nous serveis d’hemodinàmica a diferents hospitals per a tot el territori de Catalunya. També va implicar un canvi substantiu de caire quantitatiu i qualitatiu en els recursos de transport sanitari que presten suport vital avançat, fent que el SEM posi a disposició una unitat de suport vital avançat que permet fer un primer diagnòstic mitjançant un electrocardiograma i, en cas de ser necessari, l’administració d’un primer tractament que permeti atendre la urgència i estabilitzar el pacient.

Així mateix, tal i com estableix el Pla Director de Malalties de l’Aparell Circulatori, per acomplir els temps de resposta del Codi Infart i amb l’objectiu d’incrementar l’índex d’angioplàsties primàries fins, com a mínim, la mitjana espanyola, entre altres mesures, es van incrementar el nombre de llits a les unitats coronàries dels hospitals de la xarxa pública i fruit dels estudis de distribució temporals dels infarts aguts de miocardi que estableixen que el 85% es produeixen entre les 8 del matí i les 8 del vespre es va preveure un primer desplegament per a tot el territori d’unitats d’hemodinàmica per tal d’incrementar el nombre de pacients que eren tractats amb aquest tipus d’intervenció.

Catalunya ha reduït en un 35% la mortalitat per infart agut de miocardi i segons dades de la Societat Espanyola de Cardiologia vam passar de 160 angioplàsties primàries per milió d’habitants l’any 2008 a 325 l’any 2010. Avui aquest tractament ja és rebut pel 96% dels pacients a Catalunya. I tot i que l’any 2012 Catalunya no va millorar la mortalitat per aquest concepte respecte el 2011, segons aquesta mateixa font, som la quarta comunitat autònoma amb millor taxa de mortalitat per IAM per darrera de Navarra, Balears i Madrid i una de les deu que compta amb un sistema organitzat en xarxa pel tractament de l’infart.

Avui, l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, com l’Arnau de Vilanova de Lleida i el Josep Trueta de Girona, compten amb una unitat d’hemodinàmica amb horari d’atenció de 8 h a 20 h. Més enllà d’aquest horari, els pacients que un cop estabilitzats requereixen de tractaments més complexos, són derivats a Hospitals de Barcelona; tanmateix, els riscos que se’n deriven d’aquest tipus de malalties fan convenient la revisió dels serveis disponibles fora de l’àrea de Barcelona, com a mínim, a les ciutats de Tarragona, Lleida i Girona.

Per desgràcia, l’Hospital de Tarragona ha estat exemple fa poques setmanes d’aquesta necessitat, en donar-se el cas d’un pacient que va ser derivat a l’Hospital de Bellvitge i va morir durant el trasllat. Cal tenir present que el servei d’hemodinàmica de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona és el de referència no només per a la població del Camp de Tarragona, sinó també per la de les Terres de l’Ebre, i per tant de gran importància per als casos que requereixen una atenció urgent i en la qual el temps de resposta és vital.

Actualment, les dades qualitatives monitoritzades a través de la Central de Resultats de l’AQUAS ens permeten dir que la descentralització millora els temps de resposta sense perdre qualitat i alhora demostren que hi ha la massa crítica suficient per a comptar com a mínim a l’Hospital de Tarragona amb el servei d’hemodinàmica obert les 24 hores. El mateix Departament reconeix que l’ampliació horària del 2012 de l’hemodinàmica en aquest hospital va permetre incrementar un 97% el nombre de codis activats i tractats i un increment del nombre d’angioplàsties primàries.

Cal tenir present, a més, que a la Regió sanitària del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre s’activen proporcionalment menys codis infarts que a la resta del territori, concretament l’any 2013, 260 Codis Infart, un 8% del total de Catalunya quan s’estima que aquest percentatge hauria d’ésser superior al 10%. Durant el 2014 més de 80 pacients van ser derivats en horari nocturn des d’aquest hospital, quan les dades del propi Departament demostren que el Joan XXIII podria absorbir tota l’activitat amb l’ampliació de l’horari les 24 hores; per tant, aproximadament un 7,5% dels codis infarts activats al Joan XXIII són derivats a Barcelona, xifra perfectament assumible si el servei d’hemodinàmica donés cobertura les 24 hores al dia.

A la Regió sanitària de Terres de l’Ebre es varen activar l’any 2010 47 Codis Infart (1.6% del total de Codis activats a Catalunya), el 2011 44 (1.5%), el 2012 també 44 (1.4%) i el primer semestre de 2013 30 (1.8%), segons dades del propi Departament de Salut en resposta parlamentària al Grup Socialista.

Segons dades del Pla Director de Malalties Circulatòries corresponents al 2012, del total de Codis Infart activats a Terres de l’Ebre, l’angioplàstia (obertura de l’artèria coronària) s’efectuà només en un 30% els primers 120 minuts, mentre que a la Regió de Barcelona el percentatge supera el 80% i al Camp de Tarragona, Girona i la Catalunya Central se situa entorn del 40%.

Durant la Legislatura passada, a inicis de l’any 2012, el Grup parlamentari Socialista va presentar una proposta de resolució sobre el garantiment del funcionament continuat del servei d’hemodinàmica als hospitals Joan XXIII de Tarragona, Arnau de Vilanova de Lleida i Doctor Josep Trueta de Girona i de nou l’actual legislatura, l’any 2013 el Grup parlamentari Socialista va presentar una proposta de resolució per tal que el Govern garantís el funcionament del servei d’hemodinàmica les 24 hores del dia com a mínim a cadascun dels principals hospitals de la xarxa hospitalària d’utilització pública de Tarragona, Lleida i Girona. Arrel d’aquesta darrera iniciativa, el Parlament de Catalunya, a la Resolució 310/X, va mandatar el Govern a avaluar els resultats del funcionament del servei d’hemodinàmica dotze hores al dia els set dies de la setmana als hospitals Arnau de Vilanova de Lleida, Joan XXIII de Tarragona i Josep Trueta de Girona al llarg del 2013 i el 2014 i, d’acord amb criteris científics, d’equitat, de qualitat i de planificació, decidir sobre l’obertura les vint-i-quatre hores d’aquest servei en aquests hospitals.

L’especificitat geogràfica i l’alta dispersió poblacional de les Terres de l’Ebre obliguen a revisar els protocols de sensibilització a tota la població de Terres de l’Ebre per la ràpida activació del Codi Infart a través del 112, i l’actuació del transport sanitari medicalitzat, terrestre i aeri, des de qualsevol punt del territori i de tota la xarxa sanitària de Terres de l’Ebre.

Vist que el Govern ha anunciat l’obertura 24 dels serveis d’hemodinàmica de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, conjuntament amb els de Lleida i Girona. Caldria que el primer semestre de 2015, en el marc del Consell Assessor del Pla Director de Malalties Circulatòries, es revisin quins són els elements de millora a la Regió sanitària de Terres d’Ebre (activació, trasllat i possible creació d’una antena d’hemodinàmica) i específicament a l’Hospital Verge de la Cinta.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent:

Proposta de resolució

El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

1. Revisar el primer semestre de 2015, en el marc del Pla Director de Malalties Circulatòries, l’especificitat del Codi Infart a la Regió Sanitària de Terres de l’Ebre, a fi de disminuir el temps d’intervenció angioplàstica dels pacients d’aquest territori.

2. Millorar al llarg del 2015 els serveis de transport sanitari medicalitzat terrestre i aeri a les Terres de l’Ebre, per tal de disminuir el temps d’atenció als pacients amb infart d’aquest territori. Així mateix, considerar la necessitat de dotar d’helicòpters medicalitzats de vol nocturn.

3. Impulsar una campanya de sensibilització ciutadana a Terres de l’Ebre per difondre el Codi Infart i els mecanismes d’activació, especialment la trucada al 112 davant la sospita d’infart.

4. Avaluar al llarg del 2015 quins són els elements de millora a la Regió sanitària de Terres d’Ebre (activació, trasllat i possible creació d’una antena d’hemodinàmica) que es poden implementar a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa per tal d’incrementar el nombre d’angioplàsties primàries a la seva població de referència, valorant també la possibilitat d’arribar a acords per tal de prestar serveis als pacients de zones limítrofes a les Terres de l’Ebre, com el Matarranya i el Maestrat.

Esmena acceptada de CIU 

Del punt 2

«2. Millorar al llarg del 2015 els serveis de transport sanitari medicalitzat terrestre i aeri a les Terres de l’Ebre, per tal de disminuir el temps d’atenció als pacients amb infart d’aquest territori. Així mateix, considerar la necessitat de dotar d’helicòpters medicalitzats de vol nocturn.»

Transacció amb ERC 

Del punt 4

«4. Avaluar al llarg del 2015 quins són els elements de millora a la Regió sanitària de Terres d’Ebre que es poden implementar a la Regió per millorar l’atenció sanitària en cas d’infart amb equitat per a la seva població de referència respecte altres territoris. Aquesta avaluació es farà respecte l’activació del codi infart, el trasllat de pacients i una possible creació d’una antena d’hemodinàmica a l’Hospital Verge de la Cinta, sempre i quan es consideri adequat pels estàndards que marquen les guies de pràctica clínica sobre el volum, requeriments tècnics i d’expertesa pel funcionament d’equips d’hemodinàmica i cardiologia intervencionista.»

Cinc esmenes sobre Ulldecona als Pressupostos de la Generalitat

A finals d’aquest mes de gener el Parlament de Catalunya iniciarà el debat en comissió dels pressupostos de la Generalitat pel 2015. Els diversos grups parlamentaris hem presentat ja les nostres esmenes per intentar millorar uns números que, com ja vaig dir l'altre dia, semblen una broma de mal gust.

A les Terres de l'Ebre la inversió per a les quatre comarques gira entorn els 17 milions d'euros. La Terra Alta rebrà 753 mil euros d'inversió, el Montsià 2.381.000, la Ribera 4.732.000 i el Baix Ebre 9.383.000 euros. Els pressupostos, que surten amb el suport de CIU i ERC, no contemplen les mesures necessàries per a la reactivació de l'activitat econòmica, ni les infraestructures i equipaments pendents ni les mesures urgents per al bon funcionament dels serveis públics. 

Respecte a Ulldecona, el grup socialista hem presentat quatre esmenes molt específiques i que en exercicis anteriors ja han estat rebutjades per CIU i ERC, grups que donen suport al govern. Les propostes demanen la reobertura del Centre de desenvolupament i Atenció Precoç a la Infància del municipi, que es va tancar amb l’actual govern municipal a finals del 2011; la planificació de noves fases de rehabilitació del Teatre Municipal Orfeó Montsià, seguint el pla d’usos redactat al 2008; la posada en funcionament urgent de l’estació depuradora d’aigües residuals dels Valentins, un cop acabades les obres l’any 2011 i que continua parada causant greus problemes mediambientals a banda de malmetre la pròpia instal.lació; la necessitat d’elaborar un pla d’inversió i millora en camins rurals; i l’impuls de les diverses actuacions de la llei de barris, amb una subvenció de més de tres milions i mig d’euros per part de la Generalitat a l’Ajuntament, concedida el 2009, per arreglar tot el nucli històric del municipi i que continua aturada per la paràlisi del govern municipal.  

Altres esmenes que també afecten el nostre poble fan referència al pagament de les subvencions pel transport escolar, les subvencions per les escoles bressol, la recuperació de l’aportació per al bon funcionament de les escoles de música municipal i la millora del serveis de trens regionals que depèn exclusivament del govern català. Finalment dos esmenes més fan referència als diners que reben els ajuntaments per fer actuacions als seus municipis, com l’augment del Fons de Cooperació Local o el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya. En aquest darrer cas recordem que, en una irresponsable decisió, el govern municipal d’Ulldecona ha renunciat recentment a una subvenció de quasi un milió d’euros per a la construcció de la nova Biblioteca a l’Antic Convent després d’haver-se gastat més de 80.000 euros en la modificació del projecte executiu de l’Arxiu Històric.

Treballant el present

Article publicat a la revista Cop d'Ull del gener 2015

Perduts en l’estèril debat de la política ficció no es presta la suficient atenció al que passa avui. Titulars no en vulgueu més, hores de televisió i ràdio, pàgines de diaris, tertulians entesos en tot. Eleccions plebicitàries, constituents, llistes úniques, separades... Debats alguns cops sobre sentiments, percepcions i sensacions. 

Girem la moneda i ens impacta la crua realitat. Llistes espera, atur, dependència, jubilats que mantenen famílies senceres, infància en risc d’exclusió, situacions de pobresa energètica, desnonaments, corrupció ....  I ningú mai n’és responsable i no hi ha debat que valgui.  

Treballem molts per una societat on es garanteixen la igualtat d’oportunitats i on la justícia social sigui l’eix sobre el que pivote tot. On la POLÍTICA decideixi i no estiguem sotmesos al poder econòmic ni als interessos dels poderosos de torn. Però això no deixen de ser paraules i, mentre somiem (que és necessari, imprescindible, perquè si no ho fem no avancem), cal treballar intensament el present si no volem que el futur se’ns escape. Si no actuem avui, demà hi ha coses que haurem perdut. 

Mai havíem tingut tant com a societat com la darrera dècada: un patrimoni de tots en forma de serveis públics (educació, sanitat, benestar), infraestructures, comunicacions. Ara però, veiem dia a dia com anem enrere tant a nivell de país com molts dels nostres pobles. Perdem oportunitats en excuses barates com la de no hi ha recursos, quan segons per a què i segons per a qui si que n’hi ha. Cada cop que en deixem passar una, d’oportunitat, es degrada el nostre futur.

Els grans fenòmens de decadència patits en altres ciutats i països al llarg de la història sempre tenen un inici que passa desapercebut. Exemples els trobem a Grècia, a Itàlia o a Detroit, en un cas potser més estudiat. Tot comença amb una nau abandonada, unes persianes a l’escola que no baixen, uns vidres trencats, unes papereres brutes, unes bombetes fuses, la substitució del comerç de qualitat, i tants fets minúsculs que separadament no tenen importància però que al final del recorregut ja són insuperables.

Aquí hem d’estar alerta que la il.lusió per construir una nova societat, per viure aquesta nova transició, no ens amagui la realitat. Si l’activitat econòmica decreix i tanquen botigues, si els carrers estan bruts, sense llum i plens de clots, si s’abandonen els grans edificis, si veiem al costat de casa la cara més crua de la pobresa, sobretot en tantes i tantes famílies que no arriben a final de mes, si no fem el manteniment adequat als edificis públics, si no substituïm la tecnologia als CAP’s i hospitals, si no som exigents en la qualitat de l’educació, si no blindem les condicions laborals ... si no li donem importància a tot allò que verdaderament és important, arribarà un dia que serà tard. 

Imaginem el futur, amb totes les nostres forces i energies, treballem per construir-lo, defensem amb vehemència cadascú les seves idees, però no oblidem el present. Si ho fem, els nostres somnis sempre seran somnis i mai realitat.